CRONICA 2 – FIRENZE, naked & afraid

No us espanteu pel títol… no va passar res greu,ni hem hagut de fer foc amb tres tronquets….
Tot va començar tornant dels Dolomites, ens vam entretenir a Moena, un poblet bucòlic enmig de de muntanyes. Ens quedaven uns quants kilòmetres fins arribar a Firenze (Florència pels amics) tant coms 400! i hi haviem d’arribar a les 18h per entrar a un apartament amb AirBnb a la plaça del Santo Spirito, un barri de lo més de moda… doncs res entretente que t’entretendràs, primer Moena després ..oita! si passem per Mòdena, parem a comprar acetato de Mòdena! res busca una zona blava, perduts sense mapa per Mòdena..aparquem, una calor sofocant… doncs res ens perdem caminant pel centre buscant un gelatto congelatto… uhm que bons, ostres que farem tard! corre que correràs cap al cotxe, autosttrada de paganini (autopista de pago pels amics) i res cap a la capital dels Uficci. Al final arribem a destí, amb tromba d’aigua inclosa, intentant enviar un sms disculpant-nos per ja arribar 45 minuts tard. Al final arribem, aparquem prop de la plaça, descarreguem les maltes, correm carregats com mules i arribem al apartament. El cotxe amb els warnings a tope perquè no ens posin una multa per aparcar en zona reservada pels residents… Trobem la noia de contacte, i ja són les 19h! ostres! hora de tornar el cotxe de lloguer al costat de l’aeroport. Oriol corre que no arribaràs! còrrer còrrer, el que és diu còrrer… tampoc doncs amb la calor que fa només em passa pel cap suar, lo de còrrer ja ho deixo per un altre dia.
Doncs res, nenes, Neus aparcades al pis són les 19h tinc 0 minuts per arribar a l’aeroport, trobar la casa de lloguer de cotxes i tornar cap aquí. Doncs res, arribo al cotxe, no hi ha multa… una mica de sort no va malament… mòbil amb bateria al 45% i l’aplicació Maps.me per arribar amb els avions. Res, l’aplicació va bé, als semàfors vaig retenint la ruta, tot en ordre… finalment arribo a l’entrada de l’aeroport…i… com?!? sóc a l’autosttrada direcció Mòdena de nou!!! aix, m’he saltat un cartell en una avinguda de 4 carrils on només el de la dreta de tot té prou vista per poder llegir el minicartell. Res ja són les 19:30, bé mitja hora de retard o algo més no em cobraran sobrecàrreg, no? busca la primera sortida, dóna la volta, torna a donar voltes per aconseguir arribar a l’aeroport, trobar-te una senyal d’una rotonda en forma de plàtan per trobar el carai d’avió dibuixat en un senyal, res la segona va la vençuda. Aconsegueixo arribar al pàrquing de l’aeroport, agafa tiquet creuant els dits que l’agencia de lloguer sigui dins i no et toqui pagar. La senyora que em va atendre al recollir el cotxe em va dir que l’oficina de GoldCar de Firenze estava davant de la terminal…busca que buscaràs res de res cap oficina de lloguer, miro el mapa que em van donar, una impressió del google-maps amb un puntote i poc més… Res doncs trucaré per veure on són… 2% de bateria OMG! l’ha xupada tota aquest carai d’app de mapes, només em dóna per marcar el número i quan despengen s’apaga. Joer! més enllà em diu un senyor que les oficines són fora, senyalant cap a un scalestric de l’autopista…OMG! doncs res surto del pàrquing, per sort et donen 15 minuts de gràcia i no em toca pagar… veig un senyal d’un parking d’aquests disuasoris (per preu) on es paga per dies, deu ser per allà… un descampat tipus Bronx (nota mental: repassar si el Bronx encara és com me’l imagino), hi ha una porta de reixa de galliner, entro i un senyor surt al meu encontre… no parla anglès (típic a italia com a l’spain, vaja) finalment entre gestos català, castellà, anglès, m’entén i m’explica en italià que ell va amb la furgo a buscar uns clients a l’aeroport i que allà hi ha una altra furgo-bus que porta gent cap a les oficines dels cotxes de lloguer i que el segueixi. Són les 20:15h! ara sí que si que em toca pagar recàrreg!.. res el segueixo, fem el quiebro abans d’entrar a l’autosttrada, torno a agafar tiquet (creuo els dits no sigui que la furgo que busco trigui mes de 15 mins a trobar-la). El mosso para i m’assenyala la furgo-bus-shuttel pels del lloguer és plena de gent (tindré sort?) trobo el conductor fumant en un racó – Sorry, do you go to the goldcar office? (diu que si amb el cap) – Can I follow you with my car? (torna a dir que si amb el cap… em fa l’afecte que no sóc el primer)… surt, fem un parell d’scalestrics i finalment sota l’autosttrada hi ha les oficines de lloguer.. hi he passat 3 cops per sobre!! Deixo el cotxe, vaig a l’oficina i la noia molt amable em diu que faig tard i que podria tenir 40€ de recàrreg, que he arribar 2 hores tard! faig cara de susto, trec tot l’anglès que tinc per queixar-me amb cara de xaiet que puc, dient-li que porto 1 hora buscant l’oficina, que no tinc bateria al mòbil per trucar, etc.. quan revisa el contracte de lloguer canvia la cara (aha, hem pagat l’assegurança premium després de llegir les reviews d’internet de goldcar i lo tikismikis que són), em somriu amb cara de múrria i diu que cap problema que per aquest cop no passa res, però que no ho tornem a fer… o torneu a pagar l’assegurança extra ;).
FI DE LA PRIMERA PART – si pensàveu que aquesta era l'”afraid” espereu….

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Doncs res, surto content per no pagar el recàrreg, feina ben feta, quan de sobte quan es tanca la porta del descampat on he deixat el cotxe sota l’autopista i penso com s’arriba al coi d’apartament???? a veure; mòbil? KO, pasta a la butxaca? 0€ (nota mental: quan li demanis pasta a la Neus per tornar a casa fes-ho quan ho pensis), pasta al cinturó underwear? un bitllet de 500€ (molt útil per pagar un bus local), caixers automàtics per treure calers? més aviat pocs o gens, gent per preguntar? tendint a 0 (hi ha pisos molt destartalats pel voltants)… doncs res dots d’escolta i a seguir l’instint cap a casa… “Naked & afraid” (“Aventura en pelotas” ho tradueixen al DiscoveryMax), en un barri de l’extraradi, scaletrics de l’autopista i a 4 kilòmetres del meu destí (sort que ho vaig mirar ahir!)… a caminar toca! són les 21:30 i fa una calor de mil dimonis, suu la gota, salto un muret, creuo per on no toca, trepitjo uns quants parterres i arribo a algo que sembla la civilització. He d’anar en la mateixa direcció que té aquest carrer fins que trobi el riu, allà ja sabré trobar.  Segueixo una parella que semblen Koreans amb un mapa, deuen anar cap al centre aquest,  doncs no giren en un carrer i no era un mapa, era un descompte d’una pizzeria… Camina que caminaràs, trobo el primer rastre cap al pis… una parada d’autobús amb mapa! (n’havia passat 3 sense) però no sé on carai sóc (no surt ni l’aeroporto ni l’autosttrada), algú a l’esquena parla castellà amb la família, li pregunto – ¿donde estamos? em diu el nom del carrer – però afegeix – llevo rato buscando pero no lo encuentro en este dichoso mapa. Cinc minuts jugant al ¿Donde esta Wally? quan ho trobem, resulta que el meu instint falible aquest cop l’ha encertat… continuo caminant, són prop de les 22h… les nenes i la Neus ja deuen patir… el papa sol sense mòbil ni diners… buaahhhh… trec aquests pensaments del cap i continuo caminat, trobo el riu, bé ja sé on sóc, o no? bé, més o menys. Em poso pels carrerons, estres i poc il·luminats, es fa fosc, no veig per on ha marxat el sol, començo a desorientar-me (catxis), finalment, baixo del burro – com a bon mascle alfa m’ha fet vergonyeta preguntar- yo solo, yo solo! així que pregunto a un senyor que està aturat mirant un aparador amb una bici que té pinta de no ser de lloguer – Piazza de Santo Spirito? (poseu-hi accent a l’italiana),contesta – chinquanta metri a sinistra… com? a 50 metres he hagut de perdre l’orgull!?.. el final ja us el podeu imaginar,: plors, llàgrimes de cocodril, retrets, no ho tornis a fer…. pues no, les nenes ja estan dutxades, venen contentes a rebrem doncs mengen kellog’s amb llet per sopar (no tenien res més i no volien baixar 3 pisos a comprar al badulake) només un bon petó i una bona abraçada de la Neus… bé, afegint millor després d’una bona dutxa!

8 pensaments sobre “CRONICA 2 – FIRENZE, naked & afraid”

  1. Ostres Oriol quina aventura i quina angoixa per favor, sobretot per la calor…
    Jajjaja me n’alegro q tot acabés bé.
    Aqui no tenim aquestes aventures però mogudes mil!
    Molts petons family

    M'agrada

  2. Crazy!!!!
    Molt divertit!!!
    T’hauries de comprar un placa solar de butxaca per viatjar, jo tinc un que vaig compr-me al lidl i pot anar be en ocasions com aquesta.
    Fins la pròxima
    PD: t’haig de fer un encàrreg per quan aneu a NZ. Una cosa que vaig comprar allà i s’en va fer malbé.

    M'agrada

  3. Hahahaha mira que m’has fet patir eh? Almenys t’ho prens amb humor! Jo estaría d’una mala llet que ni crónica ni res! Hahahaha Afraid si, però naked naked!! Per cert, mentre escric ho estic mirant! Bacci per tutti!!

    M'agrada

  4. Deu meu Oriol, quin patiment…. una bona crònica i amb final feliç. L.he fet resum a Marina perque no pateixi més del compte, se que no acabaria la lectura i ja estaria plorant. Ja sabeu com és aquesta xiqueta.
    A seguir gaudint

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.