CRÒNICA 6 – Les terres altes

Després d’uns dies pel sud, visitant parcs naturals i platges amb una mar remogut, fem cap a les terres altes.. bé, li diuen altes perquè son més altes que la resta de l’illa però la muntanya més alta fa 2200m.. tothom ens avisa que fa fred… no deu ser tant.

Així que agafem el bus a Tissa 583 cap a Ella (aquí hi ha busos de qualsevol poble a qualsevol altre). La velocitat mitjana no supera mai els 50 Km/h així que tot es fa una mica lent i atapeït, atapeït de gent és clar. Puja i baixa tothom a qualsevol lloc, ja sigui per fer 2 hores de bus com per anar a comprar pa al poble del costat. Un cop arribem a la base de les muntanyes comença una forta pujada que sembla que en qualsevol moment haurem de baixar a emputxar el bus. Però el conductor impassible va fent, mentre de tant en tant pita amb el clàxon per avançar un tuk-tuk d’algún agosarat que també puja mes a poc a poc encara. Revolts i més revolts, però a 10 km/h. Finalment arribem a Ella (poseu-li una ela-geminada en la pronúncia). Un poble al voltant d’un creuament de dues carreteres sense gaire encant a priori. Per trobar l’hotel on tenim feta la reserva, suem la gota… que fa fred, carai! una miqueta si, però 27 graus jo no li veig el fred per enlloc, a més hem de fer unes rampes carregats amb les motxilles que fred segur no passem. Fins hi tot hem de creuar les vies del tren pel mig del no res per arribar al nostre destí.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAUn hotel amb bones vistes a les vies del tren (aquí el tren és l’atracció més important de la zona, més que el Shambala,tu!), però la pega són els aràcnids, els bitxos en general iuna habitació força bruta en general… sort que les mantes per tapar-nos del fred estan netes! en fi, fem el cor fort i no mirem gaire sota els mobles.

Les indicacions del amo son per anar al poble desfem el camí que hem fet, però si volem anar a l’estació del tren seguim les vies… sort que només passen 4 trens al dia (hem de memoritzar el timetable).
La primera excursió la fem al Little Adam’s Peak, una muntanyeta que recorda a la muntanya més alta de l’illa i com que no ens veiem en cor de pujar-hi aquest cop (t’has de llevar a les 2 del matí i caminar 4hores) amb les noies anirem a aquest simulacre… la caminada no està mal, comença seguint una carretera que no passa res de res, i finalment comença a pujar entre uns pocs camps de té. Les vistes des de dalt permeten veure fins OLYMPUS DIGITAL CAMERAa la costa on hi estàvem ahir, per tornar seguim les vies del tren passant pel pont dels 9 arcs. Quan hi arribem hi ha pila de turistes, fent-se selfies o buscant el millor lloc per fer la foto per quan passi el tren en 15 minuts. Fins hi tot hi ha un vigilant per fer baixar els guiris que es posen a la punta per fer-se selfies (algú ja s’hi deu haver caigut fent-se el seu millor autoretrat). Tot un espectacle! Quan ja sentim el xiulet del tren a gasoil, es posa a ploure amb uns gotons que ens obliga a posar-nos jaquetes, sort que la càmera és aquàtica i podem fer alguna que altra foto.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Just quan acaba de passar para de ploure i surt un sol de justícia. Quina calor! Acabem arribant a Ella per les vies del tren. La sortida no ha estat mal, però el millor de tot ha estat parar al 98 Acres, un ressort de 5 estrelles entre els camps de té amb vistes a cim. Ens hem pres un té amb gel (que té un preu assequible) amb una pau i tranquil·litat a la que estem poc acostumats últimament. 24 sobre 7 de nenes ens dona pocs moments de pau, aquí en un ambient de tranquil·litat sembla que si hagin acoplat i estan relativament tranquiles. Ens hauran sortit pijes aquestes dues!OLYMPUS DIGITAL CAMERA
El segon dia a a les terres altes ens hem proposat anar a Haputale amb bus i tornar amb tren. Se suposa que aquest tram del tren és una obra d’enginyeria pels anys que fa que van fer el traçat. Doncs si agafem un bus que teòricament ens porta cap allà després de fer un transbordo i que passa per la fabrica de Lipton on volem baixar per veure el procés de passar de les fulles verdes als saquets de té, doncs res el piques ens diu que si que cap problema, però resulta que arribem a Haputale i no ens ha dit de baixar. Resulta que està en el camí de tornada y que ens hem d’esperar una hora! Puf! baixem del bus i contractem el primer tuk-tuk que trobem per fer un tour entre camps de te, pujarem al lloc on el senyor Lipton planejava el seu imperi veient tots els seus camps de té, passarem per la fabrica de té i com no ens portarà a la cascada més alta del país i que és la 299 del món!!! OLYMPUS DIGITAL CAMERAPues res, pilla tuk-tuk i cap amunt… camps de té per tot arreu, recol·lectors dins dels camps i arribem dalt de tot on una escultura

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

del senyor Lipton ens espera prenent una tassa de té. Molt bonic tot però amb una mica menys de boira hauriem vist el que s’ha de veure… espera per allà s’obre una clariana i veiem tots els camps. Baixant ja no sabem com posar-nos al tuk-tuk, estan pensats per 3 persones asiàtiques, a nosaltres ens sobra un cul i mig! La mestressa de la colla li bota tot (ja m’enteneu). OLYMPUS DIGITAL CAMERAArribem just a l’hora de la visita de la fabrica del té… segons el senyor tot és qüestió de tallar i secar… bé, tot menys la fase de fermentació que dura 1 o 2 hores segons l’humitat relativa. Les màquines que fan servir són de fa 50 anys i hi ha té per tot arreu, tot molt net però el té va on vol. Jo surto una mica decepcionat, no per la visita que ha estat super interessant, sinó perquè necessitava un té i no ens l’han deixat ni tastar. OLYMPUS DIGITAL CAMERATornem a pillar el tuk-tuk, tot torna al seu lloc amb els bots i es torna a descol·locar… al final, després de 20 minuts, el driver pilla un camí a l’esquerra i comença a pujar cap a les 299 cascades més altes del món… OLYMPUS DIGITAL CAMERAjust arribem a l’entrada ja amb els banyadors a punt, com no! -comença a ploure- res, canviem banyadors per cangurs i cap al peu de la cascada … no hi ha manera cada cop que anem a una cascada amb ganes de sucar-hi els peuets ens plou… la propera serà. La sorpresa ens l’hem endut que al tornar el driver del tuktuk ens diu que si tenim gana, que hi ha un lloc molt bucòlic que fan un rice & curry boníssim! Doncs a dinar, a fora plou i ens posen en un cobert i comencen a treure plats. Tot molt bò i no pica massa (pel barem Srilankes)…OLYMPUS DIGITAL CAMERA Tornada amb el tuktuk amb la panxa plena per recordar (recordem a l’audiència que els rice&curry et serveixen fins que quedes més que tip!)

Arribem just pel tren de mitja tarda, pillem 2ª classe que està prou OLYMPUS DIGITAL CAMERAbé i tornem amb el tren fent revolts entre camps de tè… si que és bonic això. Jo aprofito per instruir a les nenes com s’ha de treure el cap per les portes dels vagons que estan obertes de bat a bat… treien el cap al més pur estil gosset sentint l’aire a la cara fins que un poli de seguretat em renya per fer el gosset amb una nena tan petita (però si just ho hem fet amb la Núria quan estàvem parats!) Bé, acabem el trajecte disfrutant del paisatge. OLYMPUS DIGITAL CAMERADemà, farem el trajecte al reves per anar fins a Nuwara Eliya amb 1ª classe, o no!?
L’endemà toca trasllat, fes maletes, revisa l’habitació que no ens deixem res, mentre mirem que tot estigui apunt -espera vaig a mirar la reserva que vaig fer per internet-.. avui és 28 i la reserva és pel… 27 em diu la Neus!!! WTF!? Em vaig equivocar o per algun misteri informàtic (que ja no recordo ni de que van) la reserva es va fer el dia que no tocava. Apa, corre per les vies fins a l’estació per veure si poden fer res,… espera que el cap d’estació està esmorzant(amb 6 trens al dia l’esmorzar deu ser llarg)… esperem amb l’Aran i al final 20 minuts mes tard ve un senyor uniformat que ens diu que no pot fer res, que algú d’ahir deu estar molt content de poder ocupar 4 llocs buits… puf, al final comprem 4 bitllets per avui però no poden ser dels del tren de les 10:59 que és un clàssic, agafem del d’abans que de clàssic també en té un munt. Però el problema és que passa d’aquí 45minuts i les maletes per fer … corre vies avall… fes maletes, agafa les nenes i la Neus i … corre vies a munt… finalment arribem a temps. OLYMPUS DIGITAL CAMERAOh! a primera classe hi ha aire condicionat i tele, tu! com Qatar Airways.. bé, ben bé no, aquí hi ha una tele a cada punta del vagó de 32 polzades que amb prou feines veig que fan Jurassic World. Arribem a destinació entre camps de té, treien de nou el cap per la porta del vagó com purs gossets buscant l’airet.
A Nuwara Eliya(Nota mental: no dir només Nuwara com deia jo i em miraven amb cara rara, doncs Nuwara vol dir només ciutat) hi vien els anglesos podents i es van fer un parc al més pur estil british i un llac per poder passar els càlids estius a Sri Lanka… el llac et cobren entrada per passejar per la vora i poder contractar un vaixell a pedals amb forma de cigne (veure horterada igual que a Colombo). Tambè pots donar una volta amb cavall però quan ens acostem a un senyor amb cavall per fer la volta (de rigor) ens avassallen tots els amos amb cavall i tot, que tant ens atossiguen que a les nenes se’ls treu les poques ganes que tenien d’anar a passejar sobre un cavall estirat pel seu amo… ells s’ho perden tu! que no agovïin! OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl parc ja es una altra cosa, pagues per entrar però dins hi ha la delícia de la Núria… un parc ple de gronxadors i muntatges estrafolaris a més no poder, tambè acompanya el fet de que esta ple de gent local amb gorros de llana al cap (recordar que es un pais semi tropical i estar a 16 graus es considera fred extrem… jo vaig amb màniga curta, vaja com sempre!), Tambè hi ha la super atracció.. la nòria amb tracció de motocultor i el tren de Walt Disney (amb la conya se li ha quedat el nom de l’Estampida, res més lluny de la realitat de Port Aventura).. La Núria disfruta i vol fer-se fotos amb totes les atraccions i muntatges… ja li toca una mica, que de tuktuks no només es pot viure.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A dormir aviat que demà ens hem de llevar a les 4:30 per veure la Fi del Món!!!!! Vaja, fem una caminada pel parc natural de Horton on per un camí bastant concorregut s’arriba a un penya-segat imponent on hi ha bones vistes, no és la Fi del Món però la caminada i les vistes s’ho valen.

L'Aran a la fi del món... enara que sembla que estavem sols hi havia moooolta gent
L’Aran a la fi del món… enara que sembla que estavem sols hi havia moooolta gent

L’endemà, estem una mica cansats de tant transport i fem una ruta baixada del Wikiloc pels voltants en busca de camps de té, recol·lectors i unes noves cascades al final. OLYMPUS DIGITAL CAMERAA aquestes ja no hi portem el banyador doncs encara l’aigua la fan servir per beure al barri per on hi passa, i no voldran beure té a les Terradas-Pujadas! Tot molt bonic i bucòlic, llàstima d’algun gos MOLT sarnós que m’empaita la mainada…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I a dormir aviat que demà ens toca trasllat de 7 hores en bus, que les corbes pinten xungues, tant! que a una barra del bus hi penja un manyoc de 50 bosses de plàstic mida esmorzar.

Fins aquí puc escriure sense ferir la sensibilitat del lector, però només imagineu 25 persones atapaides en un bus semi-delux, 50 bosses de plàstic mida petita, aproximadament 25 esmorzars deglutits, i més de 500 corbes a tota pastilla en baixada… tal com va anar li haurieu d’afegir algun que altre sopar.

Son del Barça tu!
Son del Barça tu!
Entre camps de té
Entre camps de té
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Marietes XXL
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Benvinguda a Horton NP
Mira quina bestiola Ara!
Mira quina bestiola Ara!
Mentre no baixa la boira, les nenes es relaxen... bé, només per fer la foto
Mentre no baixa la boira, les nenes es relaxen… bé, només per fer la foto
Com els hi agrada fer fotos amb nenes blanquetes...
Com els hi agrada fer fotos amb nenes blanquetes…
No ens podem posar d'esquena per fer les fotos amb els buddes
No ens podem posar d’esquena per fer les fotos amb els buddes

10 pensaments sobre “CRÒNICA 6 – Les terres altes”

  1. Hola familia Terradas Pujadas es fantastic llegir el vostre viatje esta tan ben fet que thi trobes. Casi casi notes les olors.
    Una abraçada molt forta per tots vosaltres .
    Son fortuny l avi de la joana i de la irati del val fortuny

    M'agrada

  2. Ei Núria i família!!!!
    Quin gust poder veure i viure tantes experiències. M’ha encantat posar-me el dia de les vostres aventures i sobretot m’ha agradat llegir el teu diari Núria. Que emocionant! Això és fantàstic! Una abraçada molt forta!
    Montse Vivet

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.