Avui día 12, després de 15 dies a Itàlia, a tocat l’hora de marxar cap a Sri Lanka. Abans d’agafar l’avió a les 5 de la tarda, hem anat a despedir-nos de Roma. Hem anat al mercat del costat de casa, després hem anat a pendre un granisat, jo de cirera boníssim i la Nu de maduixa que no li ha agradat. Llavors hem anat amb tramvia ja carregats a tirar unes postals especial i hem acabat dinant pizza abans d’agafar el tren cap a l’aeroport.
Quan hem pujat a l’avió ens hem quedat amb la boca ben oberta. En els seients hi havia un coixí, una manta i no només això també hi havia una TV o tablet enorme amb un comandament tàctil tipus mobil. Mentre esperavem per enlairar-nos ja estavem mirant una peli. Després, quan ja volavem, ha vingut la senyora del carret. Ja sé que en tots els avions hi ha la senyora del carret que ven kikos i perfums, aquí sense pagar et donaven pollastre amb patates, amanida d’arròs, un troç de pastís de xocolata, un formatget, una xocolatina i beguda… tot en una safata!!!
Després de veure dos pelis, hem baixat de l’avió a Doha (Qatar) i hem tornat a agafat un altre avió fins a Colombo “Sri Lanka”. Aquest segon era semblant però vam dormir tot el trajecte…
En arribar hem anat amb un taxi fins a l’hotel (Crhistima Residence). Hi havia una piscina enorme, i una casa que només la sala i el menjador era més gran que casa nostra. Hem dinat i ens hem banyat. Llavors hem anat a visitar la platja, on els nois d’allà hi anaven a passar-hi el vespre. 
Allà hi havia paradetes a la sorra, on preparaven fritangues de tota mena (de cranc, de gambes, coses picants, patates rares, etc…) i el pare n’ha comprat per tastar. Era evident! 
i ens hem trobat en Himil, un senyor ceylandés molt simpàtic, que ens volia convidar a casa seva sigui com sigui, hem quedat per veure’ns un dia d’aquests doncs encara hem de fer encàrrecs, i ens hem donat els telèfons. I a dormir que tenim 3 hores i mitja menys de jetlag!
