CRONICA 39 – El cor d’Australia!!!

Envoltat de quilometres i quilometres de desert vermell (nothing, nothing com va dir l’Adam i es que realment no hi ha res de res, nomes sorra vermella i algun arbust) aterrem a l’aeroport d’Alice Spring … no es el cor de la ciutat sino la ciutat del cor del territori (nom comu amb el que els australians anomenen l’estat de Northern territory).

El primer europeu que hi va arribar (John McDouall Stuart) ho va conseguir en un segon intent cap alla al 1860. Fins aleshores el territori havia estat poblat unicament per uns 30000 aborigens que vivien del que els proporcionava la terra (no massa doncs això es un desert!) i semblava que els colonitzadors no hi tenien massa a fer. La descoberta d’or i rubis a la zona i l’arribada del telegraf cap al 1870 va assentar una poblacio d’europeus que encara hi son i que s’ho passen la mar de be fent competicions de barca en un riu sec i organitzant tours cap a la muntanya vermella d’Ulluru.
Ulluru es una de les muntanyes sagrades dels aborigens i ara tambées l’atraccio num. 1 pels turistes que arriben carregats de carrets.
Gairebe la meitat del territori del nord, incloent el parc natural d’Ayers Rock (Nom amb el qual els australians blancs anomenen a Ulluru) actualment es propietat dels aborigens i es necessiten permisos especials per a poder-hi accedir, i sort que es aixi, pel que hem pogut veure, la integracio entre les dues races (europeus i aborigens) no s’ha conseguit massa, i “evidentment” els que n’han sortit perdent han estat els aborigens. Expliquen les guies que els costums dels aborigens fan que es passin moltes hores asseguts al carrer sota l’ombra dels arbres en grups de 8 o 10 persones, sense fer res en concret, però a nosaltres no ens ha semblat que això sigui un costum, mes aviat sembla que no tinguin on raure morts, no se’ls veu que estiguin fent petar la xerrada o jugant amb els nens, mes aviat estan marginats de la resta dels habitants d’Alice Spring. Ens agrada pensar que sort que es molt dificil conseguir permisos per anar als territoris aborigens, potser alla poden continuar visquent amb els seus costums lluny de la influencia dels europeus.
Al que anavem, hem arribat a Alice Spring per anar a visitar Ulluru i aquesta vegada ho hem hagut de fer amb un tour organitzat, doncs 800 km pel desert pot ser massa dur pels nostresw cossos castigats per la Campervan.
PRIMER DIA … En Will ens passa a recollir per l’hotel a les 6 del mati i ens obliga a desfer l’equipatge per deixar una sola motxilla …. es veu que al carrito porta equipatges no hi ha suficient lloc.Però si es el mateix 2 motxilles petites = 1 motxilla gran. En fi, que hi farem, astrugem tot en una sola motxillla i llavors ens dons el vist-i-plau. Després de 400 km pel desert apareix a lo “leix” The King Canyon, un congost de pedra vermella amb unes parets completament verticals de 200m. d’alt.Sort que la Neus porta la mosquitera, perquè els demes ens estem abofetejant constantment les mosques. No poden ser mes colloneres, intentes fer una foto i se’t posen dins dels ulls i pobre de tu que diguis alguna coa perquè se’n van gola avall. Malgrat els “inconvenients” la caminada fins a la gorja i el refrescant bany al jardi de l’Eden compensen la ingestio d’insectes …Oi Anna?
En Will s’ha esforcat a explicar-nos les formacions geologiques, però entre tecnicismes, un angles que noms enten ell i la seva mare (fins i tot els natius anglesos li fan repetir), no hem acabt de treure l’aigua clara del perquè de tot plegat…. sort que l’explicacio de la formacio d’Ulluru esta a la guia.(veure pags.620-635)
Ens tornen a portar a l’autobús. En Will ja ens ha avisat que avui sera un dia dur de quilometres. Parada tecnica per comprar cerveses (al mig del desert nomes hi ha un bar on venen cerveses!!!)i fem cap cap a la zona de vivac = esplanada envoltada de dingos, aranyes i centpeus al voltant del foc de camp, amb la unica protecciod’una funda de vivac i d’en Will es clar!Sort de nou de la mosquitera que ha permes a la Neus fer-se un capoll inexpugnable per bitxoa i animalons.
SEGON DIA… En Will s’ha passat, amb 10 minuts de rellotge ens ha fet llevar, recollir i marxar. Anem de cami cap a les Olgas (Kata juta). Estem afamats i es que ahir ens van fer passar gana. Avui sembla que les coses van millor. Esmorzarem veient l’Ulluru, malgrat que fins al capvespre no hi arribarem, però no ens podem despistar gaire perquè les 21 feres que conformen la familia d’en Will engoleixen tot els que els posen al davant.
El proces geologic tampoc l’acabem d’entendre però es espectacular !!!!
Sembla que finalment ha arribat el moment de presentar-nos a l’Ulluru, la muntanya sagrada. IMPRESSIONANT!!!! impressionant roca sedimentaria inclinada 90 graus sobre l’horitzontal arrel d’un terratremol en el jac del riu de lava taronja. AIXÒ SI QUE HO HEM ENTES!!!!
El que no hem acabat d’entendre es la llegenda aborigen sobre la roca (alguna cosa sobre dues serps lluitant o algo aixi) però tot arribara, i el que tampoc hem acabat d’entendre es si podem o no fer fotos a dalt.
De fet els aborigens demanen que no es pugi a Ulluru, doncs es un lloc sagrat, però els “blancs” i l’amo aborigen del terreny (no sabem quants $ li han donat) diuen que no hi pugis, però que si ho fas sobretot no surtis del cami marcat …. no passa res si ningú oren mal …. No ho entenem!!! i per si de cas un puja sense camara i l’altre es queda a baix fent fotos.
El moment mes esperat del tour esdeve una olla de grils. En Will decideix fer el sopar a les 6:30. La posta de sol esdevindra a les 6:50. Ulluru es vermell i rogenc. Els autobúsos no paren d’arribar … iles noodles amb pollastre estan apunt per a l’ocasio. Malgrat no disposar de prous mans per aguantar la camara, els noodles, el polaritzador i els carrets i intentar trobar un raconet per posar-hi l’objectiu, L’ESPECTACLE ES FANTASTIC!!!!!
Esperem que la sortida de sol sigui mes tranquila.
TERCER DIA … Avui no ens agafaran amb el pixats al ventre. A les 4:40 sona el despertador, 20 minuts abans que en Will ens porti a veure el sunrise.
Aquest mati es mes tranquil. No hi ha ningú i el vol amb cereals es mes manajable que els noodles i si es refreda no passa res.
Per acabar d’arrodonir la sortida de sol fem una volteta al voltant de la roca, per cert, la muntanya monolitica mes gran del mon, dada que tambévem entendre i se’ns oblidava.
Una altra cosa que hem apres es que per viure al cor d’Australia cal ser un superman.
WILL= 1200 km conduint l’autobús.
20 km guiant el trekking
8 apats x 21 persones afamades
2 focs de camp
1 classe magistral d’estels.
Superman de segur que es un descent directe dels colonitzadors que van arribar en aquestes contrades ara fa 150 anys.
De tornada a la civilitzacio no ens volem pedre l’espectacle del desert. THE GHAN es la millor opcio, un tren historic de la conquesta del territori. Actualment triga 19h en arribar a Adelaida, antigament les condicions de les vies podien fer retrassar el tren fins a 3 mesos i els helicopters havien de tirar provisions als passatgers femolencs, que esperem que molta pressa no tinguessin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.