CRÒNICA 10 – Pekin, la primera impressió és la que compta?

Últimament m’estic especialitzant amb les cròniques histèriques de successos imprevisibles… aquesta no serà diferent… espero no defraudar l’audiència.
Però primer m’agradaria explicar la nostra primera impressió (que és la que compta!) de Xina, o més ben dit del Pekinesos. L’expectativa era que els xinesos eren molt bruts, antipàtics i grollers per l’estandart europeu, que escupen pel carrer, que a qualsevol racó feien les seves necessitats i que el menjar en general picava molt. També havíem llegit que s’havia modernitzat molt i que el xoc amb la vida tradicional havia estat bastant fort.
Doncs això era el que esperàvem trobar (més o menys) i al final gran sorpresa! gent educada, moderna, els carrers nets, hutongs (carrerons típics) agradables, metros impoluts, molt simpàtics i atents… sempre volen fent-se fotos amb les nenes, que ja no volen ser super famoses i viure aquest assetjament a casa.
OLYMPUS DIGITAL CAMERALa Núria que és la més assetjada (en general, educadament), ja no ho suporta i es gira i fa llengots, l’Aran ja s’hi posa bé però cada cop li costa més. Clar si s’han de fer una foto amb cada nena Pekinesa anem arreglats!
El que ja sabíem, i s’ha confirmat, és que no tenen ni idea d’anglès (en general) suposo que un giri deu pensar el mateix de Catalunya, però allà més o menys la gent sap dir alguna cosa, doncs aquí res de res… et trobes perdut i sovint impotent doncs ells es posen a parlar (crec que més a poc a poc per si els entenem millor) però clar no entenem ni un borrall. De moment, amb el traductor de Google, ens n’hem sortit una mica, però crec que mai han jugat a Gestos ni al Pictionary, no crec que sigui un problema cultural (o si) però sembla que no ens entenem ni amb gestos, i en els llocs (com el mando a distància) tenen símbols no pas icones o dibuixos. També estic fent un curs intensiu de Xinès amb una app molt bona per aprendre a parlar en 3 mesos, jo ho he de fer en 7 dies… que quan anem cap a les zones rurals potser encara es complica una mica més el tema de la comunicació. Encara estic a les lliçons de pronúncia i composició de frases, que de moment són poc útils. Però ja ser dir: “El gos de la meva germana gran no menja gats” que es vindria a dir algo com: “gõsu de jiejiè buh chí miao” com heu notat no posen articles 😉 . Per si no us heu adonat no he fet servir símbols raros, es que hi ha una escriptura anomenada Pinyin que han intentat d’imposar però es veu que els símbols raros els molen i no els volen perdre… el que us deia amb el xoc de modern-tradicional. També s’ha d’agrair que hi ha lavabos per tot arreu (que estiguin nets o tinguin portes o separadors entre les tasses això ja no importa), hem vit un parell de nens que les seves mares els fan fer pipi en ampolles buides enlloc d’un arbre o carrer. Si és cert, que alguns rasquen fort abans d’escupir, però venint d’Sri Lanka ja ho trobes més normal… tampoc és generalitat.
El primer dia a Pekin, amb una mica de jet lag ja que vam acabar arribant a la una de la matinada, el volíem dedicar a passejar una mica… aquí tot és molt gran!!! El nostre hotel està en un hutong tradicional, carrer estret amb petites illes de veïns amb cases de planta baixa amb un pati al mig on es reuneixen tots els veïns per fer petar la xerrada. Al sortir de l’hotel plou i encara no li hem agafat la mida a la ciutat. El noi de recepció ens diu que anem cap al centre caminant que estarà bé, per la tarda la previsió de pluja ens empeny cap a un espectacle d’Acrobàcies Xineses.OLYMPUS DIGITAL CAMERA Plou, xubasqueros que res ens atura. Caminem, caminem, caminen, uf! ja hem arribat al carrer on ens ha dit, però no es veu res interessant… doncs res tormen a caminar, caminar, caminar… i arribem a una zona que sembla Passeig de Gràcia! Grans magatzems, l’Apple Store, un Zara, un H&M, .. tot això barrejat amb botigues on no sabem ni el que venen, coses embolicades i caixes amb fotos d’ànecs laquejats (més conegut com pato pekín per nosaltres). Continua plovent, i en un racó trobem uns carrerons plens de botigues de records (que només compren gent xina) i paradetes de menjar per picar… quina sorpresa! podrem tastar varietat de coses d’una tacada! hi ha peix en pinxos, porc fregit en paperines, patates fregides tallades en espiral i enfilades amb un pal, però el més sorprenent (crec que fins hi tot per ells!) són els bitxos fregidets: OLYMPUS DIGITAL CAMERAels escorpins, caballets de mar, estrelles, centpeus, aranyes mida XXL… el millor de tot son els escorpins que, tot hi estar empalats, encara es mouen… no m’hi he pogut resistir… tot s’ha de dir, per fer-me una mica el papa que ho tasta tot, m’he demant tres escorpins fregidets que estaven… boníssssssiiiiiims! llàstima que fossin cars (25Yuans = 3€) si no em poso les botes… després de l’emoció i de la sorpresa de lo modern que és tot, ens proposem anar a donar una volta per uns hutongs que diu la guia que són d’allò més … però, fer la volta sota la pluja per la ciutat prohibida ens ha pogut, portem 3 hores caminant i l’intenció és tornar a l’hotel … haurem de passar la nostra primera aventura… agafar el metro! Al final, ha estat més senzill del que esperàvem, tot ben senyalitzat amb símbols xinesos i amb anglès. Les màquines, per sort, també tenien l’opció anglès. Només hem hagut de passar un control de seguretat tipus aeroport i ja som a dins… la ruta i el transbordament ha estat fàcil (llumetes per veure a quina parada ets, indicadors amb anglès, etc…) coses de la globalització! agafat un metro, agafat qualsevol del món. Ja podem anar a qualsevol lloc!!! Bé, però s’ha de caminar un munt…les parades de metro estan a un kilòmetre una de l’altre, com a mínim, així que o tens l’hotel al costat d’una o ja has de caminar 15 minuts com a aperitiu. Al final, res d’acrobàcies 😦 … la sessió de les 19h s’ha cancel·lat, així que fem vespre de … ostres! que no hem dinat, bé a les 16 anem a un restaurant que està al costat de l’hotel que sempre hi ha molta gent… em poso a plorar quan la carta és amb fotos i té un símbol de pebrotets per saber si pica o no!!! aquest país ja ens pensem que el tenim controlat… OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl sopar boníssim, hem demanat 3 plats que no piquessin per les fotos i a quin millor! l’últim que no sabíem que era, ha vingut a la taula amb la paella (com les de casa!) al tastar-ho hem descobert que era esberginia… bonísssima dolça i increïble… la Neus en vol un palet, però els plats eren més grans del que ens pensavem i tot era tan bo!… al final hem sortit rodant del restaurant, diria que el millor menjar xinés que hem tastat mai (no recordo que vaig menjar al Shangai de BCN) i el millor de tot! 14€!!! Uf, aquí ens posarem rodons ja que els plats en general són molt grans i ells sempre demanen molt menjar.

Tot això és per explicar la nostra anada gloriosa a la Gran Muralla Xinesa… a l’hotel organitzen diferents sortides d’un dia per anar a la Muralla: una on van tots els Xinesos doncs està més a prop i una altra (Mutianyu) que sembla que queda més lluny i que no està tan saturada. El preu el trobem força car, 280 Yuans (uns 38€ per cap!) que inclou transport, entrades, guia i dinar… segons llegim per internet i a la guia la majoria d’aquestes coses organitzades acabes en botigues de jade, vanos i curanderos varis… al hotel diu explícitament “No shopping!”. Nosaltres que ja ho tenim apamat decidim anar-hi pel nostre compte… ai las!… Així que ens llevem aviat a les 7 ja estem sortint de l’hotel, camina 15 minuts fins al metro per obrir els pulmons… 1 parada de metro només -això està xupat- arribem a la super terminal d’autobusos amb l’idea d’agafar el bus 916 que porta fins a Huairou i allà agafar un altre bus fins a Mutianyu. Tot estudiat, arribem a l’andana del bus i una senyora amb un braçalet ens diu que no agafem el 916 que triga molt que agafem el 850 que va per l’autopista i que baixem a la cinquena parada… a cada andana hi ha una dona d’aquestes així que deuen ser oficials i ja ens han ajudat en altres llocs… bé, ens ho creurem, la guia esta una mica desactualitzada i segons la temporada hi ha més busos o menys. Doncs res agafarem el 980 que va més ràpid, per pagar no tenim tiquet i la dona ens diu que tirem els diners en una caixa que hi ha davant del conductor… ho fem, el conductor ni els ha tocat… com si li posem rupies! Arranca i marxem, amb el GPS del mòbil i el Maps.me anem seguint el recorregut del bus… tot sembla correcte però quan arriba a Huairou (on havíem de baixar) el bus continua per l’autopista a tot drap! com????…. al final baixem a la cinquena parada (on també ens diu una dona del bus) però no sabem a quin coi de ciutat som…just baixar un senyor ens entra dient que té un minibus i que per 360 Yuans ens porta a la Muralla… minibus va dient mentre senyala un cotxe particular!!! anem a una furgoneta plena de xinos (esperem que vagin a la muralla) els parlem en angles… els fa gràcia tu! no n’hi ha cap que sàpiga dir res… provem amb el traductor i tampoc … al final un ens diu amb gestos que li preguntem al guardia del final del carrer (a cada creuament n’hi ha un) el poli tampoc s’entera gaire però ens indica la parada de bus i ens fa un 8 al palmell de la mà – Moltes xexes- (tzetze vol dir gracies)… esperem el bus, pugem i ens porta a Huairou finalment, però… no és un poble, és una super ciutat d’aquestes d’aquí enormes i amb grans avingudes… puf! on baixem per agafar el microbus… li pregunto a un que va uniformat i tampoc s’entera gaire però amb el traductor sembla que ens en sortim… ens escriu en una nota amb xines el que hem de fer per arribat. Perfecte! ja ho tenim pensem… baixem on ens diu i no hi ha res, segons la nota hem d’agafar el 916 … no deu ser veritat!!! al final es fa un “corrillo” al nostre voltant, nosaltres anem ensenyant la nota del uniformat però van fent que no amb el cap… al final surt una noia del “corrillo” i comença a parlar amb un angles molt bó (l’han anat a buscar o ja hi era?) ens diu que un noi s’ofereix a portar-nos per 80 yuans, fins i tot ella intenta regatejar però ell no es deia … doncs som-hi! puf! carretera de 1 carrils, un en cada sentit i un voral molt ample per les bicis i motos varies… doncs ell avançant pel voral (prudent però pel voral) hem arribat a avançar a un cotxe que l’estava avançant un altre cotxe per l’esquerra i nosaltres per la dreta!! al final arribem amb algun ensurt, i resulta que el noi és superatent ens ajuda amb les entrades, bé, ajudar ajudar…. nosaltres (com a alicient per les nenes i… per nosaltres) volíem pujar amb telecadira i baixar en un tobogan… el noi ens ha fet anar a 3 taquilles diferents! quan nosaltres ja li dèiem des del principi quina era… en fi, hi posava bona voluntat (o devem haver pagat massa)… al final ho aconseguim! ja hi som! tota la muralla per nosaltres, bé, i uns 200 turistes més que trobem que es poca gent.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pugem amb un telecadira un xic atrotinat i la cadira de l’equip Aran i Neus passa una mica de cangueli de l’alçada. Pategem la muralla a banda i banda, més de 3 hores amb una xafogor increïble i unes escales que superen els 50 graus d’inclinació a trams… sort que a les torres de vigilància hi corre l’aire i està a l’ombra… ho disfrutem molt… poca gent i bones vistes!.. per baixar un tobogan com aquell que hi havia al Tibidavo on et puges a un cotxet amb una palanca que si l’estires enrera frena… la baixada super emocionant… la Nu i jo que hem baixat junts fins hi tot hem xocat amb el de davant que ha frenat de cop! però res, una baixada de uns 5 minuts fantàstics oblidant-nos per un instant de com coi tornariem… OLYMPUS DIGITAL CAMERAsortint veiem que hi ha una parada de bus amb 4 o 5 xinos esperant… deu ser aquí! esperem i esperem i res… no passa cap bus, al final es para un microbus que ens ofereix baixar-nos fins a la parada de bus del 916 (o això entenem) per 20 yuans per cap. Una dona que parla algo d’angles ens diu que ells que són 4 paguen 50 yuans… ens farem els tontos i pagarem 50 també. La Neus no està gaire convençuda i menys quan veu que s’ha de seure en una banqueta de fusta just al costat de la porta de darrere.. però jo ja sóc dins i les nenes també així que esperem que la seva ciàtica no se’n resenteixi… al final tot com una seda, ens deixa a la parada del 916 i tornem a Pekin per l’autopista … OLYMPUS DIGITAL CAMERAcomenço a pensar que la dona que ens ha fet agafar el bus malament estava conxorxada amb l’home del taxi del poble desconegut…. tot va bé si acaba bé! Sobretot si et gastes menys de la meitat del organitzat i passes aventures!

El dia següent estem una mica petats i ens llevem tard, és dissabte i acabem sortint a les 10 i algo del hotel, anirem a la ciutat prohibida i a visitar els hutongs que tenim pendents… arribem a la sortida del metro de Tianan’men que queda just davant de l’entrada a la ciutat prohibida… estem parats a la sortida del metro, gent, gent i més gent, tots xinos!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

puf! canviem de ruta hi ha massa gent! farem 3 hores de cua mínim, demà ho tornarem a provar molt més aviat! canviem ruta, anem a la plaça Tianan’men la més gran del món (o això diuen els xinesos), els hutongs i acabarem al Temple del Cel… Què maco explicar a les nenes el comunisme a la plaça davant del Monument del Poble! …anem fent durant tot el dia, caminem més de 5 hores!! això és enorme!!

Hutong
Hutong

però les nenes ho porten bé (bé la Nu quan té una baixada de sucre ho patim abans no li enxufem algo a la boca) i la Neus esta acalorada però continua amb ganes de veure coses, jo els peus ni me’ls noto.. això de les plantilles i les fascitis porten fatal caminar per ciutat… però fem el recorregut sense cap baixa… el temple del cel ens encanta, pels jardins també trobem una dona cantant opera xinesa i ens quedem embadalits fins que ens ataca una legió de mosquits tigre!

Mitja de transport als hutongs!
Mitja de transport als hutongs!

Els hutongs són curiosos com encara poden sobreviure en una ciutat amb gratacels i blocs de pisos de 20 plantes en conjunts de 10 en 10 (hem calculat que en un conjunt d’aquests hi cap tota la gent de la Roca centre!) En tornar veiem a “lo lejos” una sínia (noriapels entesos), hi anirem per compensar tanta patejada a les nenes… però clar no sabem on és ni com anar-hi , no hi ha metro i el bus encara no el tenim per mà… així que un senyor ens encabeix en una mena de tuktuk i per 30 yuans ens porta a … ves a saber on! doncs li hem ensenyat el mapa del mobil però creiem que no sap llegir gaire i una dona del costat li ha explicat… si el cotxe particular feia por, aquest ni t’explico! un tuktuk entre els cotxes que no respecten els passos de vianants quan giren i el semàfor és en verd pels que anem a peu! doncs aquest senyor es posa contradirecció un parell de cops, esquiva bicis persones i cotxes tot a l’hora … al final ens deixa a l’entrada d’un parc on tot esta en xinés, també li devem haver pagat més doncs ens va a comprar les entrades pel parc i tot! (aquest cop a la primera!) entrem al parc i sembla un parc normal amb arbres, un llac, gent passejant i al final arribem a una zona d’atraccions més aviat infantil però que ens ho passem pipa als autos de xoc! Ha estat un dia llarg, cap al restaurant del dia anterior a triar coses noves i a dormir que demà hem d’anar a la ciutat prohibida!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Avui si!avui segur que entrem els primers a la ciutat… res baixem a la parada que queda més a prop abans de que obrin les portes de les taquilles i … hi ha la mateixa gent que el dia anterior!!! que no s’acabem mai els xinos!!! finalment la cua va més rapida del que pensem i abans de les 12 ja estem de sortida. SI heu vist pelis on surti la ciutat prohibida doncs és igual però encara molt més gran del que us penseu i plena de xinos!! Sortim per la porta nord i no veiem cap metro al mapa… la Neus suggereix- pillem el primer bus que passi per 6yuans i baixem quan passem prop d’una parada- si,si, dit i fet! al final, ens porta prop dels hutongs de pekin més famosos …OLYMPUS DIGITAL CAMERA tan famosos que els turistes xinesos i les botigues no et deixen veure res del propi carrer… però mengem una sepia empalada fregida espectacular! avui si que hem de tornar ràpid al hotel, avui si tenim sessió de acròbates… Els acròbates espectaculars, res de nou per nosaltres però les nenes han flipat… bé, nosaltres també a primera fila tenies por que et caiguessin a sobre! En acabar decidim provar el pato pekin (després de la meva insistència potser), famós pels seu color i pell i greix cruixent… les nenes en mengen poc, la Neus mai li ha agradat gaire i defuig de la pell, jo la tasto un parell de cops i tampoc em convenç, però ha estat massa tard segons la mala nit que he passat…. OLYMPUS DIGITAL CAMERAl’endemà hem de tornar a tenir els 5 sentits a tope per agafar el tren que també sembla algo complicat aquí!

En fi, primera impressió molt bona de Xina i dels Pekinesos, aquí tothom tindrà les seves opinions sobre el preu social i ecològic que han pagat per estar on estan ara però, com ja sabíem, van en una economia a tut-i-plen (tot i que veiem molts pisos nous buits)… Si més no a les ciutats, ja veurem com els va als compatriotes en el camp que sembla que es moren de gana en el país del món amb la major desigualtat social… En resum, 4 dies han estat insuficients per veure tot el que portàvem a la llista, i ja ho sabíem, però ens ha convençut… Intenteu veure una ciutat qualsevol (Londres, Paris, Barcelona,…) en 4 dies! segur que es fa curt, doncs imagina una ciutat 10 vegades més gran!

La Nú fent amics per tot arreu
La Nú fent amics per tot arreu
Atraccions de moda
Atraccions de moda

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dorms?
Dorms?
Papates fregides sense bossa... empalades!
Papates fregides sense bossa… empalades!
EL pato de Pekin!
EL pato de Pekin!
Pendents de 60%
Pendents de 60%

 

14 pensaments sobre “CRÒNICA 10 – Pekin, la primera impressió és la que compta?”

  1. Quantes coses Oriol, quina passada! Pero quin coratge menjar-te els escorpins…tela l’aventura del bus, coi de dona!

    Les nenes estan precioses. Que xules totes les fotos.

    No trigueu tant a tornar escriure que us trobava a faltar:)

    M'agrada

    1. Uf! és que amb tant temps no tenim temps! 😛
      En serio, no tenim gaire temps per les cròniques i menys per pujar fotos que triga la tira… molts dies quan arribem a l’apartament, l’hotel o hostel de torn… només podem dutxar i anar a dormir… quan comencem el cole anirem una mica més lents … això esperem que 12 mesos al ritme d’aquests últims 2 no els aguantarem..
      Ho intentarem!

      M'agrada

  2. Neus quina super aventura esteu vivint!! He rigut molt amb les cròniques!
    Continueu gaudint del viatge dels vostres somnis!
    Un petó gran!!

    M'agrada

  3. Hola família! Soc la laura la Mare del Martí.
    Ens esteu ensenyant tantes coses,… Veure que tenim una nova crònica és com obrir un regal! Tot emoció.
    Dieu a la Núria que el MArti, l’Alex, la Martina se’n recorden molt d’ella i es pregunten on estaà, quan torna un que tenen ganes de veure-la!
    Amb el Martí us llegim de vegades plegats i queda bocabadat!
    Disfruteu l’experiència que és impressionant, ja no només pel tema cultura sino pero poder gaudir de la família durant 365 dies 24 hores al dia! AIXÒ NO TE PREU!!! Molts petonets i us seguim

    M'agrada

    1. Hola Laura,
      Si, això no té preu … estem gaudint de cada moment.
      Quina il.lusió rebre notícies vostres!!!
      La Núria està encantada amb el missatge del Martí, l’Àlex i la Martina. Els hi envia un petonàs!!!
      Fins aviat!!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.