CRONICA 31 – Bangkok, quien se va a sevilla pierde su silla ….

A la una del migdia aterrem a Thailandia. L’aeroport ja ens dona alguna pista del que trobarem a fora, … un país civilitzat !!! Nomes sortir de la terminal trobem la parada d’autobúsos molt ben indicada, i unes noies molt atentes ens fan saber que l’espera sera de 20 minuts i el trajecte fins a Khao San Rd. durara aproximadament uns 40 minuts (i no demanen propina !!)
Fins aqui tot molt be.

Sempre ens haviem preguntat quina sensacio deu tenir un motxiller quan arriba a Barcelona, i ara ens sembla que ja ho sabem. Es una situacio diferent això d’arribar a un país civilitzat !!.
Tot i semblar que som a Barcelona ens crida l’atencio la zona industrial i d’oficines de les afores de Bangkok … tot esta immaculat. Els edificis, tots de disseny, estan envoltats de jardins ben cuidats, tots els carrers estan urbanitzats i no hem vist cap cartell publicitari trencat o amb el suport rovellat. IMPRESSIONANT !!! Mai ens hauriem imaginat que la capital de Thailandia podria ser aixi, ni a Barcelona ho tenim tan ben cuidat!
De totes maneres, a mida que anem avancant i ens fem mes conscients que hem canviat de país, ens adonem, que avui, 23 de gener es el nou any xines… es un dia festiu, per això la ciutat esta tan tranquila. Diuen que els embussos a Bangkok son impressionants i que hi ha gent que triga 3 hores en anar de casa a la feina.
Ens han dit que Khao San Rd es com lloret de mar… de dia encara … però a la nit quan encenen els llums de neo es talment com qualsevol carrer de marxa de Lloret a l’estiu, nomes hi falten els anglesos borratxos… espera! aqui tambéhi son! per sort, un noi que ens vem trobar a Kochi ens va recomanar un hotel un xic apartat on podrem aclucar els ulls… que ja ho necessitem, doncs les 4 hores d’espera a l’aeroport de Mumbai a la matinada poden amb qualsevol.
A la nit els carrers s’han omplert de xiringuitos on cuinen de tot, però els que mes hem utilitzat han estat els de fruita fresca. Et posen mitja pinya en una bossa de plastic i amb un matxet d’escuarterar te la deixen a dauets… encara no hem descobert com s’ho fan per no trencar la bossa… un altre ‘misterio sin resolver’.
De fet, a Bangkok hem vingut basicament a tramitar el visat de Myanmar, però batua l’olla! els caps de setmana els funcionaris no treballen (obviament), aixi que aprofitem per fer el turista!
Dissabte, després de dormir cor-que-vols, hem pujat al bot turistic per anar fins a Wat Po, un monestir budhista on tenen un Budha repanxingat esperant a arribar al Nirvana. Encara estem una mica desorientats i passejant per dins el monastir tenim la sensacio d’estar a Port Aventura, sensacio que es confirma quan entrem al Wat Phra Kaeo del gran palau,… nomes falta el Dragon Khan perquè les cues de gent superen amb escreix un dia en plena temporada del parc d’atraccions. A diferencia dels indis aqui construeixen temples espectaculars i a mes tenen diners per mantenir-los. ESPECTACULAR!
Per diumenge ens hem reservat la visita al mercat flotant. Tot i que els autentics mercats flotants ja no es troben a la ciutat de Bangkok, els caps de setmana en monten un que es prou pintoresc i s’hi acosten tots els bangkoquins a passar-hi el dia. Per acabar de fer el guiri ens deixem portar amb una colla de mestresses de casa pels canals del barri de Nonthaburi amb una llanxa de proa llarga. Mes i no ens divertim, fins hi tot hem comprat un platet amb la nostre foto de record (maca perquè si) que sortejarem tan aviat com trepitjem terres catalanes… si arriba sencer es clar!
L’excusa dels bangkoquins per anar al mercat flotant es per fer-hi un bon tiberi i es clar, nosaltres que som de bona dent, ens hi apuntem de bon grat… a noi! aqui comencen les nostres desventures amb l’angles dels thailandesos… Nobody speaks english in the floating market! aixi com podem els hi fem entendre que volem un d’aquests peixots de 2 pams, uns pinxos de no sabem de ben-be-que i un parell d’amanides que no acaben d’arribar mai. Bonissim!
Dilluns pel mati, encara amb les lleganyes als ulls, ens dirigim a l’embaixada de Myanmar. No hi ha massa gent fent cua… estarem de sort i podrem entregar els papers abans de les 10… perquè d’aquesta manera es pot conseguir el visat express el mateix dia a la tarda. Ai l’as! gent jove pa tou! la cua d’entrada es duplica… mentre estem omplint els formularis un senyor comenca a repartir numeros en els que s’han assegut a les cadires blaves! però com? els numeros depenen d’on estas assegut i no pas de la cua de bon mati!… comencem malament i continuem pitjor. El senyor en questio entrega el numero 19 al xicot de davant nostre, que evidentment s’ha colat, i li queda el numero 20 que per algun motiu no ens vol donar. Al cap d’una estona decideix entregar-nos la cartulina comunicant-nos que nomes els 20 primers numeros son els que obtindran el visat express. UF! sembla que hem estat de sort… darrera nostre queden com a minim 50 persones que tampoc entenen res. A les 8:45 obren la guixeta.
Per tal d’aprofitar l’estona l’Oriol surt com un coet a reservat els bitllets d’avio per dema. No t’entretinguis! mentre atenen el numero 1 el senyor ens fa seure en una cadira correlativament segons l’ordre establert, al cap de mitja hora quan acaben amb el senyor del numero 1, ens fan moure a tots un seient cap a l’esquerra, i es que l’ordre d’asseures a les cadires blaves es el que val durent tot el dia. Un sistema ben estupit per anar tastant seients calents. Cap a quarts d’onze ens adonem que nomes van pel numero 5, i es que per acabar-ho d’adovar resulta que hi ha representants d’agencies que porten un fotimer de pasaports cadascun…. “nos daran las uvas” … i es aixi, a les 12 el senyor tanca la paradeta, però com? si nomes va pel 15? El senyor dels numeros ens apunta en una llisteta prometent-nos que encara podrem tenir el visat avui mateix, però que ens hem de tornar a presentar a les dues en punt. I dit i fet! “DE SEMPRE” es sabut que a la tarda no es donen visats express!!!! però com? però si estem a la llista de visats express??? no, no, no, ens apunten en una altre llista per dimarts al mati amb la condicio que ens hi presentem a les 8 en punt. Vinga a corre a canviar la reserva d’avio!
Dimarts 7:45 AM, la cua arriba fins al final del carrer… son tots els d’ahir mes uns quants ingenuus que creuen que el tindran avui… l’estress aumenta, nomes hem pogut conseguir bitllet per avui a la tarda i si no ens donen el visat avui… doncs anirem a LAOS! que per aqui corren rumors que els visat a alla els donen com a xurros!
Després de jugar de nou al joc de les cadires, a les 3 de la tarda, consguim el preuat visat… CAP A MYANMAR FALTA GENT !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.