CRONICA 24. No es pot ser mes hippy per Nadal

Després d’un altre accidentat vol en Royal Nepal Airlines (NOTA MENTAL: No viatjar mai mes amb RNA), aquesta vegada ens van retrassar tres cops el vol, primer havia de ser a les 3 del migdia del dia 19, després ho van postposar a les 10, al capvespre, ens comuniquen que serà a la una de la matinada, i abans d’anar cap a l’aeroport ens fan tornar a reconfirmar… sort perquè al final marxarem el dia 20 a les deu del mati. Un desastre, vaja! Un cop arribats a Mumbai, que ja es com estar a casa, ens disposem a buscar un mitja de transport per anar a passar el Nadal a Goa. Aquesta província encara te reminiscències de la colonització portuguesa i un percentatge elevat de la població es cristiana… per tant, celebrarem el Nadal, o això esperem. Nomes trobem un autobús amb llitera… es veu que no en varem tenir prou amb un sol cop, però ens han dit que la carretera es molt bona i que el sotragueig serà mínim. MÍNIM! ens han tornat a posar els intestins a lloc (NOTA MENTAL: No ensopegar un altre cop amb aquesta pedra… mai mes ben dit!) Massegats i sense dormir gaire, arribem a la capital de Goa, Panjim. No hem estat mai a Cuba però Panjim deu ser una germana bessona. Gent tranquil·la, el mar, cases colonials i esglésies blanques per tot arreu. La decoració de Nadal se’ns fan un xic xocant, arbres tropicals amb guarniments de Nadal i fins hi tot algun li han posat cotofluix per simular la neu. A 30 graus fins hi tot el pare Noel hauria d’anar amb bermudes, però no, s’entesten a posar-li un abric vermell i el típic barret amb la borla. Fa calor nomes de veure’l, agafarà el xarampió!
Panjim es ben be tal com descriu la guia. una ciutat portuguesa de tamany mig amb plataners i autorickshaws banyada anualment per pluges tropicals i deixada assecar al sol durant 50 anys, i l’hotel on ens allotgem s’adiu a aquest entorn. Una casa colonial destartalada regentada per un terratinent que parla pels descosits, que te mes retirada als mexicans que varem conèixer a Merida que no pas als Hindús amb els que hem conviscut últimament.
Aquest dies de Nadal tots els hotels estan al cent per cent, es per això que un cop veiem l’habitacio que ens han preparat deduim que deu ser la seva. Dos llits de fusta amb un somier de fullola aguantat per dos travessers corcats i un matalàs de llana de dos centímetres de gruix. Un parell de taules rònegues cobertes amb uns ‘tapetes’ del “todo a 100” i un armari de ferro, que això si, nomes te una clau i per tan el podem utilitzar com a caixa forta. Les parets tenen un to grisos que suposem que es degut al pas del temps. Un dels prestatges fa com d’altar. Hi ha un Sant Crist acompanyat per unes quantes teranyines i una pila de cendra d’incens que deuria cremar a principis de segle, però del segle vint. Un habitacle curiós, envoltat de portes que fa anys que no s’obren, que la unica reforma que ha sofert es l’instalacio d’un enva de fusta, que no arriba a dalt del sostre per separar-lo de la cuina… i no ens hem d’enganyar, el senyor no deixa de ser hindu, i esmorza, dina i sopa, arros al curry amb verduretes fregides.
El dia seguent ens dirigim a Old Goa, l’antiga capital de la colonia que va ser arrassada per l’inquisicio i alguna peste de l’epoca. Ara nomes hi queden tres esglesies i una catedral envoltades de palmeres i bosc. Es fa curios veure una Catedral encomanada a Sant Xavier visitada oer hindus preparats amb camares per a fotografiar-s’hi… sembla com si haguessin canviat els papers, doncs d’una manera o altra ens sentim mes propers a l’ambient que es respira que ells… però no hem d’oblidar que som a la India i per dinar ens donaran arros amb curry! Les esglesies son senzilles però com en d’altres paísos calids la presencia de ventiladors a dins es fa imprescindible.
Per Nadal el millor lloc sembla estar a Anjuna, on les platges son de sorra fina i les palmeres arriben quasi a l’aigua. Degut a que es temporada alta els preus son mes elevats que de costum però tot hi això trobem un hotelet amb piscina hi habitacions noves i espaioses per 800Rs. No hi haura qui ens mogui d’aqui.
Dimecres es dia de mercat i Anjuna s’apleguen tots els firaires de Goa. Hi pots trobar de tot, desde especies a algun hippy dels anys 60, ara ja granadet, que fa tatoos. El mercat es fa en una esplanada a la vora del mar, i les palmeres fan d’estructura per les parades. Es molt mes gran del que ens pensavem i ens passem tot el mati donant tombs buscant alguna ganga per vestir-nos; al final unes xancletes, un mocador i uns pantalons per menys de mil peles, això si, el regateig ha estat dur, aqui els firaires estan acostumats a que els guiris paguin qualsevol preu i les coses valen el doble i fins hi tot el triple.
I finalment, arriba el dia 25… i que es pot fer a Anjuna el dia de Nadal? nomes el hippy! per comencar lloguem un scooter per visitar les platges veines però abans anem a esmorzar. Un lloc hippy perquè si! asseguts a terra sobre coixins, sota les palmeres ens prenem uns sucs i un pancake. Hem anat a trobar un lloc autentic ple de gent que ho comparteix tot i ple de nens rossets amb pares despreocupats. Amb la moto ens recorrem tots els poblets del voltant on passem alguns turistes amb motos com a simples espectadors, doncs son petits pobles pescadors envoltats com no de palmeres. Ens ha sorpres molt lo confiada que es la gent, per llogar la moto nomes ens ha calgut pagar i dir a quina hora la tornariem, ni papers ni fiances, això seria impensable en la nostra societat, suposadament ‘civilitzada’.
Abans de sopar ens prenem un banyet a la piscina de l’hotel per treure’ns la calor acumulada al cos durant tot el dia. Es el primer cop que per Nadal ens banyem en una piscina on s’agraeix que l’aigua estigui fresqueta! Ben fresquets anem a trucar a la familia, que amb quatre hores i mitja de diferencia horaria, ja deuen estar entaulats menjant el caldo i la carn d’olla. Després de les trucades sortim euforics sabent que la familia esta be i ens fa il.lusio haver compartit uns moments amb ells del dinar nadalenc.
Per sopar unes gambes Rei Tigre i una amanida grega ens fan sentir d’allo mes be, creiem que un caldet no hauria entrat amb aquesta calor. Per acabar-ho de rematar ens prenem uns Portos… d’alguna cosa hauria de servir la colonitzacio portuguesa. No es pot ser mes hippy per Nadal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.