Diari de l’Aran – Ciutats antigues!

Avui ens ha tocat traslladar-nos a Anurathnapura (intenteu recordar aquest nom més d’una hora). Per anar allà hem anat amb bus i quan hem arribat teníem tanta calor que hem anat de pet a la piscina que estava bastant bé (no se semblava gens a la piscina de l’hotel de 5* de Trincomalee… no us penseu que ara anem de 5*! hi havia un tracte amb l’hotel on estàvem perquè era del mateix amo). Què bé que va tan fresqueta! En acabar teniem gana i vam agafar un tuktuk per anar al centre, on hi havia una family bakery al costat d’un family supermercat. La bakery (forn per nosaltres) era un lloc com els de casa, hi havia: magadales, coques, pans, frankfurts… vaig menjar un frankfurt (que en feia temps que no els tastava). Quan vam acabar vam anar a investigar pel centre a veure si trobavem les meves xancletes noves. Vam veure molts senyors fent hoppers (és com una crepe en forma de bol i si es vol amb un ou a dins). Al final de investigar vam trobar les meves xancletes noves, feia temps que en necessitava unes! Vam haver de començar a buscar un bus, perquè com a l’hotel es sopa tan d’hora (18:30h)… per sort el sopar no picava! i vam poder acabar pintant i a dormir.

L’endemà vam fer una ruta amb tuktuk a veure la ciutat antiga. Vam anar a veure moltíssimes estupes ( és com una esglesia pels budistes de maons i és massissa). Però a migdia semblava que anàvem a trepitjar estufes enlloc de visitar estupes… et fan anar descalç i el sol escalfa molt el terre… i els nostres pobres peuets no estan acostumats a aquestes altes temperatures… et deixen anar amb mitjons però queden bruts i trencats… a mitja ruta vaig tastar un roti de verdures i happy cow (un entrepà de verdures amb quesito) boníiiissim tot i ser una cosa rareta… quan vam acabar vam tornar a la Bakery per recuperar les forces i a banyar! i a dormir d’hora que demà ens hem de llevar a les 5 per anar de safari!

Avui si que ens hem hagut de llevar d’hora per anar a Willpatu a ferel safari. A veure el lleopart, a veure si els trobavem doncs tots es resistien… a veure aquest. Vam estar molta estona buscant, buscant i al final els vem trobar, el famos lleopart, al principi només es veia la panxa entre els arbres, després la cua i un cap enorme … i quan ja no es veia més vem anar anar a veure si en trobavem més. No ba haver-hi sort, però al tornar vam tornar pel mateix camí i no només vam veure només la panxa, si no 2 lleoparts fent una baralla, va ser molt interessant i emocionant però al final els lleoparts es van cansar (de nosaltres) i van marxar… nosaltres tambè. Ho us deveu pensar que vam estar 10 minuts sobre el 4×4, però no! vam estar 5 hores amunt i avall. No és fàcil veure animals salvatges, s’ha de tenir molta pasciència,,, que la paciència és la mare de la ciència! A l’hora banyar-nos vam trobar uns espanyols que havíen llogat un tuktuk per fer la volta a la illa. El papa i ells van estar molta estona parlant i al final vam quedar que ens deixarien pujar al tuktuk per anar a veure la posta de sol en un llac. Va ser molt divertit. Després del llac ens vam acostar a una estupa quan ja era de nit. Estava ple de gent vestida de blanc i uns homes carregaven una roba molt i molt llarga per embolicar l’estupa més gran que hi havia. Tothom estava resant i cantant… va ser molt maco.

El dia seguent vam anar fins a Mihintale, una muntanya amb un buda gegant i una altra estupa on hi havia moltes bones vistes. Aquí va ser on un monjo va fer una prova al rei que estava caçant per veure si podia ser budista… la va superar i al rei li va agradar tant el budisme que va fer que sri lanka es fes budista, a la força o no. Per pujar s’havia de pujar 1840 escales!!! i en un racó vam trobar la cova on dormia el monjo, entre dues roques apilades amb penyasegats per dues bandes i on havia picat la roca amb la forma del llit, suposem per no caure d’alta baix!

Al dia següent ens vam tornar a traslladar a Sigiriya amb bus. Com vam arribar vam anar a l’hotel. L’hotel estava al mig de la jungla com que quan vam arribar era hora de dinar el senyor de la casa ens va portar amb el jeep (que més endavant aniriem a fer un altre safari) al poble per dinar. Abans d’arribar al centre, hi havia un pont que estava en obres i com que estava en obres per baixar i pujar mahons vam veure en el mig del riu un elefant gegant i el senyor que el cuidava ens va dir si el voliem rentar… però li vam dir que no, ni locus! el riu estava asquerós! Amb la panxa plena vam agafar un altre tuktuk per anar a la roca gegant on es veia la roca del lleó, que demà pujarem. Quan vam arribar adalt, amb l’ajut d’un guia doncs el camí era una mica difícil per la Núria, ja hi havia la posat de sol. Aquí a Sri Lanka es fa de nit de nit a les 6 de la tarda. Vam baixar que era ja negre nit entre la jungla. Cap a casa a sopar i dormir! Que demà volem pujar la roca del lleó a primera hora doncs diuen que hi fa molta calor a dalt i no hi ha cap ombra.

Avui hem pujar la pedra del lleó, un antic monestir o castell segons qui escoltis. Mirant-ho des de fora era una roca normal amb jardins al voltant. Per pujar es feien servir unes escales enganxades als penya segats i feien una mica de yuyu. ..i al pujar  una mica es veia que no només era una roca,  a mitja pujada hi havien uns dibuixos (frescos) d’unes senyores que eren les dones dels deus. I unes urpes esculpides a la roca de lleó, i per això es diu la Roca del Lleó, símbol d’Sri Lanka. Dalt de tot, es veien les runes del castell o del monestir que segons un video que vam veure després en el museu hi havia edificis de 3 i 4 pisos allà dalt! Jo continuo pensant que era un castell i no un monestir. Allà dalt ens hi vam estar força estona quan vam baixar hi havia el doble o triple de gent de quan vam pujar i vam haver de fer una llarga cua per baixar doncs es feien servir les mateixes escales. En arribar a baix vam visitar el museu de la Roca ( 🙂 ) va ser molt guay perquè hi havia una paret com la que haviem vist a dalt on es podia guixar (no ho feu mai!)Jo crec que aquella paret era per si et mories de ganes de guixar la paret de la roca (Nota Oriol: això que sembla poca cosa es veu que es més important del que sembla doncs amb les guixades que hi ha a la paret original han pogut estudiar l’evolució del singalés dels últims 50 anys… ah! i com la paret era davant de les dones nues no podem reproduir el que hi deia). Dinar, descansar, sopar i dormir en una cabana entre la jungla.

Al matí vam estar tota l’estona a casa (bé, l’hotel que ens fa de casa) i per la tarda vam anar a fer un nou safari a Minneriya, que estava ple d’elefans. Es veu que a l’agost venen tots els elefants de la zona per menjar l’herba tendre que surt al secar-se el llac. En vam veure molts i molts 4×4 també… per veure els ramats d’elefants es feien uns embussos molt grossos de jeeps… però va valer la pena.

 

[Nota: tot i que tinc tot el diari dia a dia del que anem fent, ja que és molta feinada passar-ho tot al bloc, aniré posant alguna entrada al bloc entre la dels pares i la Núria… quan torni ja us ensenyaré tots els diaris]

 

2 pensaments sobre “Diari de l’Aran – Ciutats antigues!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.