CRÒNICA 14 – Entre els cims càrstics en bicicleta… i maquinina

Després de passar un parell de dies als bancals d’arròs de la columna del drac al poble de Dazhái ens dirigim al sud a la ciutat de Yángshuò. En fem el nostre campament base per 5 nits ( i 6 dies com diu la Nú).
DIA 1.
Toca llevar-se aviat. A les 7:15 passa el transfer que ens ha de portar fins al moll. Guilin, la capital de la província de Guângxi, ens ha agradat molt més del que ens pensàvem i ahir vam anar a dormir tard passejant pel centre … o sigui que comencem el dia amb son però amb grans perspectives: Anirem amb barco pel riu Li per entremig d’aquest fantàstic paisatge kàrstic … per fer-ho hem contractat un tour amb guia xinès perquè és quants yuans més barat. Ens avisen però que ningú parlarà anglès. Que seguim el grup. Per sort nostra la guia ens dóna 4 instruccions bàsiques en anglès i per no tanta sort 🙂 la guia, tant bon punt pugem a l’autocar que ens ha de portar fins al moll, agafa el micro i no para de parlar sense parar durant tot el trajecte. Ha intentat vendre de tot, fins i tot ens ha perfumat perquè comprovéssim la qualitat del producte i com no, ens hem aturat en una botiga de records i joies de jade que és la perdició de tots els turistes xinesos … i amb tot això només quarts de nou del matí !!!
El moll, com totes les atraccions turístiques xineses, preparat per a grans multituds. Aquesta gent són experts en saber mobilitzar multituds en un moment. El barco està preparat per a l’ocasió. Amb grups de vuit seients per banda amb taula al mig ens encabeixen plegant-nos en un angle < 90º que ens farà el viatge bastant tortuós. Això sí, es pot pujar a dalt per contemplar les vistes a l’aire lliure. La veritat és que malgrat que els seients no eren gens confortables ( i 4 hores trajecte són 4 hores !!!), la companyia ( aquests xinesos fan amics encara que no parlin ni un borrall d’anglès) i l’entorn han fet que fos un viatge fantàstic. No hem sabut veure els 9 cavalls pintats a la roca ( highlight de la travessa), però no passa res, nosaltres som molt nostrats o sigui que si no arribem a emperadors o primers ministres no ens preocupem( diu la tradició que en funció de la quantitat de cavalls vistos s’arriba més amunt a l’escala jeràrquica xinesa).
DIA 2
A la nostra casa, un apartament molt comfortable, per aquests 5 dies, s’hi dorm fantàsticament. Ens allotgem a un petit llogarret a la banda del riu Yu Long. La província de Guângxi, que està al sud de la Xina, és on es mantenen encara els costums tradicionals de la Xina rural. A banda de veure aquest paisatge tant excepcional hem vingut a veure i a viure la xina rural.
Avui farem una primera descoberta de l’entorn. A l’hotel deixen bicicletes per explorar la zona i nosaltres, que res no ens atura, decidim que farem una primera incursió amb bici.
Anem fins a Yángshuò town. Avui hi ha mercat local, crec que n’hi ha cada dia, però sembla que els dies 3,6 i 9 al mercat hi ha de tot … de tot, de tot. avui hem vist per primera vegada gos a la carnisseria. Deixem-m’ho aquí. Ens els hem trobat per casualitat i hi hem passat ràpid per davant per no traumatitzat a les nenes ni a nosaltres. Després de comprar un regalets per les nenes de part de la iaia Pepita ( ahir va ser el seu sant), hem parat a menjar uns fideus quan s’ha posat a diluviar. Uff, com ha plogut !!! Hem aprofitat per escriure les postals, i per assegurar-nos el tret, hem demanat a una família que estava fent temps per deixar passar el diluvi, que ens escrivís en Xinès “xibanyá” ( SPAIN pels entesos) per assegurar-nos que les postals arribessin a bon port. Ja, ja,ja … qualsevol interacció amb ells es converteix en un moment de rialles … és el que té quan no hi ha ni una sola paraula que ajudi a entendre’s, ni el llenguatge de signes ni tant sols el traductor de google off-line.
Postals enviades. Moment de tornar cap a l’apartament. Les bicis hi són… com no podia ser d’una altra manera … però xopes. La cadireta de la Nú regalima aigua per tot arreu. Sembla que s’ha obert alguna clariana. Podrem tornar amb bici. Abans però pujarem a una de les muntanyetes per tenir una visió més general del conjunt paisatgístic. Dalt del turonet (346 escales que relliscaven bastant) hem trobat un grup de noies que estaven en un campus d’anglès, molt rialleres i persuasives que no han parat fins que han trobat un forat a la nostra apretada agenda per convidar-nos a una barbacoa. Això serà dilluns a la nit!! de moment ara tornem cap a casa en bici passant per un camí per entremig de les muntanyes.
Anar amb bici o ser un peató a la Xina és un esport de risc ( sort que tenim assegurances … hahahaha). Però es tracta de perdre-li la por, ser decidit i mantenir-se ferm dins les teves possibilitats … o dimensions, perquè això és la llei del més gros !!! però per sort tot va a poc a poc i no passa res. ( toquem fusta!!! sort que ens hem encomanat a tots els deus que hem anat trobant per tots els temples per on hem passat !!!)
La tornada ha estat bé. Llàstima que era un pèl massa fosc, però tot en ordre … bé el cul una mica ressentit, és que les bicis diguem que no són d’última generació !!!
Com comença a ser habitual, comprem 4 iogurts, un paquet de pa francès i una ampolla d’aigua als queviures del poble i cap a casa falta gent!!!
DIA 3
Avui ja plou de bon matí. Només seure al llit el meu cul ja m’ha recordat la comfortabilitat de la bicicleta. Aquí on som, la millor manera i la única per explorar la zona és fer-ho amb bici o a peu. Com que a peu és inviable, pujarem de nou a la bici esperant que el “callo” es faci aviat 🙂 L’Aran, que això de la bici ho porta molt més bé que jo, ja és una experta ciclista a la Xina … i això té molt de mèrit!!!
Aquest vespre tenim programat sortir a pescar amb cormorans, per tant abans de les 7 hem de tornar a ser a casa. Objectiu del dia: explorar riu amunt i arribar al pont del drac. Però plou 😦 Intentem anar per camins peatonals per evitar la carretera però se’ns resisteixen. O no existeixen o no els trobem. Després de 3 intens arribem a una passera elevada on veiem creuar per sota barques de bambú. No ens hi podem resistir!!!
Aconseguim arribar al ticket office després d’estar-nos una bona estona esquivant senyores que ens volen vendre els tiquets si o si … quina màfia de revenda que hi ha muntada … tot plegat per 10 yuans 😦
L’estona d’espera ha servit per deixar passar la pluja. Sembla que podrem anar amb la barca sense mullar-nos. Juas,juas,juas …hem pujat a la barca i ha començat a diluviar !!! però cap problema, en aquest país res no s’atura per 4 gotes de pluja, ni per un diluvi. La barquera amb capel·lina. La barca amb parasol que també fa les funcions de parapluja i nosaltres amb xubasqueros i el paraigua protegint-nos els peus. Res no ens pot aturar!!! Folklore a banda i fotos artístiques a part, ha estat una estona divertida. Això sí, anem xops de cap a peus !!!
Per arribar al pont del drac, que al final el pont era el de menys, hem acabat dins d’una furgo, bicis incloses, d’una parella molt simpàtica que com que no parlaven res d’anglès, com ja és habitual, han trucat a una coneguda que si que el parlava i ens ha passat el mòbil. I tot això un cop carregats al cotxe !!!! Aquesta gent són la bomba !!!
La pesca amb cormorà … ha passat massa ràpid. Quan ens n’hem adonat ja s’havia acabat però ha sigut xulo veure-ho. Els cormorans portaven una corda al coll nuada de manera que els peixos petits que pescaven se’ls podien empassar i els grans els els treia el pescador. A sigut una mica per ensenyar-nos com ho feien, però a tots ens ha agradat molt.
DIA 4
Avui sembla que seguirà plovent. Com a tot bon ciclista el callo del cul ja comença a fer efecte i és de més bon suportar, però ahir vam quedar tant enfangats que avui decidim que per explorar l’entorn hem de conseguir algun altre mitjà. Se’ns fa difícil, entre que estem en un llogarret que no hi ha de res, entre que parlen poc anglès i entre que insisteixen que anem amb bici a tot arreu ( ells van amb moto, lo qual em sembla poc apropiat que insisteixin tant en fer-nos pedalar quan ells no es desplacen si no és a motor !!!) hem d’acabar anant a Yangshuo town per veure si trobem una bici a motor. I si, estem de sort. Per 150 yuans i 500 de dipòsit ( ni passaport ni res més) ens lloguen una “maquinina” ( bicicleta a motor tipus tuk-tuk però amb una disseny més asiàtic!) que ens permet portar-nos a tots 4 a una velocitat punta de 20 Km/h, hahahahaha, anem la mar de bé!!! i fem molt de riure!!! però com diu la frase”ande yo caliente riase la gente”!!! Som l’enveja de tothom i és una bona manera de celebrar la diada i de tenir el cul descansat.
En un dia mig plovisquejant hem pogut pujar al Moon hill ( muntanya amb un forat amb forma de mitja lluna a dalt), hem arribat fins a un poble amb una zona emmurallada que ha tingut millors èpoques i hem anat a unes coves amb unes piscines de fang i aigües termals que han fet les delícies dels més atrevits de la família.
Avui però, ens esperava el gran festival. A les 7 en punt el taxi ens ha portat fins l’entrada del show. Ordes de turistes plastificats ( sembla que tornarà a ploure i l’espectacle a l’aire lliure no s’atura) aviat hem estat aposentats a l’espera de veure un espectacle muntat en un dels meandres del riu Li al seu pas per Yángshuò, que sembla ser que va formar part dels actes inaugurals de les olimpíades del 2008. Si no fos perquè els fideus no han estat a l’alçada, l’event hauria sigut immillorable!!! i tal com hem entrat hem sortit … són uns experts en moure gentades en un plis plas.
DIA 5
Avui ens ho prendrem a més calma. Tot i que és el primer dia que no ens plou farem una mica de no res. Les nenes fa dies que volen jugar amb els aparells d’esport per a avis que hi ha a la plaça del poble ( anem a fer exercicis! diu la Nú). Nosaltres potser no fem massa res, juquem i prou, però ells tampoc. Estan asseguts al voltant d’una taula de pedra, joves i no tant joves, fent-la petar ( suposem … hahahaha).
Després de dinar ens fem portar en taxi al Lêngshuí Cun, un mirador sobre el riu Li. Sembla que no hi ha una altra manera i si hi és no l’hem sabut trobar. Unes vistes extraordinàries!!! Els vaixells que ens van portar el primer dia a mitja tarda ja van de tornada. Que bonic!!! El paisatge supera amb escreix totes les fotos que es puguin fer. I acabem el dia tal com ens havíem compromès, a la festa de la barbacoa amb les noies que vam conèixer el primer dia. No érem els únics guiris. Com a activitat de cloenda del campus d’anglès organitzen una barbacoa on cal convidar-hi al primer guiri que passi pel carrer, i així aprofitar per tenir-hi converses. Suposo que no en depenia la nota final ….
Ha estat un altre moment d’aquells que recordarem, i ha resultat que el profe d’anglès era un noi Valencià, la qual cosa ens ha permès parlar amb un altre adult en castellà-català després de 2,5 mesos fora de casa!!!
De camí cap a casa ens hem aturat al parc. Els parcs a Xina són ben bé un punt de trobada. A quarts de deu del vespre hi havia grups de dones ballant en perfectes coreografies, parelles de “cinquantons” ( ens ha semblat que eren cinquantons ) fent balls de saló. Algú fent taixí, altres badant … A les tardes hi hem trobat gent que juga a cartes, cantants d’òpera o karaoke, gent gran fent gimnàs i a vegades algun parc d’atraccions recreatiu que tot i el seu aspecte decrèpit ha fet la delícia de les nenes.
DIA 6
Avui ja marxem. Toca anar fins a Shenzhen, la nostra última destinació a Xina. Vam comprar els bitllets del tren d’alta velocitat ja fa dies, a Pingyao, nosaltres solets i sense parlar ningú ni gota de xinès o ni gota d’anglès ( els altres bitllets de tren, per assegurar-nos les lliteres soft, els vam encarregar on-line a una agència de viatges xinesa, per cert, molt eficient!).
Sembla que el bus que ens ha de portar de nou a Guilin per agafar el tren només triga una hora, i com que per assegurar-nos el tret vam agafar bitllets pel tren de les 15:15h, avui anem relaxats. Aprofitem per passar per la post-office. Després de dos mesos i mig hem acumulat uns quants records que caldrà enviar cap a casa juntament amb joguines que vam agafar i que en tot aquest temps no hem fet servir per res. 4,5 quilos empaquetats cap a la Roca. Esperem que arribin bé!!!!

 

 

8 pensaments sobre “CRÒNICA 14 – Entre els cims càrstics en bicicleta… i maquinina”

  1. Quina passada Neus!
    No sé quant de temps he estat llegint les vostres cròniques i al·lucinant amb les fotos. Que viatge tan fantàstic a tots els nivells. Gràcies per compartir-ho. Molts petons!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.