CRONICA 41 – Jet Lag

31 marc -> ens toca llevar-nos aviat perquè l’avió surt a les 10 del matí de Sydney direcció Santiago de Chile. Com sempre hem anat a dormir tard … ja dormirem a l’avió.
Ens arrosseguem per l’aeroport de Sydney per malgastar els últims 25$ australians … que en un aeroport no donen per gaire. A l’avió ens informen que farem parada a Auckland després de 2,5 hores de vol, temps suficient per veure una película en castellà…bé Matrix, no …

Patam, aterrem a Auckland i ja són les 16:30 h… Abandonem la terra del senyor dels anells a les 18:00h hora local. Ens esperen 10 hores més dalt d’un’avió de Lanxile on les hostesses xilenes s’entesten a parlar-nos en anglès, un anglès pitjor que el nostre, i com que fa tant de temps que no practiquem el castellà, doncs nosaltres contestem en anglès…
De dormir res de res, i això que al cap de quatre hores de vol s’ens ha fet de nit, però l’assortit de cinema ens enganxa fins a la sacietat.
Finalment el cervell diu prou, comencem a barrejar les imatges i acluquem els ulls una hora i mitja, temps just per veure sortir el sol i esmorzar.
El capità ens informa que en breu aterrarem a l’aeroport Merino Benítez a la ciutat de Santiago de Chile, i l’hoatessa en cap ens comunica que això serà a les 12:15h del “miércoles día 31 de marzo”.
Doncs bé, 31 de marc (bis) -> Amb el Centroaeropuerto, l’autobús blaucel, ens arribem fins a Los Heroes, una parada de metro de la línia 1 (la vermella) al centre de Santiago … (gairebé com a casa).
Sembla ser que el millor que podem fer avui per superar el Jet Lag, és estar-nos el màxim de temps possible desperts a la llum del dia. Arrossegant-nos, fem una descoberta de l’entorn del centre de Santiago i ens acostem al Sernatur (Servicio Nacional de Turismo) per informar-nos del temps que fa a la Patagònia. La senyora del punt d’informació, res a veure amb les simpàtiques senyores dels punts d’informació d’Austràlia, SOPORÍFERA, no se li acudeix res més que aconsellar-nos que anem al teatre a veure dansa … dansa? si nosaltres no hem anat mai a veure la dansa dels cignes.
La senyora, ha estat la gota que ha fet vessar el got, ja no podem aguantar més, i a les cinc de la tarda caiem morts al llit.
… Encara és fosc però se senten sorolls al carrer, aviat serà l’hora de llevar-se … NO POT SER, NO ENS HO PODEM CREURE, el rellotge marca les 23:15h del dia 31 de marc i no tenim son.
Amb els ulls oberts com taronges veiem passar les hores amb una gana de llops que saciem amb una empanada de pino(carn picada+cebeta+ou dur+oliva negra) que gairebé com un miracle hem comprat abans de caure morts a l’hotel. Ens fan les vuit del matí, és hora de llevar-se perquè ja fa una hora i mitja que ha sortit el sol, però la son pot amb nosaltres. Apaguem el despertador i dormim cor què vols fins a les dues del migdia. No és el millor que podem fer, però avui no volem ser racionals, sinó simplement dormir i descansar.
Com que la gana pot amb nosaltres fem un esforc per localitzar un bon restaurant per comencar a deleitar-nos amb el fabulós menjar xilè. Pastel de choclo i lomo a lo pobre, és una excel.lent elecció, i ho arrodonim amb un deliciós flam d’ou (fa sis mesos que no tastem un flam).
Avui aguantem fins a les deu del vespre abans de posar-nos a dormir, amb l’esperanca de dormir tota la nit. TOTA LA NIT !!!! a les quetre del mati el nostre metabolisme ens diu que té gana i que s’ha acabat el dormir … i avui no tenim res per menjar !!!!
Divendres dia 2 decidim que ja n’hi ha prou, a les nou del matí sortim al carrer. Esmorzem. Ens passegem pel mercat. Pugem fins al Cerro de Sta. Lucia. Dinem. A la tarda gaudim de l’ambient festiu dels carrers del centre de Santiago, i anem a dormir cap a les 10h. Sembla que tot torna al seu lloc … però NO, a les quatre del matí… els ulls coma atronges fins a les vuit del matí que tornem a dormir cor què vols fins a les quatre de la tarda. Què hi farem, disfrutem d’un dissabte a la tarda a la cuitat de Santiago i ens preparem per diumenge anar cap a la ciutat de Punta Arenas al sud de Chile … al final del món.
Diumenge 4 d’abril -> Per forca ens llevem a les 6:30h. del matí després de comptar ovelles, veure passar mussaranyes i sentir els borratxos del carrer.
Ja portem quatre dies de jet lag, la situació comenca a ser desesperant, però confiem que amb el trekking per les Torres del Paine conseguim agotar-nos durant el dia i a la nit conseguim dormir … però vols dir que ho aconseguirem en una tenda de campanya i amb un fred que pela ?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.