CRÒNICA 1 – Sortida, Venècia i els Dolomites.

Ufff,ha costat sortir…. era d’esperar… hi havia moltes coses a preparar: coses per marxar i coses per deixar. Tot i que feia molt temps que ho estavem preparant els imprevistos no hi han faltat!!! Fins i tot hi ha qui ha comptat senadors!!! Però en fi, ara ja hi som!!!!

VENÈCIA MOLT, MOLT, MOLT XULO! m’ha agradat cadascun dels seus racons. Els carrerons, les cases atirantades i grapades, les fonts, els pous, les places, els canals, les góndoles i els ponts!!! Fantàstic!!! Quina infraestructura que hi ha muntada per una ciutat d’aigua… ponts i pontets. Cases amb doble entrada per l’aigua i per carrer. Serveis d’emergències aquàtics amb entrada directe al canal. Vam veure com atracava una ambulància aquàtica davant de l’hospital, aleshores unes portes correderes tallaven per on anàvem nosaltres i així poder portar els malalts amb camilles amb discreció i agilitat. Just al costat hi havia amarrat els serveis funeraris aquàtics (de fet el cementeri està en una illa, que fins hi tot el vaporetto hi té parada). Servei d’escombraríes porta a porta amb carretó (per dins de Venècia no hi ha cap tipus de vehicle amb rodes). Recorda una mica el barri gòtic de BCN però amb més tranquilitat i més netedad. També dormir en una caseta en un carreró enmig de Venècia ajuda a sentir-te una mica com un venecià més, coses tan senzilles com anar a comprar en un super dins del laberint de carrers i saber tornar a casa carregat sense mirar el mapa ja no és una aventura.

 

La basílica de Sant Marc fantàstica “bellissima”.
Ens ha faltat veure el documental “Desmontando la ciudad” (ja l’hem localitzat al youtube) per acabar d’entendre com s’aguanta tot això.

Un cop lluny de Venècia….Els Dolomites magnífics, superen amb escreix els nostres fantàstics Pirineus.

Després de la foto, la càmara va caure del roc on estava… hem de millorar els nostres selfies!!

I nosaltres… narinan… vam donar-nos aquests primers 15 dies a Itàlia per començar a posar-nos en mode “vacances”. Marxar de vacances sembla fàcil, però almenys a nosaltres, que cadascú trobi el seu espai i que el conjunt funcioni bé, sempre ens ha costat uns dies d’adapatació. De moment trobar un moment per nosaltres dos ha estat impossible, però ho aconseguirem, segur! i les nenes prou bé, han caminat com unes “jabates” (tan a Venècia com als Dolomites) i estan aguantant la calor, com poden…i sobre tot estan interioritzant les 4 normes bàsiques de supervivència en seguretat i salut.

L’Aran és l’encarregada de la comptabilitat i les cròniques diàries (hem creat una categoria nova en el blog “narina4kids”), i la Núria ja no s’ha oblidat mai més la maleta. Pobreta quin disgust va tenir!