CRONICA 13 – Shekhawati i les seves Havelis

7 de novembre de 2003. De bon mati ens acomiadem de l’exquisit esmorzar “ALL YOU CAN EAT” amb macedonia de fruites, iogurt amb cereals, pancakes de mel, torrades amb melmelada… com ho trobarem a faltar!
A les 11 en punt ens embotim a l’Express d’Ajmer a Nawalgarh… que després de passar-hi 7 hores vem arribar a la conclusio que era express perquè parava expressament a tots els pobles per on passavem. Com molts d’altres viatges que hem passat un dia sencer dalt de l’autobús, es converteix en una jornada inoblidable.

Per anar d’Ajmer a Nawalgarh hi ha dues rutes, una via Jaipur per la nacional i l’altre desert a traves… com es de suposar, nosaltres vem anar pel desert… enriute’n de les rutes 4×4.
Dins l’autobús era com una olla express (ah! potser lo d’Express venia d’aqui!). Sortint d’Ajmer ja vem tenir problemes per conseguir seure en els nostres seients (com de costum). Vem fer moure dos avis, una dona amb ters nens i vem haver d’enretirar un parell de fardos que ocupaven els llocs. A mida que anavem passant pobles pujava mes gent que no pas en baixava. A la falda de tots, incloent les nostres, ja hi havia de tot; bosses, motxilles, termos d’aigua i nens, però el ‘sumum’ va ser quan el xicot que seia al seient de davant nostre, de primer es va haver de posar dret sobre un sac de no sabem que per deixar seure una noia amb una criatura, després va apuntalar el cul al respatlle del seient i va acabar de cuclilles com una gallina a sobre de l’arrapenja-caps… sort que el xicot no anava fluix, perquè el seu cul no estava mes lluny mes lluny d’un pam del nostre nas.
Nawalgarh juntament amb Mandawa son els dos pobles mes importants de la regio de Shekhawati, al nord de Jaipur, i segons explica la guia es va convertir en una regio important doncs per alla passava la ruta de caravanes que circulava de Delhi al Pakistan. Gracies al comerc, aquest pobles es van enriquir molt, i en comptes d’invertir els cuartos en construir temples, els van invertir en construir Havelis(*), enormes mansions que tot i que arquitectonicament son interessants, el que mes crida l’atensio son les seves pintures i frescos, tan a l’interior com a l’exterior, que servien perquè les dones i els pobres coneguessin que passava pel mon. Temes tan quotidians com anar en bicicleta o tren, globus aerostatic o planejador, que segons expliquen ni els propis pintors ho havien vist mai. Alguns fins i tot van baixar expressament a Mumbai per tenir una lleugera idea del que havien de pintar.
Semblava que en un entorn tan prosper com aquest, el que trobariem seria dues ciutats civilitzades, però resulta que es tracte d’una zona desertica amb pobles mig abandonats on sembla que acabin de sortir d’una guerra.
Per no haver-hi no hem trobat ni restaurants… a dieta uns quants dies!!! i entre la gana que ens fan passar i els donatius que ens fan pagar a cada Haveli … ens haurem d’estrenyer el cinturo!(**)

(*) Vivenda unifamiliar de planta baixa + 1 o 2 o 3 plantes pis, d’estructura de fabrica de mao i llosa de pedra, de planta rectangular amb dos patis centrals (un de public i un altre de privat per a les dones) amb balcons i balconets, finestres i finestretes, cuartos i cuartets, i decorat cadascun dels seus racons amb pintures i frescos.
(**)Que no pot ser de cuir de vaca, es clar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.