CRONICA 22: Especial Pont de La Immaculada – Trekking Pels Himalayes !!!

IMG0185Diumenge 7 de desembre a les 6:30 del mati ens disposem a encabir-nos de nou a un autobús que ens portara al punt inicial del nostre trekking. La durada del trajecte es incerta: la guia diu que son 8 hores, a la guixeta posa 10 hores i una pamplonesa ens diu que son 12. Però si nomes son 137 Km !!!!!
Al final han estat 14 hores parant oficialment nomes 30 minuts per dinar. Però no hem anat a 10 Km/h, sino que la lentitud ha esta deguda als nombrosos controls militars a que estan sotmesos els nepalis d’enca que els maoistes es van sublevar contra el pacte de govern. Un control consisteix: transcorreguts uns 10 Km aproximadament, l’autobús s’ha d’aturar. A 100m del control, tots els nepalis amb els seus equipatges i sense excepcions,han de baixar de l’autobús i han de passar per les mans d’un militar de nomes de 20 anys perquè els catxegin. IMG0181Els turistes tenim dues opcions; quedar-nos dins del bus esperant que acabi el control amb el risc d’estar aturat en una zona conflictiva o be podem passar caminant tranquilament com aquell qui res mentre els militars ens saluden amablement … Namaste!. Tot plegat sembla que sigui per cobrir l’expedient.
Per acabar-ho d’adobar, una esllavissada de la carretera ens obliga per nassos a continuar el trajecte caminant, entre voladura i voladura per entremig de les roques durant 45 minuts. Finalment a les 8 del vespres arribem a Syabrubesi, un poblet a 1409m d’altitud. Negra nit i cansats d’anar tan amunt i avall de l’autobús, seguim a tota la ‘troupe’ de guiris que van amb guia, que es dirigeixen cap a la Buda guest house. Doncs cap alla que deu estar be …. l’arribada ha estat igual que quan anavem de colonies, cadascu ha triat la seva habitacio i el seu llit per 50 Rs i hem baixat corrent al menjador, perquè aqui el primer que encarrega abans se’n va a dormir …
L’endema al mati amb la motxilla a l’esquena comencem a recorrer la vall de Langtang. El cami es tot distret, entre matolls de bambu, ocellets, salts d’aigua i monos, pugem sense adonar-nos un desnivell de 1000m en 6 horetes. Una de les ventatges de fer aquest trekking es que no cal preocupar-te pel l’allotjament, ja que cada 2 hores trobes algun lodge per descansar i menjar, per tant no hi ha jornades establertes i et pots fer la ruta a mida … (es que Nepal es el país per excel.lencia dels trekkings i això s’ha de notar)
El primer dia s’aconsella fer nit a Lama Hotel … sembla, com el seu nom indica, que al mig del bosc hi trobarem un ‘resort’ esperant a tots els guiris, però res mes lluny de la realitat … Lama Hotel es el nom d’un poble on cadascun dels seus habitants te un hotel o una casa d’hostes. Ens decidim per Lama Guest House, totes semblen igual i uns americans que ja van de tornada ens l’han recomanat. FANTASTIC !!!! … les habitacions son totes de fusta, el terra, les parets, el sostre, el llit, la taula …. A banda hi ha la zona de menjador. Tambées tot de fusta i te amb una magnifica estufa de llenya per escalfar al personal. IMG0186El millor de tot es que això es casa d’ells !!! Hem estat convisquen amb ells, de fet durant el dia nomes hi ha les dones i els nens petits. Quan es comenca a fer fosc arriben l’avi i tornen els germans grans de l’escola i a la nit, si no es que esta portejant coses per aquests camins de la vall, arriba l’home de la casa.
Aviat hem sopat i a les fosques l’unica cosa que podem fer es xerrar a la vora de l’estufa. Tenen un parell de lampares que funcionen amb acumuladors solars, però al cap d’un parell d’hores ja ens hem de retirar a dormir.
El dia seguent sense massa ‘agujetas’, extranyament, comencem a pujar cap al poble de Langtang a 3400m. 1000m mes de desnivell que aviat es dit. Les pujades fortes son a primera hora del mati per entremig d’un boiros bosc de fades. De fet portem dos dies de ruta bastant tapadots i amb molta humitat. Sort que ens anima un senyor dient-nos que ahir va ser lluna plena, que avui nevara i que a partir de dema fara un sol espatarrant… ens ho haurem de creure i de fet ha estat aixi.
A la nit, a casa de la Heidi i en Pedro, perquè després de passar per aquests mons de deu no ens creiem que la Heidi sigui suissa … el seu creador es va inspirar amb aquesta gent i la seva manera de viure… doncs a la nit, va nevar i va fer un fred que pela. Sort que aquesta gent ens cuida molt be i ens dona dues mantes de llana per cap…. 2 mantes que oloren com si hi haguessin dormit 1000 yaks però que abriguen (Els yacs son vaques peludes que ens han acompanyat durant gran part del trajecte, però tot s’ha de dir, son mes macos que les vaques !!!)IMG0183
El darrer dia d’ascensio ens esperen dues horetes fins a Kyango gompa. Un prado verde a 3800m envoltat de muntanyes on la mes baixa fa 6000m. Com que avui fa un dia esplendit (segons la previsio) i hem caminat poc, ens hem vist en cor de pujar fins a la morrena de la glacera del Langtang Lirun a 4300m. Les ganes hi eren, però la falta d’oxigen ens comenca a alterar les neurones. BUFFF!!! molt maco, però quin mal de cap !!!!
La nit ha estat dura i els 7 graus sota zero no hi han ajudat gaire. Fins i tot s’ha glacat l’aigua del cubell del lavabo ….
Havent assolit el nostre objectiu i després d’haver contemplat unes magnifiques vistes, ara ens esperen 2500m de baixada. Tot i que el bon temps ens acompanya, les jornades de descens han estat dures. L’esgotament acumulat i les agulletes avui ens faran dormir plans. El mes sorprenent de tot ha estat trobar-nos una avia de 78 anys fent el mateix trekking que nosaltres com si fos un passeig, diu que no te pressa i que no li ve d’un dia, però la senyora anar fent, anar fent, el mes passat va pujar al camp base de l’Everest a 5160m !!!
L’altre cosa que ens ha frepat ha estat veure les dures condicions del portejadors; homes amb xancletes carregant amb el front, amunt i avall, sacs de menjar i d’altres queviures… alla dalt no hi poden pujar ni els burrets…
El viatge de tornada ha estat, com era de suposar, una agonia … 14 hores mes i de tornada s’han fet insoportables, però hem estat tanta estona amb contacte amb aquesta gent i veient el seu entorn que ens ha recordat les histories que ens han explicat tantes vegades els nostres avis i que no ens podem imaginar perquè queden tant lluny … De fet 50 anys potser no son tant dies … però com han canviat les coses alla. Aqui asseguts dalt de l’autobús no ens costa d’imaginar els viatges a Barcelona amb l’autobús de linia per la carretera de la Roca. Tot el dia per baixar a Barcelona a comprar, carregats de paquets i potser amb el dinar a la carmenyola. Mirant per la finestra ens imaginem les avies duent el dinar a l’avi al camp després de rentar la roba al safareig del carrer; avui que fa un dia assolejat veiem les noies rentant-se els cabells i aprofitant la mica de sol per aixugar la canalla …. (aixi comprenem que el jornaler,que sempre ens explica el pare, es compres una camisa a principis d’estiu i de la suor i de no rentar-la i de no rentar-se, a final de temporada l’hagues de canviar per una altre de nova …) Be, en fi, records de casa que ens han passat pel cap …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.