CRÒNICA 4 – Sri Lanka, primera parada!

També anomenada la llàgrima de la Índia, nosaltres l’hem triat perquè ens va semblar que amb les nenes seria més fàcil que no pas la Índia, i de moment estem contents d’haver-la escollit.
Només fa 5 dies que hi som, però com diu l’Uri, si la Índia fós més neta i endreçada seria així.
Colombo, la capital, i Negombo, la 2ª ciutat, s’organitzen com a la Índia, per gremis: fruites, badulakes, aparells electrònics, sastreries, joieries ….
Als carrers el caos organitzat que fa tot funcioni: cotxes, motos, camions, autobusos, bicis i TUK-TUKS!

Negombo main road

Al ser un país amb més budistes que hinduístes no hi ha tanta presència de vaques pel carrer, i això, juntament amb què la densitat de població és visiblement inferior, ho converteix tot plegat en un lloc agradable on facilment t’hi sents com a casa. Ah! i els srilanquesos són molt tranquils i no t’atabalen ni t’agobien en cap moment, al contrari, són agraïts quan els hi demanes per anar a algun lloc o fer alguna cosa.

Ganesha

El nostre pas per la Índia ens dóna alguna ventatja a nivell d’organització. Per exemple, anar a comprar ja no és la batalla del regateig, perquè igual que al país veí,cada producte porta etiquetat el preu de sèrie al mateix timbre que la data de caducitat (a la Índia la primera vegada em va costar 10 dies de regateig abans no ho vaig descobrir :-P)
Per la resta de moment a la costa oest no hi ha monzons, però les onades són impressionants i no creiem que ens poguem banyar fins que anem cap al sud.
Aquests 5 dies a banda de situar-nos, descansar i piscineta, hem aprofitat per extendre el visat (per poder anar al festival de Kandy Esala Perahera a mitjans d’agost) i també perquè l’Uri gaudís d’una sessió de perruqueria que ja somniava des de casa.

Viatjar amb les nenes és una experiència fabulosa, si que és cert que és un pèl més cansat que viajar sol (que de per si ja és una mica estressant), però com que tenim dues princeses que s’adapten al què hi hagi, és fantàstic veure com gaudeixen de cada moment. A la Núria li flipa anar amb tuk-tuk i s’atreveix a tastar qualsevol cosa que li posem al davant, i val a dir que el menjar típic d’srilanka és bastant, per no dir molt, picant …aix!!! Sort que hem trobat un restaurant hindú que ens ha salvat algun àpat!!!

PICA PICAAAAAA

i l’Aran, amb 5 dies m’atreviria a dir que comença a ser una experta en religions, i la hindú no és que sigui gaire fàcil !!, i ja comença a practicar l’anglès fent petits encàrregs que són de gran ajuda!!!

No hi ha com una fritanga de cranc a la platja… o si!?