Diari de l’Aran. Els Dolomites

Primer de juliol! Avui hem anat d’excursió pels alps italians, a fer la volta dels tres cims de Lavaredo, hem agafat el cotxe i hem arribat fins el primer refugi (Rif, AURONZO) i després hem anat de refugi en refugi i hem trobat NEU!!! (en ple estiu) quina passada…. feia molt de fred i el pare ens ha perdut…

Neu a l’estiu!

bé, perdut del tot NO però ens ha portat per un camí casi fent escalada! molt estret que hi cabia una persona justeta…  per un costat muntanya i per l’altra una timba que ens haurien d’anar a buscar a baix en trossets. Ufff sort que no ens ha passat res, perquè entre les pedres, la sorra, les roques i la neu! No era molt segur (Nota del pare: si era segur però feia impressió 😉 ) Uns que teniem davant casi corrien i nosaltres passeta a passeta per no relliscar.

Al final, hem diant uns entrepans de mortadela italiana boníssima i un salami tambe bonissim, i ben dinat hem baixat cap al tercer refugi (Rif. LOCATELLI). Ens hem trobat un senyor català, que feia dies que només parlava amb la dóna, i que xerrava i s’enrollava més que una persiana, Després hem hagut de baixar i l’ultima pujada fins al cotxe ha costat una miqueta. Hem anat a comprar i m’he comprat un Nestea, la segona vegada que el tasto i m’encanta. Després hem jugat a les cartes com el dia anterior i bona nit.

Avui, 2 de juliol, hem tornat a anar d’excursió a la muntanya. Rius, llacs, prats molt diferent a l’excursió del dia anterior i el nom de l’excursió és: il Lago di Croda (un llac al costat del cim Croda di Lago), o ens hem liat amb els noms…al principi feia molta calor i ens hem posat a imitar el so de les vaques a uns vedells i uns han vingut cap a mi… quin susto!

 

El bon temps s’ha acabat i ha començat a ploure… primer una mica, llavors una mica més més més i ha acabat plovent molt i molt.Just quan hem arribat al llac al costat d’un refugi ha parat de ploure i hem pogut veure les vistes. Magnifiques.

Hem dinat el mateix que ahir (s’ha d’estalviar). Després hem comneçat a baixar mentre anavem fent canons entre els 4 cantant… ha tornat a ploure, ha tornat a fer sol.. el temps està boig o que!?.. Després hem agafat el cotxe molta estona fins un altre coll de muntanya que feia molt fred.(Paso de Gardena).. i com sempre hem acabat sopant i jugant a cartes. Nanit.

El dia 3, hem tornat a fer les maletes per anar a un altre aparta-hotel i hem hagut de fer molta volta doncs feien una cursa de bicicletes, la marató del Dolomites… però els pares es van fixar que en el lloc que vam espiar aquelles nenes avui hi fan la festa del Gelat!!! i avui per dinar hem menjat 4 gelats!!

 

(Mai ho haviem fet)

Després feien tallers i coses i jo he fet una tortuga amb una poma i unes peres. La closca era la poma mig pelada com si fossin les escates i un cap i unes potes amb unes peres molt petites. També hem vist nus senyors que feien gelats artesans, picant gel i posant-hi sal feien en un catxarro una nevera on podia girar una olla… a la olla quan estava ben freda li tiraven una barreja de llet amb gust a vainilla o crema i mentre girava s’anava congelant als costats de l’olla i amb una cullera de fusta l’anaven treien perquè quedés ben cremós… estava boníssim… hi havia un senyor que feia molta gràcia era l’encarregat de fer els cucurutxos amb una planxa, però no li funcionava i ha acabat tallant un endoll perquè hi capigués… i ha cantat molt amb una acordionista….

després hem hagut d’anar amb cotxe molta estona.., quan arribarem quan arribarem… anavem dient la Núria i jo… al hem arribar al Port de Sanpelegrino, ens hem registrat a l’aparta-hotel, hem sopat, cartes, i a dormir!

Avui que és 4, ja portem una setmana aquí de vacances, avui també ha tocat anar d’excursió. Primer un petit passeig fins un refugi que hi havia un parc (que guay) feia uns quants dies que no en trobavem… a part del del poble abans que fos la festa dels gelats als Dolomites.

Ens hem passat una bona estona allà. Després hem anat una altra estona en cotxe i hem acabat al port de Rolle… on hem fet una excursió molt més llarga per veure la vall de Venegia i el Pale de SantMartino… però feia molta boira… al final mentre baixavem s’ha despejat i s’ha vist tot el massís de SantMartino just davant nostre, espectacular!…

 

al final la Núria estava molt cansada i el pare i jo ens hem avançat fins un creuament on el pare ha anat a buscar el cotxe i jo m’he esperat sola a que arribés la mare i la Nú. Mentre esperava m’han envoltat 4 porcs mig salvatges però quan han vist les escombraries les han preferit a elles. Amb la mare i la Núria mentre baixavem a la carretera anavem jugant al pi, a macarron chistero, a endevinar un personatge , i finalment ja ha arribat el pare amb el cotxe… i hem tingut una bona idea sopar pizza! hem mirat una peli a la tablet i a domir.