CRONICA 0 – No sabría per on començar!

ACTUALITZACIO 15-juny: Serveis centrals ja ens ha donat el OK pel CIDEAD! per fi! es veu que la sol·licitud va anar a la cubeta equivocada… o algo així. Pel que m’han dit som la segona família que ho demana per primària.


Avui sense anar més lluny, en una conversa de/al parc, mentre semblava que donava de menjar als coloms, una amiga m’ha dit – Segur que tens moltes coses a fer, es que no sabria ni per on començar! Bé, ara que ja no treballo i em puc dedicar full-time a preparar coses pel viatge, es quan començo a estar més tranquil. La Neus pobra encara va a munt i avall, amb el dia a dia i amb els preparatius, però si ho mires amb la meva distància diria que ja ho tenim tot bastant a punt.

Realment quan et planteges un viatge d’aquesta magnitud no saps on et poses fins que fas el pas de tirar endavant un projecte tan gran. Portem bastants anys pensant-hi i motivant-nos, portem tres anys pensant quan serà el moment adient per fer-lo, un any amb la decisió presa, set mesos empaperant la paret amb llistes i més llistes, rutes i més rutes, sis mesos amb nervis i tensions amb el dia a dia que ja ens consumia i llegint llegint llegint coses, guies, i varis, tres mesos amb un @TODO, @TOBRING, @TOBUY bastant clar, un mes tatxant coses del @TODO, i a falta de 3 setmanes per començar ens falten pocs temes importants per tancar.

Per si algú s’ha perdut en el tema llistes @TODO, @TOBRING,@TOBUY, són les nostres 3 llistes imprescindibles per prepara un viatge d’aquesta embergadura. L’any 2003 ja varem fer servir aquest mètode, que no sé d’on ha sortit. Les llistes es reparteixen en: una llista amb coses a fer abans de marxar (TODO),  coses a portar en el viatge (TOBRING) i la llista de coses a comprar abans de marxar (TOBUY). Apart aquestes llistes també s’hauria d’incloure la quantitat d’informació que hem estat llegint i capturant per coses a fer en el viatge, però com deia el poeta “se hace camino al andar” es a dir, un cop feta la ruta amb més o menys les coses que volem conèixer ja només queda posar-se en marxa i anar improvitzant “on-the-way”.

La decisió

La veritat que algun dia de “baixón” penses perquè t’has emmerdat en aquest “tinglado”, què fàcil seria escarxofar-se al sofà i veure-les passar. Doncs això és el que et fa prendre una decisió com aquestes “veure-les passar”, les coses, els fets, les vides, etc… hi ha gent que prefereix apuntar-se a una plataforma, a una associació, a un moviment, però nosaltres no som pas així, som discrets i ens agrada viatjar, potser no salvarem el món directament, però estem segurs que deixarem un llegat d’aprenentatge a les nostres filles de que tot és possible, que s’ha de ser tirat endavant i intentarem obrir una mica més la seva ment a altres cultures per entendre millor el món que ens ha tocat.

He de dir que quan ja has fet un cop la volta al món, sembla que ja ho has de tenir més per mà, sí, la logística, com moure’t, com improvitzar, si que la tens però amb dues nenes les coses seran completament diferents i sempre et queda el neguit de si podrem passar-nos-ho bé cada dia del proper any.

La ruta

Aquest tema és dels que més ens ha costat, una ruta variada, seguint l’estiu i per què no dir-ho, que ens motivi a uns pares que ja hem visitat molt món. La ruta al final mentre hi hagi coses per veure no importa especialment, i com coses per veure n’hi ha a tot arreu, ens hem centrat bastant amb el clima i les temporades. Per nosaltres els llocs, els “highlights”, els “must-see” acostumen a ser excuses per fer coses, reptes de com arribar-hi, qui coneixerem, on i què menjarem, quines botigues passarem, i ara en aquest nou repte, on jugarem! O estudiarem…

Les motivacions pels diferents països són “vario-pintes”, per exemple, a Itàlia hi passem perquè l’Aran era la classe d’Itàlia aquest any i li tocarà fer de guia. Sri Lanka, buscarem platges i tranquil·litat, veurem elefants, guepards (amb sort), perseguirem balenes (amb sort)  i tot i no ser l’Índia té molts trets semblants. Xina és un repte, un país enorme amb només 30 dies, el repte ha estat descartar llocs! ja sabem que és impossible veure-ho tot i que moure’s per Xina és complicat per l’extensió, però serà un repte segur. Japó, què dir de Japó, hi anem per riure, al 2004 ja hi varem anar i qualsevol cosa que fan els japonesos per nosaltres és curiós i s’ha de veure. Indonèsia, serà de nou per descansar a Bali, veure orangutans amb els tiets i potser algun temple, ah! i que és baratet que després de Xina i Japó ens haurem de recuperar del pressupost. Després Thailandia, Cambotja i Malàisia tenen molta varietat, platges, selves, templets acolorits i/o espectaculars i… són baratets! El pas a Austràlia el farem entrant pel nord on no hi hem estat mai, la resta que dir… o t’enamora o no t’agrada, paisatges increïbles, barrera coral·lina (esperem arribar a temps), cangurs, koales i esperem poder fer-ho amb autocaravana una manera divertida i diferent a la resta. Nova Zelanda, no hi hem estat mai i esperem poder fer uns bons trekkings, bons paisatges muntanyencs i si dóna temps veure les glowing caves. Un cop passem a sudamèrica les coses seran diferents, parlen castellà que les nenes ho agrairan segur, i anirem a llocs que tenim pendents des de fa molts anys, Valdés, Patagònia argentina, i al pujar per Xile cap a Perú ja anirem improvitzant.

 

@TODO

Les coses a fer abans de marxar i que han de quedar tatxades. A grans trets, per exemple:

  • Bitllets d’avió importants, aquest cop no tenim un RTW flight ticket, sinó que anirem comprant segons les necessitats, això sí, els “importants” sinònim de cars, els hem de comprar bastants mesos abans, ja qui diu que 28 setmanes abans és el moment òptim.
  • Educació de les nenes: això si ens esta portant mal de caps! des del gener que portem el tema amb l’Escola i inspecció però a falta de 3 setmanes encara ens donen llargues a inspecció. Ja veurem però un cop marxem el nostre marge de maniobra serà més limitat. 
  • Poders: al 2003 vam marxar i allà es va quedar tot, aquest cop amb més responsabilitats hem deixat uns poders notarials pel que convingui. Mai se sap!
  • Excedències: doncs res demanar l’excedència, que per si algú no ho sap encara i que sembla que nosaltres siguem els avenjalitzadors, les excedències no és concedeixen, les excendències tu les demanes i si al tornar et volen perfecte però si no et toca esperar doncs només és una preferència d’incorporació, na más!
  • Assegurança: evidentment necessitem algun tipus d’assegurança, aquí es planteja un dubte, només mèdica o de viatge. La de viatge té bastants avantatges i així ho farem, tot i que les de viatge familiars no inclouen gaires coses “extremes”, per exemple no inclouen si et fas mal en un trekking encara que sigui a baixa alçada, clar algú et diu, si et passa digue’s que t’ho has fet en una vorera, però no és el nostre taratnà així que complementarem la de viatge familiar de IATI amb l’extra de l’assegurança de la FEEC, que ens va aconsellar molt ben aconsellats la noia del RACC de Granollers, una gran professional. Ens hem fet socis del C.E.d’Esparraguera (dels més baratets de Catalunya) i ens hem fet l’assegurança de la federació per tot el món. També varem estar sopensat la WorldNomads, recomanada per la Lonely Planet, però si acabes llegint bé les condicions tenim les mateixes cobertures més o menys al mateix preu i no tenim el handicap d’haver de descriure en anglès “tenim febre i mal de fedge per culpa d’una infecció cutànea d’una estella clavada al dit polze amb diarrea” que en moments de calma tot és possible però amb estrés millor que sigui castís.
  • Carnets vario-pintos! d’alberguistes familiar, el ISIC d’estudiant!! (no ens ho podíem creure que ens el donessin per haver fet un curs a la Cambridge School de la Roca que té un conveni amb l’Universitat d’Idiomes Moderns), el carnet de conduir, el carnet de conduir internacional, etc…
  • Tema pasta, que ens hem d’endur per un viatge d’un any!? L’altre cop varem marxar amb xecs de viatge, metàl·lic (€ i $) i targetes de crèdit on ens sablejaven cada cop que triem d’un caixer. Aquest cop farem algo semblant però intentarem que no ens cobrin comissió en els caixers, ja veurem… segons el compte intel·ligent de EVO Banc no cobren comissions a cap caixer del món, seguirem informant.
  • Vacunes: com diu la Neus – Pobriques les nenes!!! – les han matxacat 3 cops amb múltiples vacunes al Centre de salut internacional a Draçanes. L’Aran super-valenta ni s’inmutava, la Nú el segon cop ja li vam haver de prometre el oro-i-el-moro, i la tercera volia però no podia…-Pobriques!- Nosaltres varem anar al Centre de salut internacional de Bergara, que només es paguen algunes vacunes però no es paga la visita. A Draçanes, cobren la visita només als adults… evidentment la pela és la pela.

 

@TOBRING

Això no té gaire misteri, porta el mínim imprescindible i que pesi el mínim!!! la resta ja ho comprarem pel camí, que no cal oblidar que ja no tenim vint anys i les nostres esquenes amb prou feines podran portar les nostres coses… és broma o no, però esta clar que haurem de viatjar lleuger. Al final hem tirat d’una llista de coses a portar que hem trobat per internet, afegint i treien el que ens ha convingut.

Bàsicament haurem de portar roba fresqueta i algo per la pluja. També, contrapronòstic i que la gent no veu clar, portarem 4 sacs de dormir, tothom recomana un llençol o una crisalida de seda… nosaltres per la nostra experiencia, ens va servir molt tenir 2 sacs que es puguin cordar junts i obrir, quan arribes a un hotel els poses oberts sobre el llit al máxim i tens un llit “teu” on pots acabar de passar el dia tranquil·lament. això sí ens hem gastat els calerons amb uns sacs petits-petits-petits…

Pel que fa a les motxilles, el més calent és a l’aiguera… la de la Neus esta comprada i a casa, un hibrid entre motxilla i maleta amb rodes Deuter, pesa una mica més però quan calgui carregar es pot fer amb certa comoditat i tenir les mans lliures, que quan vas amb nenes és una cosa molt important. La meva serà una mica més trekkinera per poder fer combinacions quan fem algún trekking de més d’un dia. Motxilles de dia i l’Aran esperem s’avingui a portar una motxilla de 35 litres no gaire plena. I finalment, encara està al tinter si portarem una maleta mini per joguines i deures per elles… havia dit que havíem de viatjar lleugers, no? a veure si podem encabir tot i anar alegres i lleugers.

Ah i temes sabates també ha costat horrors! què portaries durant 365 dies als peus amb climes variats i mullats, i que no pesin gaire, … els adults portarem un parell de sabates i les nenes 3… ah i alguna xancleta! Algo pel dia a dia còmode, algo per caminar més robust i algo que no et faci suar els peus… en fi, poques coses estan al mig de tot això.

 

@TOBUY

Aquesta llista és la més fàcil de fer, agafes la llista de coses a portar i li restes el que tens… i a comprar amb seny, coses que pesin poc, amb temps i aprofitar ofertes i descomptes. A nosaltres al final, a part de roba ens ha quedat comprar una tablet 2-en-1, les motxilles, targetes SD i un compte al Flickr, i algun detallet més.

 

Pressupost

En general, llegint entrades per internet, aquí és on la gent s’enganya més, pensa que podrà anar més baratet del que realment et diuen, i crec que no, s’ha de ser realista tirant cap a dalt, sempre és millor no passar-se i al final fer-se algun homenatge. La idea són uns 6.000€/mes insitu, vols “importants” i assegurances a apart. Hi haurà països que no arribarem i n’hi haurà d’altres que ens passarem amb escreix, i segons anem avançant anirem ajustat o deixarem de fer alguna cosa per poder menjar i dormir cada dia. Una bona referència es pot trobar a numbeo.com on pots veure el cost de la vida per països i comparat amb el teu. Ah! i sobretot tenir clar que quan s’acabin els calers destinats tornarem cap a casa i no ens gastarem el raconet que guardem per la tornada, que quan tornem també tindrem el mal costum de menjar.

Per nosaltres estalviar aquesta quantitat ha estat fent la formigueta, no tenir vicis cars, rumiar que compres i en què et gastes els diners i la sort de tenir el tema de l’habitatge solucionat. Res, és ser unes formiguetes i tenir una mica de sort.

One thought on “CRONICA 0 – No sabría per on començar!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.