CRONICA 42 –Especial Setmana Santa: Trekking circuit del Paine

Un dels nostres objectius de l’estada a Chile, era fer el trekking del circuit del Paine. Tothom ens havia desanimat de fer-lo doncs a l’abril els dies son més curts, fa molt fred, molt vent i molta pluja. Però des que hem arribat a Chile a tothom que hem preguntat ens ha dit que és molt bona època doncs hi ha poca gent, les muntanyes estan nevades i els animalons baixen del cim… es veu que el temps es… variable, inestable, estable o ves a saber! (els xilens són així d’indecisions… mai en treus l’aigua clara, masses gallecs van colonitzar aquesta terra!).

Tothom diu el que li sembla però, el que si sembla que és un fet és que el canvi climàtic ha afectat a aquesta zona i tenen estius més plujosos que abans i hiverns més temperats… a part de la manca d’ozó que obliga als habitants a protegir-se del sol.
Doncs bé, dit i fet, farem el circuit sencer de vuit dies, el que no hem aclarit és si cal portar ‘carpa’ o no. Al punt d’informació, a la guia, a l’hostal, tots ens han dit que no calia:
– ¿Para que cargarla?
– ¿Però seguro?
– Claro! si se lo digo yo!
I encara s’enfadaven… doncs bé, sense carpa! A l’entrada del parc ens diuen:
– ¿Donde van sin carpa?
– ¿Però como? si se puede ir sin , ¿no?
– Solo en verano y si soportan 12 horas de caminata!
– ¿Donde podemos arrendar una carpa?
– Pregunten el refugio Las Torres però no es seguro….
Ja ens vèiem de tornada a Puerto Natales a buscar una carpa i perdre un dia, però al final, vem poder convèncer a la responsable del refugi perquè ens en deixés una, però només a canvi d’un passaport.
Bé, al final a les 12 comencem a caminar… la Neus amb dos sucs de litre a l’esquena, a part de l’equipatge normal, comença a fer figa als 10 minuts… Oriol, si vols salvar el pelleju, carrega’t els ‘zumos’ (Oriol said himself). Cap a les 16 hores arribem al campament del Serón, serà la nostra primera nit dormint amb tenda i sense aïllants, doncs al refugi “les quedan poquitos” … passarem fred a la ronyonada! La nit l’hem pogut suportar bastant bé però el Jet Lag encara ens ha fet obrir els ulls més d’un cop a mitja nit.
AL matí, segons el mapa, ens queden 6 hores fins al refugi Dickson, on podrem menjar i dormir calentets. EL camí és fantàstic, ara un glaciar, unes muntanyes impressionants, les torres del Paine d’esquena… tot va bé fins que ens endinssem al pantà… no hi ha sortida, tot és fang negre per totes bandes… les nostres botes no són per aquests terrenys… però … si aquest no és el camí, ens hem desviat dels senyals taronges en l’últim pont, sort! Ens n’hem sortit victoriosos del pantà de la mort sense en Gòlum (vease El Senyor dels Anells: les dues torres). Cap a la tarda arribem al refugi Dickson on els tres guardes de torn ens conviden a mate i fem petar la xerrada, també han arribat al refugi 3 anglesos pre-universitaris que fan la volta al món per decidir que faran en el futur, una alemanya sola que es professora a l’Argentina de nens de carrer i una parella anglo-americana que dominen el tema de les rates als campaments del circuit. Dels 3 anglesos, un no el deixen entrar al refugi, doncs una mofeta l’ha ruixat i fa una peste insoportable, l’alemanya li ha entrat por d’anar sola i acceptem que ens acompanyi al circuit, i de la parella anglo-americana la noia, que es Ranger, s’ha cascat el genoll… això no és començar bé!
DSCN7096
A l’alemanya no li podíem dir que no… però després de pensar-ho bé, creiem que farem la bona obra del any o més ben pensat aprofitant que és Setmana Santa, complirem la nostra penitència… i a sobre es diu Fabiola, i va ser criada en un poble a prop de Suïssa: mira com la Heidi! Aquesta noia resulta ser un toro però mai vol anar la primera i sempre la portem enganxada a dos pams de la nostra motxilla… diligència alemanya o té tanta por que no vol mirar més enllà! (tot s’ha de dir, ella porta fogonet i “no hay mal que por bien no venga”).
El dia següent és fàcil, 4 horetes fins el campament los Perros, doncs continuar més suposen 10 hores amb un pas de muntanya al mig… a més el temps no acompanya massa. Als Perros ens esperen dos guardes que els 7 mesos aillats de la civilització els comencen a afectar les neurones, per sort els hi queden 4 dies més i tancaran el campament. Explicant-los els preus i sous de Barcelona decideixen que a Chile ja hi estan bé i els hi han marxat les ganes de cop d’anar a Europa. En Chile se vive mejor!
L’endemà, la Fabiola ja ens espera a la porta de la tenda amb la motxilla carregada per afrontar el pas de John Gardner, suposadament la part més complicada del trekking, però no! la part més xunga ha estat el fangar que, aquest cop si, creua el camí. XOF, XOF! i hem trigat una hora i mitja en creuar-lo, però encara sort que a primera hora del matí està forca gelat i el fang només ens ha arribat als turmells… les males llengües diuen que més tard arriba fins als genolls. Al final, el pas no és res de l’altre dijous, però les vistes del glaciar Grey si que ens deixen gelats… 300 Km de gel baixant en forma de llengua de 6 Km d’ample amb tonalitats blaves. El blau del glaciar encara ens és un misteri: les sals, l’oxigen o el gel comprimit durant centenars d’anys… tothom té la seva teoria… ho haurem de contrastar amb un geòleg o un glaciòleg (de glaciars no de graciós). El glaciar Grey ens acompanyarà durant dos dies més fins a la morrena just al costat del refugi Grey. Pel camí però hem de fer nit al campament el Paso, on dos fusters ens entretenen la tarda amb les seves històries i aventures amb les rates… i es que la bonanca dels últims hiverns no ha erradicat les rates d’un any per l’altre, i ara tenen una plaga que es cruspeix el jalar dels campistes sinó el pengen d’un cable. Per cert, els 3 anglesos no han fet cas de l’avís i ara han tingut alguna que altra baixa d’arròs a la Milanesa o tallarines Carbonara… gent jove, pa tou!
Al cinquè dia, dissabte de Glòria, després de fer dos carrets monotemàtics de glaciar, la Neus s’arrossega fins al refugi Grey, la baixada des del Passo l’ha desmanegada completament. Al refugi es repira un altre ambient, aquí van directe a la pela i és que és l’ultima etapa pels excursionistes que fan el circuit “W”, que només és de 4 dies i pel que sembla està abarrotat.
Sortint del refugi Grey, un membre de l’equip del circuit del Paine comença a fer figa… potser serà el darrer dia d’aventura si arribem a temps al refugi de Pehoé on un catamarà creua el llac fins a la civilització. La caminada es fa llarga, però com no sabem a quina hora és el darrer catamarà, doncs anem fent… cap a la una del migdia arribem a Pehoé i el catamarà ja fa mitja hora que ha marxat… el panorama no pot ser pitjor… ens diuen que la cuinera descansa fins a les 5 de la tarda… però si és hora de dinar!!!??? … al càmping està envaït per les rates i malgrat està comunicats directament amb l’exterior, el magatzem només tenen pa… podrem comprar pa!!! dues bosses d’exquisit pa! i després de refunfunyar una estona per no tenir res que posar al pa, el noi del refugi ens dóna una llauna de sardines amb tomàquet que algú ha oblidat (o deixat) a l’habitació del refugi; al final el dia es despeja i a l’horitzó apareixen les banyes del Paine i això alegra el cor del membre de l’equip que insisteix en prosseguir l’aventura. Doncs bé, aprofitant el ramalasso ens aventurem fins al campament italià just a sota de les imponents banyes. Segons tothom està molt brut i no és aconsellable fer-hi nit… però tan se val, a algun lloc hem de dormir. 5 minuts abans d’arribar al campament, ens creuem amb un grup de forestals carregats de brossa… no serà que?… doncs si, arribem al campament i està net com una patena juntament amb un plàstic blau que trobem sota la cabana del guardabosc fan que l’estada sigui inoblidable… doncs només som els tres membres de l’equip sols en un cercle al voltant del que algun dia va ser un foc de camp, fent el dinar de Pasqua… on el plat principal són les sardines en tomàquet més bones que hem menjat mai.
L’endemà la Neus es queda al campament base (morta de por) mentre els altres dos exploradors s’aventuren fins el campament britànic i el mirador, on les vistes des d’allà només es poden descriure en fotografia (haurem d’esperar a veure les diapos). A dalt, al campament britànic, trobem el que queda dels membres de l’equip anglès, doncs encara que l’olor a mofeta ja s’ha esvaït, una pedra mal intencionada ha esclafat la mà d’un dels xicots… a aquest pas no arribaran al final!
Al migdia, recollim els bàrtols i fem cap al refugi Los Cuernos, on dues lliteres a més de 3 metres d’alçada, sense barana, ens fan més vertigen que qualsevol pont penjat que hem creuat durant la ruta. O ens quedem amb això … o hem de fer nit a fora, amb un fred que pela i sobre un terreny rocós (NOTA MENTAL: No fer el més mínim cas de les temperatures extremes i de confort que indiquen els sacs de dormir).
Només queda una jornada per acabar el circuit “clàssic” del Paine… per sort, podem dormir tota la nit, cosa que dubtàvem doncs al refugi està plagat d’anglesos borratxos que segons diuen fan la volta al món per decidir quina carrera faran… a aquest pas tots triaran ser metges hepàtics per solventar-se el problema d’alcoholisme que tenen al fetge.
Les últimes 4 hores de ruta ens deceben una mica doncs el paísatge és monòton i les vistes queden esvaïdes doncs passarem massa a prop del massís… però quan arribem al refugi les Torres (punt de partida) es veuen les torres del Paine amb el seu esplendor il·luminades pel sol baix de tardor que hi ha en aquestes latituds.
En la tornada en bus valorem entre son i son, encara més la vegetació del massís del Paine, doncs la carretera està envoltada de pampes ressecades pel sol, sense un sol arbre on amagar-se del temible vent de la zona.
Com totes les rutes al principi fan una mica de mandra… però quan acabes marxes amb la sensació de la feina ben feta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.