CRONICA 5 – De Shimla a Haridwar amb l’Himachal Road Trasnport Copr.

Després de passar 2 entranyables dies a la ciutat de Shimla, passejant per la seva rambla (the Mall), olorant l’autèntic cafè italià I gaudint d’infinitat de pastissos com els de casa, ens disposem a viatjar cap a la ciutat d’Haridwar a la província d’Uttar Pradesh.
D’entrada ja ens toca llevar-nos a dos quarts de quatre del mati, per, carregats com dues mules, baixar pels carrers vertiginosos de la ciutat de Shimla. Nomes som nosaltres dos i la remor dels micos que es veu que no paren ni a la nit.

IMG0150A les 5 en punt som a la parada d’autobusos… tot i que els pesats de torn estan mig adormits, tres o quatre ens volten per oferir-nos taxis, portar-nos la motxilla, rick-shaws, o qualsevol altra cosa al crit de ‘Allo Allo’ (son uns plastes, nomes ens destorben per dir-nos 4 xuminades).
Ah! per cert, ens oblidavem d’explicar la proesa d’aconseguir els bitllets d’autobús el dia abans. Primer arribes a un munt de garitus amb cartells en hindú dels quals nomes 2 son de venta de bitllets (que no d’informació a l’usuari). Cadascú de nosaltres fa cua en una guixeta … excuse me , excuse me !!! … nomes l’Oriol esta de sort a la guixeta on ell fa cua es on venen els bitllets… be, cua que es diu cua, ben be no! Aqui del que es tracta es d’intentar ficar el careto i els quartos pel forat del vidre de la guixeta i fer veure que estas molt desesperat perquè et marxa l’autobús, per passar a empentes per sobre del de davant que fa menys estona que nosaltres que intenta aconseguir un bitllet. El mes curiós de tot plegat es que el tio del garito no es posa nerviós i fa be la seva feina … amb aquest stress nosaltres ja hauríem tancat la paradeta.
Es fan les 5, les 5 i 10 … i no aconseguim aclarir de quina plataforma surt el nostre autobús, fins que un autòcton ens ho indica. Resulta que en el cartell del vidre de davant ho posa clarament @#$$@#@#$%^ ah! ah! que incultes que som! L’Oriol s’enfila d’alt de l’autobús per lligar-hi les motxilles i ens disposem a buscar el nostre seient. Com que l’autobús esta aparcat en un racó sense llum de l’estació no ens havíem adonat que dins ja era ple de gom a gom. ‘The seat Number 15 and 16’ son els nostres… demanem per a ells a un paio que confonem amb el piques i revoluciona a mig autobús intentant trobar-los, doncs resulta que la numeració esta escrita amb pintura vermella per la part del darrera del seient. Sort en tenim de la lot que ens va dur el David d’Andorra… aconseguim endreçar tot el personal… allò es un guirigall.
Finalment a les 5 i 35 surt l’autobús puntualment amb els cinc minuts de rigor de retard i després d’obviament d’haver d’empentar per a que arrenqui.
Es presenta un viatge llarg de 13 o 14 hores, de múltiples parades a qualsevol lloc, per que si una de les coses que hem de destacar dels usuaris del servei estatal es que no els agrada agafar l’autobús a la parada sinó que han d’aturar-lo a qualsevol lloc i en qualsevol moment per tal d’enfilar-s’hi a corre cuita i això si, empenyent a tothom que es trobi al mig del seu pas. Tan se val si es tracta d’un nen, d’un avi o d’una guiri… a empentes i endavant que fa fort.
Després d’unes hores allò sembla una orquestra, algú que deixa anar un vent, algú que fa un rotet gens dissimuladament i algú altre que treu l’últim Thali (arròs amb verdures) que s’ha cruspit en 5 minuts a l’ultima parada. Tot plegat es bastant desagradable, però aquí estem quin remei…
A l’últim poble d’Himachal Pradesh (Nahar) ens aturen sense mes ni mes. Si el conductor baixa estem salvats, això vol dir que podem anar a buscar una Coca-Cola per tornar l’estomac al seu lloc… però, ens la bevem a corre-cuita perquè el piques esta pul·lulant per l’autobús i ningú no sap que passa… i parlar angles?… molt menys. Mitja hora mes tard, amb la Coca-Cola baix els peus, sembla que tornem a arrencar (amb empentes, es clar!) … el que passava es que quan canvien de província també canvia l’assistent… aquesta gent … sembla que sigui la primera vegada que agafa l’autobús.
Hem canviat finalment de paísatge. Ja no ens envolten muntanyes i muntanyes que no s’acaben ni valls que s’entortolliguen riu avall. Ara ens envolta un entorn que podríem descriure com a ‘tropical’… tropical entre cometes perquè els tròpic son mes avall… hem arribat a la conclusió o si mes no ens hem posat d’acord que es pel tema dels monsons… ho haurem de confirmar…. o esperar que alguna anima caritativa ens ho faci saber… penseu que si no haurem d’estar 6 mesos mes amb aquest gran dubte… esperem la vostra col·laboració.
Ah! per cert, finalment a les 4 de la tarda varem arribar a Haridwar un poble destartalat que els hindús veneren molt, doncs es on el riu Ganges surt de les muntanyes i esdevé una mena de Lourdes on van a peregrinar per banyar-se al riu. Es veu que es com Vanarasi, però en petit, endressat i net.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.