CRONICA 23 – Dins la jungla, terrible jungla … Chitwan!

Dilluns a tres quarts de 7 del mati un cop asseguts als seients corresponents dalt de l’autobús que ens ha de dur al Royal Chitwan National Park, ens comuniquen que tot hi que no hi ha vaga avui, cap vehicle de transport public circulara en direccio Terai. El conficte amb el Mahoistes esta a l’ordre del dia. Tot i que el bus es turistic no se la volen jugar a que els hi cremin l’autobús. Ens asseguren que dema no hi haura problemes. Molt be! see you tomorrow…
Dimarts a tres quarts de 7 del mati, de moment tot es igual que ahir, asseguts als nostres seients amb la motxilla carregada però a les 7 en punt l’autobús arrenca… cofois i contents ens n’ananem cap a Chitwan.
Chitwan es un parc nacional en un país molt petit on sorprenentment al costat de la muntanya mes alta del mon pots trobar una jungla sub-tropical plena d’elefants, rinocerons, monos, serps, cocodrils i algun tigre. Malgrat tenir 7 mesos de viatge l’atzar ha volgut que nomes poguessim disposar d’un dia i mig per gaudir d’aquest parc. Segons la guia Sarauha, el poble mes proper a Chitwan, es tan turistic que els captadors d’hotels t’atabalen fins a la sacietat. Però be, en 5 minuts ens els hem trampejat i som a l’Anapurna View Gest House quedant amb el guia que a dos quarts de tres anirem a fer un ‘rulo’ amb elefant. Els nostres temors s’esvaeixen quan veiem que l’elefant tambés’ajeu perquè hi poguem pujar. Fantastic, hem estat de sort i nomes serem nosaltres dos a la cistella de dalt. Comenca la moguda i mai tan ben dit, ens hem d’aferrar a la cistella perquè això es belluga molt. Des de l’hotel fins a l’entrada de la reserva ens passegen pels dos carrers del poble… i quin poble!… turistic? no es l’adjectiu que el defineix exactament, com diria la Mafalda: Pintoresc! Cases de canya arrebossades de fang i teulades d’uralita cobertes de palla. La vida transcorre al carrer: els nens, les dones, els animals, la cuina… en arribar a la reserva ens endinsem en una jungla plena de camins i corriols, i es clar, passar amb elefant per corriols implica menjar-te totes les fulles i branques dels arbres. es al.lucinant, tot i que el sotrageig no ens permet fer ni una foto del dret, la camara no dona a l’abast. Cervols, ocellets i el mes al.lucinant de tot, una mama rinoceron amb el seu petit prenent un bany.
(…CONTINUARA … )
(… CONTINUACIO)
Ens quedem embaladits, asseguts dalt d’un elefant que tranquilament va menjant la frondosa vegetacio del riu i tenint els rinocerons a 4 metres. Dalt d’un paquiderm res no ens fa por, QUE SURTI EL TIGRE!
El dia seguent les coses canvien. Primer de tot ens despertem amb un sobresalt a les 6:30 del mati perquè hi ha un rinoceron al jardi de l’hotel. Encara amb les lleganyes als ulls i una boira espessisima contemplem un enorme exemplar pasturant tranquilament. Pel que ens expliquen, xiuxejant, els nois de l’hotel, a l’hivern surten de la reserva per buscar les patates i les coliflorsdel vei. Encara mes al.lucinant que els dos rinoceronts d’ahir.
Encara no s’ha aixecat la boira que ja som a dalt de les canoes creuant el riu que separa el poble del parc. El trajecte es accidentat. De tant en tant ha debaixar el barquer perquè quede embarrancats, i es que a l’hivern es l’epoca seca.
Ja som dins del parc…fem broma imaginant-nos que darrera de qualsevol matoll s’amagara un tigre, un rinoceront o un os, com a Rio Leon Safari, però el guia molt serios ens diu que això va de veres, que no es un zoo. Que cal anar en fila. Un guia al davant i l’altre al darrera, amb dos pals que no donen gaire seguretat, però se’ls veu molt preparats. Les instruccions son clares: amb un rinoceront cal correr en zig-zag, si es un tigre cal pujar a un arbre i si es un os ens hem de quedar tots junts fins que passi el perill. Es molt important no fer sorolls i les explicacions a partir d’ara nomes es faran a camp obert. BUF! amb aquest clima de tensio ens passem tota l’estona mirant quin sera l’arbre mes adient per enfilar-s’hi… aquest senyor ho ha dit molt serio i a mi em pesa el cul!… pujar a un arbre! …
Amb l’estona ens ha anat baixant l’adrenalina, hem vist meravelloses teranyines espolvorejades de rosada, els ocells ens distreuen amb els seus cants, una familia de monos ens dona el bon dia i el sol comenca a esvair la boira, quan de sobte el guia s’ha aturat en sec i amb una cara de pomes agres ens senyala un ‘bulto’ entre els arbusts. Un rinoceront esmorzant la seva fruita preferida, una mena de patata que penja d’uns arbres i que com que nomes agrada a aquesta bestia l’anomenen Rhino-Apple. Hem fet mitja volta gairebe cames ajudeu-me, sense fer fressa, però no ha calgut corre en zig-zag… menys mal!
Per distreure al personal decideixen portar-nos a la zona de cocodrils, els l’hora de pendre el sol. si que n’hem vist de cocodrils SI, però a l’altra banda del riu… tranquilament.
Despers de dinar ens han proposat d’anar fins a un aguait, avisant-nos que hi havia un petit inconvenient… haurem de caminar una estona per un fangar entre el canyissar, però les vistes s’ho valen. Si ells ho diuen! Quan ja no tenim mes remei que descalcar-nos ens diuen que avegades hi ha petites serps, que no passa res, i que això que li puja pel tormell i que la Neus te a la sabata nomes es una sangonera. Cal que ens ho diguin ara? en fi, fem el cor fort i fermem be els peus a cada pas dins del fangar. S’ha de vigilar de no clavar-se les soques de les canyes i dels joncs. L’aigua a mes a mes es freda i t’enfonses fins a perdre el peu de vista. ECS! … AU! esperem que la vista s’ho valgui, perquè a mes a mes hem de tornar pel mateix cami. La vista ha estat be, però el mes interessant ha estat la conversa que hem tingut amb els guies dalt d’un aguait a 15 metres de terra que es tambalejava amb un simple bri d’aire. Ens han explicat la duresa de la vida d’un guia freelance en un país com aquest on els mahoistes i l’exercit disparen indiscriminadament a la poblacio. Tots dps carregats de fills i sense turistes per passejar per la jungla, un d’ells ens comenta que d’aqui a dos mesos tindra el permis per anar a Malaysia per buscar fortuna durant 3 anys. Segons ells aqui no hi ha futur, amb la devallada de turistes pel problema politic i un rei despota que dona permis a l’exercit per matar qualsevol, el país no pot tirar endavant.
La tornada a ple sol s’ha fet un xic feixuga però després d’una dutxa d’aigua freda hem anat fins a l’estable oficial dels elefants… perquè en aquest poble tan pintoresc cada familia te un elefant al jardi… res, un animal de companyia que menja 300Kg d’herba fresca i una bola d’arros i es beu 200 litres d’aigua al dia. Suposem que els excrements d’elefant no els fan servir com a combustible per fer brases sino això seria una foguera de Sant Joan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.