CRONICA 26 – De campaments a l’illa de supervivientes

Dia 31 de desembre, 5:00 AM. L’autobús ens abandona enmig de Nowhere… be, de fet en un descampat on nomes hi ha un RickShow, que evidentment fara l’agost amb nosaltres per portar-nos a Palolem de nou. Aquestes hores del mati, mes val esperar i veure sortir el sol des d’una platja amb palmeres que no pas en una cruilla de carreteres enmig del no res.

Per fi s’ha fet de dia… ara ja es una hora decent per anar cap al CoconutHut… potser el jefe ja s’ha llevat, i amb una mica de sort ens podrem instal.lar. No tan sols no ens podem instal.lar sino que tenen overbooking i no ens han guardat la cabana que haviem encarregat…
Això es acabar be l’any i el demes son tonteries!
Però hem estat de sort, resulta que tenen un conegut que lloga habitacions a la platja del costat, a uns 2 kilometres a peu, i es clar, els hi sap greu d’enviar-nos alla, perquè esta molt lluny de la platja de Palolem i de la seva festa…
Cap problema! mes val lluny que no pas dormir a l’intemperie… Encara que sigui cap d’any.
Entre pitos i flautes se’ns ha fet mig dia, i a ple sol, carregats amb les motxilles, comencem a caminar platja enlla a la recerca de Colom Beach… i finalment arribem a OceanBreeze on un xicot molt atent ens espera amb un gran somriure.
L’habitacio, austera, una porta que no tanca per dins, una finestra sense vidre ni persiana ni cortines però amb una reixa, i un catre sense mes. Els lavabos encara els estan construint, però ens deixaran utilitzar els de les cabanes del camp del costat… esperem que no ens agafin ganes de fer pipi a mitja nit, perquè entre cami, plantes, palmeres i valles no arribarem a temps.
Les aparences però enganyen… aquest lloc aparentment desastros, ruinos i deixat de la ma de Deu es un oasi enmig del desert. Han muntat 4 taules i 4 cadires sota una carpa de palmeres a la vora d’una cala. Aqui no hi ha soroll, nomes se sent la remor de les onades arribant timidament a la platja i nomes ens distreuen els pescadors mentre comproven l’estat de la xarxa. Ens hem quedat embadalits… gairebe es mitja tarda i no ens hem mogut de la cadira… i ens hem de preparar per la nit de cap d’any. Es el moment de passar per la dutxa.
Tres recintes independents formats cadascun d’ells per 4 parets de fulles de palmera trenades conformen la dutxa i els dos lavabos. Els WC son dos forats a terra sobre una plataforma de formigo amb un urinari encastat. L’instalacio d’una tuberia de coure vista amb una aixeta i un cubell de plastic amb un casso serviran per tirar de la cadena. LA dutxa tres quarts del mateix, però aqui no hi ha desaigua. Com que evidentment en una porta de fulles de palmera no hi pots posar una balda han posat una cortina de sac per tapar vistes.
Com per dutxar-se sovint no hi ha aigua corrent, s’ha d’omplir un cubell amb aigua d’una tina i després a base de cubellets t’has d’ensabonar i aclarir. Molt rustic tot plegat! es com quan anavem de campaments! No sabem com s’ho feien els de Supervivientes però no deu estar gaire lluny del que estem visquent aqui, això si, tenim alguna comoditat a l’hora dels apats, nomes ho hem de demanar al cambrer!
Pel sopar de cap d’any ens demanem dos peixots amb patatetes que estan per llepar-s’hi els dits però el mes impressionant es el lloc, doncs han tret les taules a tocar de la platja i veiem els nostres plats gracies a la llum d’una espelma.
De festa ja n’hi ha ja, però nomes es limiten a fer el mateix que en el Diwali (veure cronica) tirar petards a tort i a dret. Entre que la festa esta a 2Km d’on som, que hem dormit 6 hores malament a l’autobús i que uns portos digestius ens han fet soneta… ja ho deixarem per un altre dia, que de cap d’anys a la vora de la platja nomes en passarem un … o no?
Un mati de cap d’any diferent. No tenim ressaca. Ens despertem amb el soroll de les onades. No se sent res mes. De tant en tant, se senten les passes d’algun pescador que ja deu tornar de treballar. Els habitants de Goa son gent tranquila i discreta, tothom fa la seva, aqui sembla que res no corri pressa… i això s’encomana. Hem conegut a la Xelo i en Jordi Santacana, una parella de Vilanova i la Geltru que van venir a Goa per 10 dies i ja porten un mes i mig. Nosaltres per sort o per desgracia ja tenim els bitllets per anar a Mangalore el dia 2 a la nit… vols dir de marxar? aqui s’esta molt be!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.