CRONICA 21 – La vall de Kathmandu

Després del nostre enlluernament de Kathmandu i d’haver recuperat la nostra flora intestinal, ens disposem a explorar la vall de Kathmandu.
Prenem un primer contacte amb la Durbarh Square de la capital nepali, que ve a ser la placa del poble del centre historic. Al centre de la placa hi ha el palau reial d’obra vista de l’epoca medieval (newari)que s’ha anat ampliant segons modificacions dels diferents monarques. Al igual que el palau, a la placa del voltant han crescut com bolets temples i templets. Els temples a l’estil pagoda de 2 i 3 pisos cadascun encomenats a la multitud de deus que pregona l’hinduisme (ganesh, shiva, vishnu, …) aixi com tots els seus portadors (garuda & Cia).

Aquesta estructura de placa es repetira a tots els pobles de la vall amb mes o menys solemnitat.
Per passejar per la Durbarh Square s’han de pagar 200 NRs per persona i dia, però et pots fer gratuitament el passi de temporada (amb foto i tot perquè el guiri manguis no se’l pugui canviar ).
Després de Kathmandu el primer poble que visitem es Patan. Hi arribem amb un tempo electric, una especie de furgo-camioneta on encabeixen 10 persones al darrera asseguts en 2 bancs i que no se’n va fins que no esta ple. Un practic mitja de transport però lent; Patan esta a 2 Km i vem trigar mes de 3/4 d’hora.
Patan es la ciutat que te la DURBARH MES BONICA, potser per les guirnaldes vermelles que pengen de cadascuna de les teuladetes dels temples. A Patan ho tenen ben muntat, han organitzat un joc de pistes pels carrerons de la ciutat que et permeten descobrir racons entranyables … i com no, nosaltres com a bons esplaieros, a jugar !!!
De tornada a Kathmandu descobrim una tranquila placa amb una estupa al centre. Una placa que hem fet nostra perquè ens hi sentim com a casa, podem seure i veure passar gent. Això realment si que es una cinta transportadora!, tothom dona voltes a l’estupa de budha mentre preguen. Ara passa una dona, ara un monjo, ara torna a passar la senyora, ara el monjo passa amb un amic. Ens hi hem passat tota la tarda …
Al dia seguent decidim que toca visitar l’estupa dels monos i de fet no sabem perquè, per que no es la mes algo, o potser si, ES LA MES MONA. Després de 365 esglaons en vertical i rodejats de monos i tenderetes de souvenirs arribem esbufegant a l’esperada estupa. L’ull de buda ens esta mirant !!! però es igual, nosaltres no parem de fer-li fotos amb la nova camara digital que s’ha autorregalat l’Uri pel seu aniversari.
Al migdia ens acostem a Pashupatinath. Es un lloc sagrat, de fet es el lloc escollit pels hinduistes nepalis per a ser incinerats.Es una barreja de Montserrat i el cementiri de Collserola. No sabem perquè essent un lloc tant especial, com pot ser que en facin un lloc turistic, fins i tot et fan pagar entrada i hi ha guies. Potser es molt enriquidor coneixer diferents cultures i diferents religions, però hi ha coses tant personals i trascendentals que no cal fer-ne un espectacle. Això si, amb respecte. De fet la visita a Pashupatinath ens ha servit per acabar de decidir que no anirem a Varanasi.
Xino xano ens arribem a Bonath, L’ESTUPA MES GRAN de Nepal …. per tant tambéhi ha la cinta transportadora mes gran de Nepal. Suposem que hem arribat a l’hora de la pregaria. Centenars de persones donen voltes a la inmensa estupa. Es impressionant.
Finalment ens queda pr visitar LA CIUTAT MEDIEVAL MES ANTIGA … Bhaktapur.
Es curios, les nostres ciutats medievals son de pedra i envoltades de muralles. Aqui son ciutats d’obra vista, tan les cases, com les teulades, com els carrers … Per tot arreu esta ple de temples i estupes, al mig del carrer o a dins dels patis. El mes impressionant es el temple de Nyatapola amb els seus 5 pisos coronats cadascun d’ells amb la seva respectiva teuladeta. El temple esta custodiat per dos germans que diuen que eren gegants. A sobre d’ells hi ha 2 elefants, que segons explica la llegenda tenen 10 vegades mes de forca que els germans que estan a sota i aixi, amb la mateixa proporcio de forca, trobem 2 tigres, 2 grifos i a dalt de tot els Deus.
El mateix dia a la tarda vem anar AL LLOC DE PEREGRINATGE MES ANTIC DE NEPAL; Changu Narayan. Molt maco, però ja estem una mica empatxats de temples i templets i estupes i estupetes i sobretot DEL MES ALGO DE NEPAL !!!!
Abans de tornar a Kathmandu tastem el famos “jujudhau”,que vol dir el rei dels iogurts, amb l’esperanca que ajudi la nostra flora … Prou bo, però car.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.