CRONICA 14 – Camel Safari – Bikaner

Ens han dit que a Jaisalmer la plaga de turistes de safari pel desert no et deixa veure les dunes, aixi doncs nosaltres decidim d’aventurar-nos a Bikaner, i no dos dies com tothom aconsella, ho provarem amb tres, doncs el carro de suport ens fa pensar que no quedarem escaldats… res mes lluny de la realitat. De bon mati, a quarts de vuit… camel breakfast… comencem amb unes torrades amb melmelada i un parell de platans per cap. Sense perdre ni un minut ens carreguen d’alt d’un jeep ben apretujats juntament amb dos holandesos, dues eslovaques, el guia, el xofer i el jefe… cap al temple de les rates.

El que faltava pel duro, vaques sagrades, temples amb monos, cobres dancaires i ara a venerar les rates… perquè resulta van ser el mitja de transport d’en Ganesh… UN ELEFANT!
IMG0215ECS! Ens fan avancar pel un tunel fosc infestat de rates a banda i banda, per dalt i per baix, i sense sabates… pitjor que el tunel del terror. Podriem dir que serveix com a terapia de xoc, però no.
[Neus said] Jo alla no hi tornare i em negare a visitar cap mes temple amb rates, aranyes o serps… hasta aqui podriamos llegar!
Encara amb els peus encongits ens porten a casa del cameller jefe. Carreguem els queviures dalt d’un carro estirat per un camell i ens posem en marxa. Les opcions son poques, o vas en camell amb les seves concecuencies o et tires per sobre un tou de mantes dalt del carro. El tema d’anar en camell esta be… nomes una estoneta, doncs el traser després d’una hora comenca a queixar-se de l’incomoditat de les selles de muntar. Definitivament el carro es mes comode, però des del camell quedes mes alt i les vistes son millor. Passem entre camps de sindries, que dius: sindries al desert? doncs si i a mes deuen estar molt contents els pagesos doncs tothom que passa pels camins para a recollir-ne alguna i menjar-se-la alla mateix! Anar en un safari aixi es molt relaxant… no has de decidir on has de menjar, on has de dormir, ni que has de visitar… nomes aseuret on et toqui i veure passar el paísatge sec però viu que et rodeja. Ara passa un antilop, ara un nen et diu adeu amb la ma, ara veiem una guineu o un pao real…
Be, no tot es tan maco, des del carro, TRIM-TRAM TRIM-TRAM ens enbaladim amb les passes del camell, els collonets del camell amunt i avall, amunt i avall, sota la cua lligada amb un cordill que de tant en tant s’aixecava i … cuerpo a tierra! els vents que sortien a propulsio deixen estabornit a qualsevol.
Després d’una jornada dalt del camell, cap a les cinc de la tarda, arribem al campament base, una zona de dunes a les afores de no sabem quin poblet perdut del desert.
Primer de tot cal prepara el sopar. A veure, la cuina… es composa de tres pedres, uns branquillons i uns quants popos de camell per fer un bon caliu. Estris de cuina… una olla, un casso i una safata multius (ha servit per recolectar els popos de camell, ara hi tenim les llenties en remull, després hi faran la massa del chapati i a la nit servira per cantar a la vora del foc…). Posem l’olla al foc, un rajoli d’oli i verdures, llenties i un got d’aigua i a fer la xup-xup.
Mentre el cuiner comenca a preparar els chapatis, el pintxe comenca a fregar els plats… nosaltres no tenim gaires manies ni exigim el carnet de manipulador d’aliments, però cal que els plats els fregui amb sorra i després li passin un got d’aigua?… i la safata tambél’ha netejat aixi després de posar-hi el popo de camell?… be en fi, el que no mata engreixa!
Havent acabat de sopar tenim una estona, abans no ens posem a la vora del foc, per contemplar les estrelles. Massa massa no les hem sabut situar perquè en prou feines hem pogut trobar Mart, i les altres totes ens semblen igual, dormirem en un hotel de 5000 estrelles.
Al voltant del foc, ens han obligat a cantar unes cancons, primers les eslovaques, després els holandesos i al final nosaltres, tot fantastic! Nederland 10 points! Sort dels nostres anys a l’esplai i encara n’hem pogut ensortir amb l’emocionant canon “Dins la fosca”, amb coreografia i tot. En la segona ronda hem optat a ser mes agresius hi hem cantat l’Emporda de Fullim-Follam… total no ens entenen i no deixa de ser una sardana (Typical Catalan Song). Pel que fa als autoctons han cantat tres o quatre cancons a l’estil hindu, es a dir, deu minuts per canco dels cuals hem apres algun fragment que ja no recordem.
Després cap al llit, si es pot dir aixi, un parell de flacades i els nostres sacs de dormir. Un autentic vivac com ja no recordavem.
Els camells ajeguts encara mengen i la lluna, quasi plena, no ens deixa veure les estrelles.
La Neus, per si les mosques i els escarbats, s’encabeix dins del sac i s’enfunda la mosquitera (gentilesa dels Panchos).
Realment no sabem que ha estat millor si dormir al desert sota les estrelles, el paíssatge erm del desert o veure com sencillament es pot viure amb quatre coses.
IMG0213Ah! per cert ens n’oblidavem, la tornada del safari estava programada en autobús… però el que no estava previst es que fos a la part de dalt de l’autobús… amb les agulletes que tenim i encara ens toca enfilar-nos una altra vegada. Be una no, dues vegades. Resulta que el primer bus que agafem es d’una companyia privada, i en un control de policia ens fan baixar de dalt perquè esta prohibit circular d’aquesta manera, però sembla ser que nomes esta prohibit per a les cies. privades perquè el seguent autobús que passa tambéva ple, i en aquest si que podem anar a dalt… es que aquest autobús es del govern. Com va dir el guia: EVERYTHING IS POSIBLE IN INDIA!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.