CRONICA 27 – Hassan, Halebid, Belur, Svaranabelgola i Mysore … Karnataka la gran desconeguda!

El dia 3 de bon mati ens traiem un gran pes de sobre, conseguim bitllets de tren per anar de Kochi a Mumbai pel dia 15 de Gener i es confirma que seran 41 hores … ja tenim hipotecats dos dies mes.
Seguint el nostre estressant planning del Sud de la India avui ens dirigim cap a l’interior de la provincia de Karnataka, on sembla ser que l’imperi Hoysala va deixar la seva emprempta.
Establim el nostre campament base a Hassan,un poble molt actiu ple de gent, on al capvespre nomes se senten el generadors electrics deguts als continus talls del sumministrament.

Tenim la sensacio de ser els unics turistes d’aquestes contrades, i de fet ho som. Tant ben acostumats com estavem a Goa amb el menjar occidental, i aqui o menges thali o et morts de gana.
A l’hotel on ens allotgem, l’angles, justet, però tot i aixi, per 180 Rs agafem una habitacio amb TV on 50 canals ens tindran entretinguts … i sort, per aqui quan es fa fosc, massa a fer no hi ha.
Halebid i Belur abans de ser debastades per les guerres, eren dues importants ciutats Hoysala. Avui nomes queden dempeus els DSCN1559temples de pedra, una pedra de la familia deles metamorfiques, de facil treballar que quan s’oxida agafa una duresa i una brillantor sense igual. Aixi estan els temples! que sembla que els van aixecar ahir i ja tenen mes de mil anys.
L’interior del temples no tenen massa que, però l’exterior esta flanquejat per nombroses talles a diferents nivells. En elles si representen activitats costumistes que ens donen a entendre com vivien a l’epoca, aixi com multiples criatures i divinitats.
Amb aquestes dues visites, donem el tema temples Hoysala per “sanjat”. Dema ens espera un iluminat jainista de 17,5 metres d’alcada.
El dia seguent, havent esmorzat ens toca practicar la nostra diccio, doncs el primer autobús ens deixara a Chanarayapatna per agafar-ne un altre que ens dura a Svaranabelgola … encara sort que ens han entes. En aquest ultim que no ens atrevim a tornar a pronunciar, ens espera un temple dalt d’una muntanya on s’han cinsellat 620 esglaons segons la guia. Altres fonts (Oriol) n’han contat 673 nomes de pujada i descalsos (ja ho tenen això els jainistes!). Me l’imaginava mes gran, i això que es l’estatua monolitica mes alta del mon …
Curiositat: Explica la llegenda que l’il.luminat en questio a estar dempeus molts anys enmig del bosc i per això l’estatua te formiguers entre els dits del peus i li han gravat a les cames herbes trepadores que han arribat fins a l’enroscat membre viril, haureu de veure les fotos censurades per entendre-ho.
Tema estatues monolitiques … no esta “sanjat”, ens queda el bou monolitic mes gran de la India que es troba a Mysore, i com que no volem deixar cap tema pendent, cap a Mysore falta gent.
De cami a Mysore ens captiva un paísatge sorprenent. Sembla que hagi brotat la primavera. Els camps son verds, palmeres cocoteres, plataneres, pinyeres i alguna papaiera. Catus i flors per a tot arreu i una munio de gent en qualsevol poblet de no res.
Karnataka esta superpoblat, però aqui sembla que tothom te alguna cosa a fer i el nivell cultural i economic sembla mes elevat que la resta de la India que hem conegut, i deu ser per això que les empreses d’alta tecnologia com INTEL i CISCO han obert sucursals a Bangalore, la capital de la provincia (tambéhi deu ajudar que la ma d’obra es molt barata).
El bou monolitic, be, “sanjat”, però aquesta vegada no ens hem deixat enredar i les mil escales les hem fet nomes de baixada i amb sabates, perquè el 201 arriba fins a dalt del cim.
El palau del Maraha no te res a envejar al de BakinjanPalace (que vem visitar el primer dia del nostre viatge), l’unic inconvenient, com no, es que te’l fan visitar descals … quina mania que tenen de fer-nos passar fred als peus … aviat tindrem tants callos als peus com ells … però el millor de tot de Mysore ha esta el zoo … no te res a envejar al zoo de Barcelona, no tenen un gorila blanc … Ah! a Barcelona tampoc !
Ja que no vem poder veure en els nostres infructuosos intents el tigre de Bengala, aqui com a minim hi hem deixat dos rodets. A mes a mes si han posat be, doncs a les persones no ens feien cas però el carro de manteniment estirat per un parell de bous (un infraestructura mediambientalment sostenible) els hi ha fet les dents llargues. A mes son de la broma aquests de Mysore, doncs el cartell d’avis resa el seguent: NO SALTEU LA VALLA, ELS SUPERVIVENTS SERAN PERSEGUITS !!!
Com no, hordes de turistes hindus sorolloses envaeixen la intimitat de la fauna del zoo … que hi farem, ells son aixi.
Per acabar d’arrodonir la nostra visita a Mysore visitem el millor mercat del subcontinent. Segons la guia no apte per a turistes amb poc carrets de fotos, i es aixi, molt colorista i pintoresc.
Ara estem asseguts a l’andana de l’estacio d’autobúsos, on la inspiracio fluiex per tots els nostres poros corporals, juntament amb els residus que emanen les nostres glandules sodoripares, per anar cap a Madurai on “sanjarem” finalment el tema de temples i templets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.