CRONICA 25. Hampi, l’antic imperi dels monos

Ens ha costat definir el planning per aquest últim mes que ens queda al subcontinent, … i es que no ens en podem oblidar, la India es molt gran i a mes a mes aquí tot va molt a poc a poc. Ens hem decidit per la costa oest de Kerala, fent alguna incursió a l’interior de les províncies de Tamil Nadu i de Karnataka… en principi sembla que tindrem prous dies… tot i que no sabem amb certesa si aconseguirem bitllet de tornada des de Kochi fins a Mumbai (unes 41 hores de tren) i es que aquí el transport ferroviari esta molt sol·licitat.
Ens han parlat molt be d’Hampi, una ciutat de l’interior de Karnataka a 12 hores d’autobús de Palolem. Hi hem arribat de bon mati, i tot i estar una mica adormits la primera impressió que ens emportem des de dalt de l’autobús es molt millor del que ens esperàvem. Ens captiva un paisatge surrealista de enormes blocs de pedra rodons envoltats d’extenses plantacions de plataners.
Enmig d’aquest entorn extraordinari, que per un moment ens fa dubtar que no ens hagin abduit i estiguem a Port Aventura, s’aixequen les runes de l’antiga ciutat de Vijayanagar (coneguda actualment com la ciutat d’Hampi) que entre els segles XIV i XVI va ser la capital Hindú mes poderosa del Decan. Tan Vijayanagar com Anegondi son dues ciutats medievals emmurallades de l’època en que la zona del Decan estava dominada pels musulmans, però la influencia de la cultura Hindú present a les províncies de Kerala, Maharastra i Andra Pradesh, a conformat aquest emplaçament on pots trobar des d’un temple Jainista, a un Palau amb estables per elefants, uns enormes bazars amb kilomètriques porticades soportades per fileres i fileres de pilars, fins a una mezquita musulmana cosina-germana de la Mezquita de Cordoba, una bona dosi d’extraordinària arquitectura que encara no havíem trobat a cap racó de la India. Segons la mitologia hindú, quans els deus poblaven la Terra, Hampi era una prospera provincia governada per dos reis micos i la presencia de monos simpàtics encara ens ho recorda en tota la ciutat. Després de visitar el temple mes fascinant i gran d’aquesta petita ciutat, pugem a un petit turonet farcit de runes i temples per veure la posta de sol d’un lloc màgic. La companyia dels monos competint amb uns
francesos fent escalada ens captiva encara mes de l’espectacle on som.

Després de sopar plats típicament hindús, demanem per postres mitja papaia que fa mes d’un pam i mig, i que ens la mengem sencera doncs dema necessitarem moltes energies per explorar a bicicleta totes les altres construccions disseminades a varis kilòmetres de distancia.
L’endemà al mati, tot i que el despertador estava a 2/4 de 7, no ens posem en marxa fins a les 8, el cansament acumulat i 12 hores de trajecte nocturn en bus s’han notat a l’hora de desenganxar-nos els llençols. Agafem les bicis per trenta Rupies al dia i comencem a explorar els voltants. Tot i el sol de justícia, la brisa que corre per entre les runes fa mes suportable les nombroses pujades i baixades del trajecte. A cada creuament hi ha indicacions cap a un temple, una estructura gegantina d’un Deu Hindú o d’una torre de vigilància de l’època. Les muralles que rodegen els diferents palaus no tenen res a envejar a els perfectes murals que se n’enorgulleixen els peruans dels seus antics Inques, però aquí no les atribueixen a poders màgics ni a plantes miraculoses, nomes a la destresa dels seus pobladors.
Entre totes les construccions, cal destacar uns estables pels elefants i el temple de Vittala, on les columnes solides que en “teoria” nomes poden tocar els guies emeten diferents notes segons la llargada i l’amplada. Els guies insisteixen a trobar semblances entre els sons de les columnes i instruments actuals, però la veritat es que l’únic que canvia es el to de la vibració. Per que els guies creuen que les guiris ens sentirem mes satisfets explicant histories que moltes vegades no creuen ni ells ?
L’altre cosa que ens ha encantat,ha esta el petit poble rural de Anegondi, que a part de tenir un temple sobre rodes de fusta i unes encantadores cases molt pintoresques, te un accés molt curiós. L’única manera d’arribar-hi es utilitzant unes petites barques rodones de 2,5 metres, fetes de canyes i plàstics, que transporten de tot, des de motos fins a bombones de butano. No es veuen gaire segures, doncs en cada trajecte el barquer les ha de buidar d’aigua. Encara ens mullarem els peus ! Finalment, després d’esperar tres embarcacions que preferien portar motos que bicis (doncs paguen mes) ens porten a l’altre costat, això si, les sabates no han arribat seques ! després de tot el dia en bici ens espera un altre trajecte de 10 hores en bus llitera que ens portarà de nou a les fantàstiques platges de Goa, però abans acabem amb una altra immensa papaia a cullerades que ens retorna les energies. Potser si que la dieta de la papaia que segueix el Papa dona els seus fruits 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.