CRÒNICA 13 – Els bancals d’arrós i el meu pollo al bambú

Un dels altres objectius d’anar a Guilin era anar als bancals d’arròs més espectaculars del món.. si, si, aquí tot és el més del món. Doncs sortint de Guilin a mà esquerre hi trobareu una vall on els habitants de 3 ètnies diferents s’han proposat des de fa molts segles fer els bancals d’arròs en les vessants més pendents que van trobar… bé, explicat així sembla una mica fet a propòsit però no, resulta que és on vivien i era la seva manera de poder menjar.

Doncs res dit i fet, després de 24 hores més en tren de Chengdú a Guilin ens plantem a una ciutat petita (pel que tenen per aquí) però moderna i amb un carrer peatonal ple de botigues que riute’n de portal de l’Àngel! aquí tot està pensat per milers i milers de persones.. això sí amb un llac amb 2 temples que tomben d’esquena quan es fa fosc. Guilin ens ha anat molt bé per fer de camp base per anar als bancals i per més endavant anar a Yángshuò (un altre dels highlights de Xina… imagineu muntanyes xines i segur que us venen al cap mandonguilles gegants enclastades a diferents profunditats). Per anar als bancals el més senzill es preguntar a la guesthouse de torn i apuntar-te a un tour organitzat d’un dia, però a nosaltres les coses senzilles no ens agraden ja ho sabeu … així que després de dormir plàcidament, anem tard cap a la parada de bus havent deixat part de l’equipatge i roba bruta (que trobarem neta però penjada al terrat, el servei és així aquí, tu!). Arribem on ens diu la noia de la guesthouse que podem trobar busos cap a Dazhai, on tenim reservat pressuntament una homestay (estar a casa dels amos, vaja). Quan hi arribem el parquing està dessolat, només un trist autobús blau… ens acostem al restaurant que hi ha just al costat i un senyor uniformat ens indica que el bus surt a les 12:30… puf! hem d’esperar 2h i mitja!? ni parlar-ne, la segona opció era anar a la terminal de busos i fer un transbordament en un poble del qual el no vull recordar… apa! doncs cap a la terminal de busos… resulta que el mapa turístic que ens han donat no està a escala i està molt més lluny del que sembla, bé els 10 minuts es fan  30 minuts, amb una calor acusada i una suada considerable… finalment arribem i ens diuen que si que cap problema que en surt un en 10 minuts (això m’ho he inventat jo, doncs només entenc l’hora de sortida que hi ha imprès al bitllet que m’ha venut una dona a la taquilla quan li he dit el nom del poble).. ens seiem el bus, i només sortir de la terminal el conductor es para. Es veu que la piques (que sembla que li porta el dinar) encara no ha arribat. Un quart més tard apareix la piques amb dinar pels dos i unes sabatetes que si ha de fer molts viatges crec que perdrà algun taló. Finalment, ens posem en marxa, arribem en 70 minuts al poble on hem de fer el transbordament, allà ens acoplem a un senyor xino que també va a Dazhai, esperem a peu de carretera…arriba un altre bus i hi pugem però acabem entenent que no va a Dazhai sinó a un poble que hi ha abans, i que ens deixarà en un pont a la carretera per esperar un altre bus… bueno, vale, si el senyor ho diu? tot això en Xino i gestos,eh!? vale, paga, i continuem …recordem amb la Neus que tot això era per guanyar 2h d’espera en un parking desert… mentre avancem per la vall jo vaig seguint amb el movil i el GPS per veure on para el pont.De sobte, 15 km abans d’arribar al pont, el bus para i ens fa baixar, que agafem un bus que ve just darrera que va a Dazhai!… quina és la meva sorpresa quan veiem el bus desolat blau ple de xinos que ens espera amb les portes obertes per arribar a la mateixa hora sense haver fet tot el perible de busos, caminades i esperes…. això si, ens hem estalviat uns pocs calerons! Finalment arribem a Dazhai, i la cosa no acaba aquí… una senyora (diriem d’uns 50 anys) amb el cabell recollit en un monyo just en el front i unes faldilletes negres em diu que em puja la motxilla a l’hotel… com? si jo sóc stronguer! res res al final ens diu que l’hotel on anem es a 4 minuts o 5… no hem dinat encara i son les 4… bé, anem a l’hotel i ja dinarem-soparem allà el plat tradicional de pollo i/o arròs fet al bambú. La senyora és de l’ètnia local i no es tallen mai el cabell (ah! d’aquí el monyo) Res li dic que ja m’espavil·lo amb la motxilla i tirem cap al poble… una senyora, aquest cop vestida de “normal” , ens diu que la seguim que ella va cap allà, una guiri xina tambè s’acopla a la rua… camina camina, passa el primer poble i en una parada per agafar aire reviso la reserva… oh! no és a Dazhai és a Tiantou, un poble a 20 minuts més amunt… puja que pujaràs les cames sense dinar ja no tiren, les nenes rondinen, la Neus em mira amb cara hauriem d’haver dinat abans de sortir… i la guiri xina que riu i sua com nosaltres… es que suem a tot gas entre la calor, xafogor i la pujada… 25 minuts més tard arribem al homestay… bé, es un hotel en les cases d’aquí, fetes de fusta de 3 plantes, i en les que no són hotel els pisos són completamen diafans. Bé, la noia del homestay ens vol posar tots apretats en una habitació de 3… que fa calor senyora els 4 ens asfixiarem!!! li ensenyo la reserva i accedeix a posar-nos en dues habitacions… molt maques i amb vistes als bancals impressionants d’arròs, bé, ja els havíem vist però la gana només ens deixava veure l’arròs cuit… baixem a encarregar el sopar-dinar-berenar… noodles, arròs i pollo al bambú (uhm… agafen una secció de bambú gruixut, li entaforen un pollo amb gingebre i pastanaga i el fan al seu jugo posant el bambú directament al foc). I ens pregunta per quan el volem, dir-li “per now” sembla que ho ha entés. Finalment sopem un menjar espectacular amb vistes als bancals i tot hauria estat perfecte fins que algú a la plaça del poble es posa a desafinar en un suposat karaoke…. a dormir que demà toca caminar i molt! com si avui no ho haguéssim fet, tu!

Després de dormir plàcidament, és un dir… entre el Karaoke, que no hi havia persianes i els millors matalassos fets de palets que puguis trobar al mercat…si, si de fusta! Eren com uns palets de càrrega amb una roba multicolor que els envoltava i un feltre de mig centímetre.. tot un bon descans. Doncs això després de descansar molt ens hem embarcat en una caminada de tot el dia entre arròs i miradors, passant per 2 pobles pintorescos i la tornada amb bus, i si dóna temps pujarem amb telehuevo fins un mirador que esta més amunt d’on dormim per veure les vistes i com no estalviar-nos el subidón d’ahir. El primer tram fins el poble Zhongliu molt maco, anem caminant sols veient bancals i amb bones vistes.. això de caminar sols ho remarco, després d’uns dies a Xina s’agraeix. El poble Zhongliu que encara no hi ha arribat el turisme xinés (per poc temps doncs es veuen excavadores fent una carretera) es respira tranquil·litat, ens parem en una botiga de xinos (acudit fàcil) on venen de tot , des de sabates a bosses de pa de gamba… els nens de 4 anys o menys venen sols a comprar ous per casa i perquè no… algunes xuxes. Nosaltres  reposem forces amb una beguda ensucrada i alguna bossa de porqueries de no sabem què però que son super barates. El segon tram de la caminada és més avorrit i només valen la pena un parell de miradors supersenyalitzats dels bancals on van els turistes que han anat amb cotxe fins a Ping’an (el nostre destí). Se’ns fa un xic tard i passem el poble de Ping’an depressa i corrent doncs és gran i sembla que només hi ha restaurants i botigues… també cases de fusta com les que hem vist durant tot el recorregut…. bé, de fusta fusta tampoc, les noves les fan con les nostres i després les forren per fora amb fusta… bé, com a mínim no sembla que intenten mantenir. Al final arribem al control de pas de sortida (per sort només es paga per entrar) i finalment al parking, on busquem desesperadament algú a qui preguntar quan surten els busos… mentre ho busco un taxista ens diu que ens porta per 300 yuans (40€) … això és caríssim! – li dic, sense tenir ni idea del que pot valdre el bus. Al final, el senyor que comprova els tiquets d’entrada em diu que fins d’aquí una hora i mitja res de res i que ens portaria fins a mig camí i hauriem d’esperar una altra estona, ressignat em giro i el del taxi em torna a entrar baixant el preu a 180 yuans (algo més sensat entenc).. evidentment li diem que si, però és curiós el canvi de preu del taxista un cop saps les opcions que hi ha. Finalment arribem al peu del telehuevo a les 17:45, el tanquen a les 18h, no podem parar ni un moment, tenim gana però ja dinarem a dalt… les vistes des de la cabina estan molt bé, veiem les terrasses com no les haviem vist fins ara (des de l’aire vull dir). Quan arribem a dalt, la Nú ja no pot més de cansada i de gana, però per menjar només queden unes dones amb turbà (deixeu-m’ho dir així) que venen moniatos i blat de moro fets en barbacoes improvitzades. Millor menjarem al hotel…(uhmmmm… pollo al bambú amb una cerveseta! se’m fa la boca aigua només de pensar-hi). La baixada és més dura del que ens pensàvem i tampoc ens estalviem gaire pujada, quan arribem petats a l’hotel, les dones d’ahir no hi són doncs avui comença el cole i han portat els nens al poble del fons de la vall ens diu un senyor molt divertit (deu ser el pare). Li demanem el sopar, esperant que arribaran les dones per fer-lo, no és que no hi confiem ni que siguem masclistes.. és que no fa cara de cuinar gaire.. doncs no, el senyor agafa la serra comença a tallar un tram de bambú gruixut allà mateix i un de prim i marxa esperitat a preparar el sopar… va passant amb el coet al cul amunt i avall, posa el pollo a coure i marxa…es cremarà fijo. Però no, al final apareix una veïna (o això ens pensem) que li vigila el foc mentre ell va fent les altres coses que hem demanat. Tot molt bò menys una esberginia, que ens va agradar molt ahir, que li ha quedat una mica crua, li demanem com podem que la torni a passar però no se’n reeixes… Neus et quedes sense l’eggplant xina que t’han t’agrada.

2 pensaments sobre “CRÒNICA 13 – Els bancals d’arrós i el meu pollo al bambú”

    1. M’hauràs d’anar buscant un bambú de 15 cm de diàmetre, només necessito un segment … tens 9 mesos i no té truc, hi entaxtones un pollastre esquarterat amb gingebre i pastanaga i ho deixes vigilar per la veïna! 😉
      Petons…

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.