Després de sortir de Pekin vam anar a Pingyao, la part antiga és una ciutat petita bonica, rodejada per una muralla, tota la ciutat és grisa, original amb petites casetes.
Prop de Pingyao també vam anar a veure un castell subterrani, era xulíssim anaves per un camí, donaves la volta i tornaves al mateix lloc, era com un laberint. Cap allà, cap aquí. Túnel per allà, túnel per aquí. Era per la guerra però al final per sort no es va fer servir. Ah! i després de moltes voltes vam aconseguir sortir (si no no hauria escrit aquesta crònica).
A Pingyao, nosaltres estàvem en un hotel, on no hi havia ningú pel carrer però llavors en el carrer principal de Pingyao estava ple de tot: botigues, restaurants, paradetes de tot, peixos que et mengen les duríssies dels peus (encara no ens hem atrevit a fer-ho). Molt turístic, però pels xinos xinos!!….No hi faltava res, llavors vam anar al primer banc de xina, no hi havia gaire res, només figures de cera i diners antics, llavors vam anar per sobre de la muralla, era com la muralla xina però sense estar a una muntanya, ni hi havia tantes escales.
Per anar de Pingyao a Chengdu hem agafat el tren de 26 hores, va ser una experiència inoblidable, vam berenar, sopar, dormir, esmorzar, dinar, berenar, i quasi un altre cop sopar.
Teniem una habitació (camarot) de les còmodes sense ningú més, hi havia un lavabo al vagó i un restaurant, va ser divertit perquè anava passant tot el rato gent, i fins i tot que entrava a la teva habitació sense ser del tren per veure que feiem. També passaven venent menjar, fruita,….. UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE!!!! Vam tenir temps de jugar a cartes, a aprendre a jugar al 7 i mig i a la brisca, tot veient el paissatge (una mica monòton tot s’ha de dir, encara que quan passàvem per una ciutat gran era espectacular veure els edificis de 35 plantes que sortien com bolets)
Un cop vam arribar a Chengdu tot era molt diferent de Pingyao, Chengdu enlloc de tenir petites cases petites tenia uns gegants gratacels de més vint pisos, com jo dic GEGANTS. El primer dia vam
anar a veure el budha més gran del món mundia,l només l’orella tenia 7 metres, i el dit gros era com la Núria… feia molta calor i quan estàvem a la cua una senyora no parava de posar-nos el parasol als ulls. Quan vam baixar a baix, les barres d’incens eren gegants segur que deuria de anar a proporció! Els avantpassats van fer aquell gegantesc budha, per calmar les aigues del riu…Ho van conseguir, potser pel poder de Buddha o perquè amb les pedres que van treure per fer el budha, les van tirar al riu i l’aigua es va calmar.
Hola Aran les teves criniques son molt xules i me mare diu que el buda es molt xulo i que el bol al nistre jardi. Petones
M'agradaM'agrada