CRONICA 17 – Udaipur, mon amour!

Tenim tan bones referencies d’Udaipur que decidim que sera un bon lloc per descansar-hi. Al tranquil barri de Hanuman Gath descobrim un coqueto hotel a la vora del llac. L’habitacio-suite te una fantastica galeria sobre l’aigua, on hi ha una zona de descans amb catifes i coixins. Ja ho hem decidit, el dia que tinguem una casa gran farem una sala d’estar com aquesta, on ben ajeguts poguem contemplar les diapositives del viatge tantes vegades com volguem.

El dia 20 tenim coses per celebrar (perquè el 20 del mes passat ens en vem oblidar) i la terrassa de la ciutat palau sembla que es un bon lloc, diuen que es EL LLOC! Nomes per respirar-hi ja et fan pagar, però pendre una cervesa fresca contemplant la posta de sol rera el palau del llac, be que s’ho val. Al vespre hi vem sopar… I QUIN SOPAR! Després de quasi dos mesos a dieta vegetariana i arros amb llenties se’ns fa la boca aigua nomes de llegir la carta. Ens decidim per un bon plat de pasta fresca a la carbonara i una inmensa parrillada a l’estil Tandoori. Per postres un suculent pastis danes de xocolata amb gelat de vainilla. Es tan bo … per sucar-hi pa!
Udaipur, es la ciutat del James Bond. Et pots trobar l’agent 007 cada vespre a l’hora de sopar, doncs aqui van rodar la pelicula Octopussy i es un reclam turistic que esgotaran fins que s’assequi el llac; que per cert esta a punt, doncs porten 5 anys de sequera.
A les a fores de la ciutat han muntat un complexe Factory-Store-Poble-Espanyol a l’estil hindu, es a dir, al seu dia varen fer una gran inversio per agrupar l’artesania i la cultura hindú en un poblat pintoresc, i avui nomes queden 4 paradetes i les cabanes de diferents regions. Com molts altres llocs a la India la camara de fotos paga mes entrada que nosaltres mateixos, i fa rabia!
Hem requerit el servei d’un modisto (no per fer-nos un traje per anar al Palau del Llac que es condicio necessaria per accedir-hi) i resulta que el Taylor en questio ha desfilat amb la Judit Masco. Mentre ell estava a la maquina de cosir nosaltres ens hem hagut d’empassar el Book de les seves millors instantanies. No sabem perquè ha deixat la passarel.la perquè el xicot encara esta de bon veure.

…Sempre intentem acabar les croniques amb una frase final, però ara recordant aquells moments, les llagrimes no ens deixen veure el teclat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.