CRÒNICA 15 – Mandarines … o paranoies de la Xina

I ja està, 30 dies a Xina no dónen per gaire. Vam descartar la doble entrada de visat perquè pensàvem que Xina seria molt més car i per climatologia ja ens anava bé sortir a mitjans de setembre per continuar la nostra ruta pel sudest asiàtic. Una de les millors opcions per sortir-ne era via Hong Kong ja que com a “hub” ens anava perfecte per volar a Japó baratet.
Vam decidir que fariem nit a Shenzhen, una ciutat a la frontera xinesa on l’únic atractiu que es preveia era la visita al “Window of world”. Ja teniem l’excusa perfecta per parar-hi. Tot i que els reviews parlàven d’un parc temàtic de miniatures del món en un estat decadent … és igual … nosaltres hi aniriem ni que fós a fer un joc de pistes per les nenes!!!
I avui hi hem anat. Teniem previst passar-hi un parell d’hores i ens hi hem quedat tot el dia. Els monuments en miniatura potser els hi faltava una mà de pintura però la resta del parc estava prou bé, amb atraccions, espectacles i fins i tot una festa de la cervesa, i a més a més perquè no hi havia ningú!!!
I tornant amb metro, després de passar un dia fantàstic, un es para a pensar què té Xina, què passa amb Xina (Ep! que a la festa de la cervesa només he begut dos gotets de cervesa que pel meu gust es prenen un pèl calenta i força aigualida 😉 … ; perquè vam venir amb unes expectatives i marxem amb unes sensacions tant diferents? La veritat és que no ho sé, només m’hi he passat 30 dies com a turista, però la primera sensació que m’emporto és que és un país que va a la seva ( com tots suposo)… Et demanen les mil i una per entrar (això sí, després ets molt benvingut), volen saber exactament on seràs i què faràs (però després tens llibertat total)i sobretot volen saber on i com marxaràs!!!
En canvi el país et sorprèn. És un país amb història, cultura, art i tradicions molt presents a tot arreu, però a la vegada és un país nou. Urbanísticament parlant les ciutats són còmodes i agradables i les infraestructures són BRUTALS ( el metro, el tren d’alta velocitat …) Tot sembla que estigui dissenyat de nova planta i ben pensat!!
La gent, a priori, disposa de totes les tecnologies ( els mòbils més cutres eren els de l’Uri i el meu) i de cotxes ni en parlem …
En canvi, perquè tenen tanes restriccions? No ho sé, per algú com jo que visc a occident em sorprèn que tinguin vetades moltes pàgines web i segurament d’altres coses que ignoro, i això m’ha fet pensar, asseguda en un vagó de metro que ja m’agradaria tenir-lo a BCN, que van a la seva. Se m’acut que en el moment en què les patens no valen per res, aquí s’han posat a fer de tot ( i de mà d’obra no els en falta! ) i per tant tenen de tot, i com que t’ho fas tu doncs dones feina als de casa i t’inventes els webs que t’agraden i tens a la gent contenta … i com que el país és prou gran, de per si ja tenen de tot … paisatges, arquitectura, història, cultura … i el que no tenen s’ho copien i punt (avui fins i tot hem celebrat l’oktoberfest…) i així no cal que la gent necessiti anar enlloc.
Sí que es comencen a veure guiris xinesos pel món però en general es mouen per Xina (més fàcil i més controlat).
Jo no sé de quines maneres s’ha fet ni si s’ha respectat l’interès comú i de tothom i ni si això és sostenible o ho serà, només són reflexions d’aquest país que ens ha tractat tant bé i que segur que trobarem a faltar.
A Xina hem aprés a dir: Nî hâo (hola) i Xièxiè (gràcies)i també hem fet un recull de coses que ens han cridat l’atenció:
Els bebés no porten bolquer, tenen uns pantalons amb una obertura a tot el llarg del cul i el van ensenyant
Conducció:
1. No hi ha senyals de trànsit (STOP, CEDA …) es tracta de ser decidit i no arrugar-se
2. Per sort, tothom condueix a poc a poc
3. Quan plou bicis i motos van amb paraigua i si cal trucar per telèfon o enviar un sms …cap problema …
4. Quan el semàfor es posa verd pels vianants, els cotxes i les motos que giren tenen prioritat sobre tothom 😦 i van a sàc
Metro:
1.Sempre que s’entra a les instal.lacions del Metro, cal passar per la màquina d’escanejat igual que als aeroports
2.els bitllets es compren posant la destinació. A vegades són fitxes com les dels autodexoques
3.Al metro i al transport públic i entrades en general, els menors i alçada <1,20m. no paguen. Els menors i d’alçada entre 1,20-1,50m. paguen el 50%
Menjar:
1.Tenen un servei general de neteja de vaixella que serveixen envasada al buit i que transporten en unes caixes blaves a la central
2.Ens cridaven al sò de LUNCHI-LUNCHI fent el gest de pala cap a la boca i per saber si ho voliem picant o no feien veure que treien foc per la boca …jajajaja!!!
3.Demanen moltes coses per menjar i sempre en deixen un munt
4.Porten termos amb fulles de tè que reomplen a qualsevol termo d’aigua calenta que hi ha a les estacions de tren, metro, etc ….
Atraccions:
1.estan calssificades amb categories: AAAAA és el millor (la gran muralla, el buda de Leshan …)
Contrastos:
1. les dones són superfortes i les hem vist treballant com a paletes o serralleres … i en canvi també hi ha noies que semblen nines de porcellana
Parcs:
1.Són espais d’esbarjo que aprofiten per trobar-se i fer qualsevol tipus d’activitat: ballar, cantar, jugar a cartes, fer gimnàs … ens han encantat les coreografies que fan les senyores com a exercici físic a qualsevol racó dels parcs.
Saben menys anglès que nosaltres 😦
El millor de tot, sempre hi ha lavabos públics per tot arreu, gratuïts i nets!!! (a les ciutats si més no)

6 pensaments sobre “CRÒNICA 15 – Mandarines … o paranoies de la Xina”

  1. Sri Lanka us va encantar, la Xina també…………..aquest pas quan torneu us serà difícil decidir quin lloc us ha agradat més. Però suposo que, com expliques en les teves reflexions, quan pots viure una mica un país el veus diferent o entens per què fan les coses. Quan et llegia m’imaginava la teva veu com una veu en off d’un documental de viatges!! jajajaja
    petonets! gemma

    M'agrada

  2. Doncs mira, està bé el vostre punt de vista. Conec gent que diu meravelles de la Xina, i d’altres que no hi volen tornar. Però ara em venen ganes d’anar-hi un parell de mesos 😉
    Una abraçada fortíssima a tots els narinanus!

    M'agrada

    1. LA Xina és molt gran! T’hi pots perdre 4 o 5 mesos…ah! i pernils no en vam veure gaires… i són els futurs consumidors de tot… mentre no els exploti alguna bombolla.
      Una abraçada miquelet & co!

      M'agrada

    1. Núria & co, doncs sense cap queixa per part nostre!!!
      Vosaltres continueu supersincronitzats, no?
      Una abraçada a totes (al Jaume no, que ja ens enviem missatgets d’amagat)!! 😛
      Oriol

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.