CRONICA 34 – Australia, un gran zoo

La nostra frugoneta va a poc a poc …. el maxspeed son 80 Km/h la qual cosa nomes ens permet arribar a Taroom el primer dia … TAROOM … es fosc … nomes una senyal blava de caravana indica el cami cap uns prats verds … no es veu res mes … els carrers son foscos …. alguna llumeta de tant en tant deixa entreveure que algu viu en aquest poble i quan localitzem la recepcio del camping, ens apareix una iaia que s’assembla a la Kate Bates a la pel.licula Myseri que ens emet un “tremolos” rebut per allotjar-nos amb la campervan amb power.

D’entrada, per conectar el cable de la llum hem d’apartar una aranya de pam que sembla que hi esta molt be alla posada. De cami cap al lavabo ens trobem un SAPO (no un gripau), un SAPO amb totes les connotacions fastigoses que això comporta, sort que les granotetes verdes ens distreuen de l’ensurt. Decidim que en el lavabo de noies hi ha menys bestiar, ens dutxem per torns mentre l’altre controla els animalons amb el frontal. I es que a Australia fa molta calor! i ens cal una dutxa abans d’anar a dormir, però els plats del sopar ja els rentarem dema al mati, doncs els grills no ens deixen veure ni on posem els peus. Tancats a la Campervan amb l’ajut de les mosquiteres sobrevivim a la fauna de Taroom.
El dia seguent fem cap cap a Cape Hillbourought que per casualitat, en un punt d’informacio trobem un prospecte que diu que alla es veuen wallabis a la platja … A LA PLATJA !!! i pel mig del camping !!!DSCN4896
La guia diu que no hi ha massa cosa a fer, però nomes jugar amb els wallabis (cangurs en miniatura) ja ens val la pena de passar-hi 2 dies, doncs snorkeling no en podem fer per culpa de les mortiferes meduses. Snorkel no te’n deixen fer, però caminar pel mig de la selva esta autoritzat encara que no t’avisin de les perilloses serps que alla habiten !!!
Ens costa marxar de Cape Hillbourought, es un lloc entranyable on a mes a mes, després de 5 mesos hem vist ploure, però no ens hem d’oblidar que el nostre objectiu es arribar fins a la gran barrera coralina, o sigui que divendres de bon mati emprenem de nou el viatge cap a Airlie Beach.
AIRLIE BEACH … impressionant !!!! de fet estem impressionats des que varem aterrar a Sydney. A Australia els colors i les formes no et deixen de sorprendre … cada cosa te un color perfectament definit i brillant, i suposem que per la falta d’ozo o be per la poca pol.lucio tot esta perfectament delimitat. Les postes de sol ens tornen a captivar després d’haver-ne vist mil i una entre la India i Myanmar, però aqui son sunsets de 360 graus, … els taronges i els violetes es barregen amb el blau del cel com mai ens hauriem pogut imaginar. Esperem que les fotos no ens decepcionin i pogueu veure tot això que ens ha frapat.
Tornem al que anavem …. per veure la fauna marina ens hem apuntat a un tour que ens portara a fer snorkeling a les whitsundays. Tot i que tot sembla molt preparat per fer-te un dia inoblidable, un te a mig mati, un dinar tropical, …., el que mai oblidarem es el corall i els peixos de colors. Estem d’acord tots dos que hem vist els millors paísatges marins de la nostra vida. Coralls vermells, blaus, blancs, verds, …. ostres que semblen flors multicolors i una varietat de peixos de colors nomes comparable a l’Aquari de Barcelona. Per sort no hem vist meduses ni taurons que aqui no se sap quin dels dos es mes perillos.
DSCN5089.4
Finalment diumenge 29 de febrer arribem a Townsville, i resulta que aqui el diumenge tambéfan mercat, com a Tordera, però esclar, aqui son tant pocs que nomes hi ha 4 parades.
Una altra vegada les amables senyores del punt d’informacio ens organitzen la setmana (o sigui no ens quedarem a Townsville sino que pujarem mes amunt); comencarem per la Magnetic Island, no ens podem perdre la selva de Paluma i les cascades de Wallaman cami de Cairns tot fent una parada al Frosty mango per saborejar un exquisit gelat de fruita, sense oblidar-nos de tastar els millors fish & chips de Queensland a la platja de Cap Pallareda. (Aquestes dones ens volen engreixar !!!)
DSCN5260Townsville, la segona capital de Queensland, es una ciutat espectacular. A part del mercat avui hi ha un concert pel jovent. El passeig a la vora del mar es ple de zones verdes i parcs aquatics per la canalla, gratuits i amb socorrista !!! (algun alcalde n’hauria de prendre exemple). El carrer peatonal es el centre historic de la ciutat, 4 edificis de principis de segle (del segle XX!!!)estan acuradament ben cuidats, però aqui es tot gran que a la nit anem de marxa amb la frugoneta i la podem aparcar just al cor de la festa ….
En aquesta part del país comencem a trobar aborigens, lletjos com un pecat (segons els nopstres canons)però el que mes ens crida l’atencio es que els grups d’aborigens semblen marginats i que no es barregen amb el “Australians” blancs. Pel que hem llegit i ens han comentat, s’estan fent esforcos per integrar aquesta comunitat i, a part del “dia del perdo”, des de fa alguns anys, a l’escola ja no nomes ensenyen l’historia anglesa sino que tambéels costums i les tradicions de la cultura aborigen.
Aprofitem l’estada a Townsville per embarcar-nos fins a la Magnetic Island on diuen que es poden veure koalas en estat salvatge i que es pot fer snorkeling si el temps acompanya. D’snorkel no n’hem pogut fer per culpa del vent, però koalas si que n’hem vist i de ben aprop. Nomes un parell, però de tant a prop que si haguessim gosat els hauriem pogut tocar.
Quina bestiola mes encantadora i mes desestressant, mes que els propis camells (llegir cronica del Camel Fair). Son com petits homenets peluts arrapats al arbres que no s’immuten per res, i de fet no es d’extranyar, doncs dormen mes de 20 hores diaries i l’unic esforc que fan en tot el dia es estirar el brac per agafar brots tendres d’eucaliptus. Si ja ens va costar de marxar del costat dels cangurs de Cape Hillbourought, aqui ens han hagut d’arrencar amb l’ultim ferry, doncs ja teniem el bitllet de tornada, i per molts dies que portem fora del país nosaltres som molt catalans, i la pela es la pela !!!
De cami cap al nord fem marrada cap a les Wallaman Falls, un dels salts d’aigua mes alts d’Australia i aixi aprofitarem per endinsar-nos a la terra dels cassowaris, que per si algu no ho sap es com un estruc amb cresta. (Aquests no s’han deixat veure, avui deu ser dia d’anar a la pelu a engominar-se la cresta!).
Dalt de les cascades hi ha un mirador i pels mes intrepits hi ha un descens fins a la base que passa pel mig de la selva …. d’aquella que esta plena de bitxos i brunzits d’allo mes inquietants. La zona d’acampada “lliure” no ens convenc gaire i com que es aviat farem via cap a Tully (que vol dir “terra de pluja”). I tant que plou !!! fins hi tot a l’entrada del poble hi han posat plantada la Big Bota d’Aigua. Tully … no oblidarem mai … hem passat “the parrot’s night” doncs ha entrat aigua per tots els forats de la caravana …. a Tully han conseguit estressar-nos mes que amb les cacatues nocturnes de Airlie Beach ….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.