CRONICA 37 – Nena, si vols salvar el “pelleju”… posa’t a remar!!!

Com que tenim 3 turmells de 4 de baixa, dos per culpa de múltiples picades de mosquits i sandflies (mosques de sorra) i l’altre per culpa d’una surfeira buenorra, decidim que avui no caminarem, i mes xulos que un ‘ochu’ anirem remant amb kayak al parc nacional Great Sandy (Cooloola).
La mestressa dels caiacs, amb uns pectorals que-te-cagas, ens deu haver vist molt forçuts i ens ha recomanat la ruta cap al parc creuant el llac Cootharaba des de Boreen Point. Res, nomes son 7 Km per creuar el llac i després gaudir del paísatge tot remuntant el riu.
Les indicacions son clares: 2a senyal vermella dirigir-se cap a la senyall verda que indica la desembocadura del riu.

Ben aprovisionats emprenem el viatge: Aigua (2 litres), Crackers (1 paquet), cacauets (1 bossa), crema solar (1 pot), barrets (2 unitats), salvavides (2 pax) i MOLTES GANES DE PASSAR-S’HO BE!
Camí d’anada… les senyals vermelles deuen ser aquest quadrat vermell que hi ha al mig del llac…
– Neus, espera, m’ha semblat entendre que no calia arribar a la segona, que per allà van les llanxes motores… Nomes visualitzant la segona hauríem de veure la desembocadura del riu… Neus que ho veus?
– No! no porto les ulleres!
– Doncs jo menys, perquè la pluja m’ha entelat les meves.
Seguim el rastre d’una llanxa que sembla que s’endinsa al bosc.
– Neus, això vermell quadrat vermell d’aquí al costat es la segona senyal on no havíem d’arribar?
– Sip, però encara no veig la senyal verda. QUE NO PORTO LES ULLERES!!!
Increïblement, tal i com ens havia dit la senyora, amb una hora i vint minuts aconseguim creuar el llac … deuríem portar el vent a favor….
La remuntada del riu ha estat un passeig fantàstic. Les aigües tranquil·les, negres com el cafè, un cafè americà tampoc cal exagerar, ens condueix per entremig dels manglars.
Com sempre ens fascinen els colors brillants dels arbres que a mes a mes aquí es reflecteixen sobre les aigües,però ens crida l’atenció l’absència d’ocells. Tenim dues teories: 1a. com que l’aigua te un DQO molt baix per la presencia de sediments, els peixos no tenen prou oxigen i per tant els ocells no tenen prou jalo. 2a. Amb aquesta aigua tant estranya els peixos han mutat i els hi han sortit unes dents de pam amb les quals es mengen els ocells… No hem pogut contrastar les hipòtesis … per si les mosques no posarem les mans a l’aigua.
Han passat tres hores, i no trobem cap lloc per parar. La situació comença a ser critica, nomes manglars, manglars i manglars … i molta aigua.
Prop de la cabana d’en Harry trobem una mini platja on aterrar. Devorem el paquet de craquers i la bossa de cacauets, i es que la dona ja ens ha avisat, com mes lluny aneu mes cansats estareu i de mes lluny haureu de tornar (òbviament!!) però es que no podíem parar enlloc !!!
Camí de tornada… Els fantàstics manglars segueixen sent fantàstics …. encarem el caiac cap a la senyal verda (que ara ja veiem be). Estem cansats, però la senyora ens ha dit que de tornada portaríem el vent a l’esquena i això ens anima. A L’ESQUENA ?!? per això esta tant quadrada la dona, te l’esquena al davant !!!
Així doncs amb el vent de cara empenyent cap al marge desert de la vora dreta del llac, ens disposem a creuar-lo de nou.
Les forces flaquegen …. sembla que no avancem ni un pam.
L’Oriol rema fort i la Neus s’encarrega de no perdre el rumb.
Aquesta vegada no volem fer volta passant per la senyal vermella, però amb prou feines si la veiem.
El sol esta a punt de pondre’s però crema com un condemnat … on esta l’ozó que ens ha de protegir? …
Les forces de la direcció flaquegen i les de la potencia tot just serveixen per contrarestar el vent i Boreen Point encara es lluny, molt lluny.
Nena, si vols salvar el “pelleju” posa’t a remar… (Neus said herself)
Esgotant l’ultima caloria del cacauet i pensant amb la botiga de gelats finalment aconseguim ancorar el kayac a la platja de Boreen Point. Estem exhausts!!! i a sobre el senyor que recull els kaiacs, per acabar-nos d’animar, ens diu que si haguéssim seguit les senyals vermelles hauríem tingut el vent a l’esquena …. No tenim esma ni per abufetejar-lo….
Però de tot plegat no hi ha documentació fotogràfica, i es que no hem gosat d’emportar-nos les camares veient l’estat de la cambra estanca del caiac…. SORT QUE NO HEM VOLCAT !!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.