CRÒNICA 16 – Hong Kong, ens convé un recés…

Mentre preparàvem la ruta, i quan la Neus em va dir que perquè no passàvem uns dies a Hong Kong, vaig pensar que les urbes  de compres grans no ens fan massa el pes… al principi li vaig dir que sí, pensant ja ho repassarem… després d’uns dies quan ja havíem de comprar els bitllets d’avió vaig fer confiança (com no!). Jo de Hong Kong només coneixia els neons, compres barates i en Bruce Lee.

L’única cosa que s’ha acomplert són els neons. Resulta que de compres barates res de res, era al·lucinant veure com coses (de tecnologia sobretot) eren més barates comprar-les des de casa incloent les despeses d’enviament que en una botiga a peu de carrer! Fins hi tot les tablets i mòbils xinesos que allà semblen superbarats aquí al mateix preu… Tot un despropòsit per nosaltres, que pensàvem substituir una tablet, un telèfon i una càmara… tirarem amb el que portem i serà millor per la nostra butxaca i pel medi ambient… tot i que potser quan comencem el cole haurem de veure si podem amb les eines que portem.
També vam passar just per davant de l’Apple store just el dia que posaven a la venda el iphone 7, la botiga a rebentar però el catxarro en qüestió al mateix preu que a la resta del món… Pel què fa a les meves expectatives, doncs resulta que el Bruce Lee tampoc era Hongkonès, els seus pares si, i hi va fer carrera com a actor, director i filòsof, però era nascut als EEUU… dos mites caiguts en un sol dia. Pel que fa als neons no us els acabareu, encara que el xou nocturn de la bahía no era per tirar coets (que tampoc els van tirar 😦 ) …
Però no per això ens ha decebut aquest semi-país… al contrari ens ho hem passat molt bé (recordeu que als 90 va deixar de ser anglès i ara és semi-xinés). És molt civilitzat, hem navegat amb ferris públics per desplaçar-nos(amb aire condicionat i en el tour amb piscolabis inclòs!), els millors dim sums del món, hem pogut descansar, hem anat dos dies a una piscina pública amb tobogans que eren per nosaltres sols (ventatges  d’anar-hi en dies feiners). També hem provat un dels dos parcs temàtics que hi ha al país, el Ocean’s parc, un parc temàtic sobre la vida marina i com també era dia feiner, estàvem sols pel matí… a la tarda van arribar ordes xines de turistes, que ja trobàvem a faltar 😉 Només hem punxat en un parell de coses, suposo perquè ens hem relaxat una mica massa…
Un dia volíem fer una caminada de les que recomana la guia i pujar amb funicular a veure el Buddha més gran de bronce del món (més que pel buddha era per les vistes). Estranyament hi ha moltes rutes a Hong Kong, tenen moltes illes, molta selva i totes tenen alguna que altra muntanya… però amb la calor i el sol que feia varem decidir fer-ne una de curta però de tan curta va ser una mica fiasco… segons la guia era una passejada i anaves visitant temples i tal… al final va resultar que la ruta ens portava per uns carrers i de tant en tant trobaves algun temple però res destacable o que ja haguéssim vist. Després de dinar ens varem entretenir en un parc veient curses de motores teledirigides, escoltant com desafinaven (o cridaven) alguns grups i finalment un zoo gratuït esplèndit de reptils… amb tot això quan vam arribar al ferry que ens havia de creuar cap a la illa del Buddha, se’ns va escapar als morros i no varem voler esperar dues hores (a part que arribariem fosc i de vistes res de res). En fi, hi ha dies que no surten les coses com vols, però res, així vam tornar aviat cap a casa a menjar el millor dim sum del món! i descansar que ja ens tocava 😉 L’altra espifiada va ser triar el dia de pujar al Victoria’s Peak amb tramvia, havíem llegit que es feia molta cua per pujar al tramvia els caps de setmana, més llestos que un gínjol vam pensar a anar-hi el divendres a la tarda per veure la posta de sol i veure els neons des de dalt… la culpa no va ser nostra, però resulta que el divendres era festiu coincidint amb la primera lluna plena de setembre. Celebren el dia de la lluna i les famílies encenen un fanalet i contemplen la lluna… des d’on? des de dalt del tramvia alguns!!! doncs res dues hores de cua, quan els caps de setmana són de hora i mitja. Amb les cames entumides vam pujar al tramvia amb l’entrada barata (la cara inclou poder pujar fins a dalt d’un mirador que han fet nou amb vistes de 360 graus, segons el meu mapa amb els miradors naturals ja n’hi ha prou). Quina sorpresa trobar un centre comercial a dalt de tot, i amb una cua de més d’una hora per baixar… poden tenir la gent segrestada per comprar massa estona! Evidentment el mirador que hi havia ha desaparegut, sort que per un caminet que dóna la volta al cim es podia veure bé… va valer la pena, però les dues hores d’espera no ens calien. Il·lusos de nosaltres pensàvem que la cua de baixada aniria a menys, però res d’això! anava a més i els busos també… així que després d’uns gelats vam decidir baixar, li vaig preguntar a un poli si era segur el camí de baixada a peu, i ens va dir que si, potser una mica mal il.luminat però segur i segons els GPS eren 30 minuts… res doncs a peu…(NOTA MENTAL:encara no sé que preferiria si una hora de cua o els trenta minuts d’aquella baixada) les rampes de baixada eren de més del 30 per cent! vam arribar amb els genolls i els bessons adolorits (la Neus 4 dies més tard encara malaeix aquella baixada), i la Nú va acabar a coll i bé pobreta del mal que li feien els peus. Però així vam veure com n’eren de dretes les muntanyes!
Doncs res, descansats i amb bon record de Hong Kong emprenem la nostra següent parada en terres nipones.

2 pensaments sobre “CRÒNICA 16 – Hong Kong, ens convé un recés…”

  1. Ei Oriol i familia!

    A mi em sembla que fa un munt de temps que vàreu marxar, però fa 4 mesos escasos.

    Com va tot? De la darrera crònica, a Hong Kong fa mes d’un més, dedueixo que va tot bé, oi?

    A hores d’ara ja deveu haver el Japò, i potser més enllà.

    Fa uns dies van fer un documental a TV3 que es deia “El viatge de l’Unai”, i que narrava un viatge d’un any d’una parella amb dos fills, per tot el mon. Molt xulo. Moltes similituds amb lo vostre. No sé si l’heu vist, però us el recomano.

    Espero que continui tot bé, i us continuaré seguint.

    M'agrada

    1. Eiii Joan!!! Doncs si tot molt be! Ara ja som a Bali 😉 si, si, hem passat per Japó i per l’illa de Java i Kalimantan(Borneo)… Portem les cròniques una mica endarrerides doncs un cop hem començat el ‘cole’ tenim poc temps per escriure. A veure si ara que estem uns dies parats per Bali ho podem solucionar. Buscaré el docental, a veure com fan lo del cole i no morir en l’intent 😉
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.