CRONICA 12 – Qui s’afeita a la India es perquè vol !!!

Quinze anys afeitant-me solet i aqui a la India he descobert el plaer de que t’afeitin. Portava ms de tres setmanes sense passar-me la gillette i la barba ja feia por, aixi que m’he decidit a provar un del famosos barbers hindus. Segons la guia, una experiencia inoblidable que ja puc corraborar.
De bon mati li hem preguntat al recepcionista de l’hotel on era el millor lloc per afeitar-se i suposem que ens ha enviat on va ell, doncs de guiris no se’n veia cap i el barber de parlar angles menys. Primer de tot ha costat fer-li entendre que volia una perilla sense bigoti (un new look) i després dir-li que volia una fulla d’afeitar nova.

Pel que es veu ja ho fan sense preguntar. M’ha preguntat amb gestos fins i tot si m’anava be la crema que utilitzava, he dit que si (que li havia de dir!). Després de deu minuts pintant-me la cara, ha agafat l’eina de tall i ha comencat a afeitar de debo. m’ha grapejat tota la cara buscant els racons mes petits on afeitar, ha pesigat trocos de galta per a poder apurar mes i abans de tallar cap pel passava la ma per trobar-ne la direccio. Però ai l’as ! s’ha aturat al bigoti …. ha cridat al seu vei que parlava alguna cosa d’angles per assegurar-se que realment volia treure’m el bigoti, doncs aqui per semblar ben plantat has de tenir un mustatxo que faci patxoca. Finalment s’ha decidit i per arribar als racons mes recondits m’ha posat algun dit a dins de la boca (esperem que fos la ma dreta).
Quan ha acabat m’ha passat literalment per la pedra !. Ha agafat un tros de pedra (suposem especial) per desinfectar el meu cutis, i després m’ha preguntat si volia massatge …. home i tant ! amb la cura que ho ha fet tot i ja m’ha massegat tota la cara, que em faci un complet!!! M’ha passat una mena de Vicks-vapor-up rosa per la cara i m’ha comencat a passar els seus ditets aspres per tota la pell. Això  es vida ! i pensar que m’he afeitat tant de temps solet … crec que a la India ja m’afeitaran !
Al final, a l’hora de pagar m’ha fet un gest indicant-me que li dones el que volgues … ja hi som ! si per un afeitat normal son 20 Rs, li en donarem 50 per tot plegat, però per la cara de content que ha posat crec que li hem donat de mes … be, 150 pessetes per un bon afetitat s’ho valen.
Us preguntareu mentrestant que ha fet la Neus … dormir ? menjar? … doncs no! un extens reportatge fotografic de l’escena per immortalitzar el moment “el primer afeitat”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.