CRÒNICA 17 – JAPÓ, JAPÓ, JAPÓ !!!i

Japó, Japó, Japó … acabo de marxar i ja hi tornaria. Seria un lloc on hi podria viure? definitivament si (crec que només trobaria a faltar alguna cosa de menjar, a part de la família i els amics). Però realment és un lloc fantàstic per viure-hi. Tot funciona bé, tot està al seu lloc, net i endreçat. La convivència entre la tradició i les noves tecnologies sembla que funciona amb harmonia i el respecte a les coses i sobretot a les persones és digne d’admiració! i se’ls veu contents i feliços, suposo que tenen les seves coses com a tot arreu, i fan tot el possible perquè tot sigui agradable (potser a vegades es passen una mica disculpant-se … si plou,plou …no cal disculpar-se fins i tot per això!) I és que ens ha plogut gairebé cada dia però nosaltres hem anat fent.
Vam arribar a Tokio de nit. Entre una cosa i l’altre i que ens vam entretenir tocant els botonets del WC de l’aeroport (i nosaltres som dels que tema WC públics no ens hi acostem a més de 2 pams), se’ns va escapar l’últim Narita-express. Arribar a l’allotjament va ser tot un joc de pistes de matinada per Tokio … ara cap aquí, ara cap allà … i és que aquesta gent gairebé ho fa tot bé però els mapes no són lo seu … i ens hauria anat millor que ens enviéssin un mapa i no pas unes fotos dels carrers de dia amb unes manetes molt simpàtiques senyalant el camí … Tot i així, l’Uri i l’Aran, un cop instal.lats i de matinada encara van tornar a sortir a comprar alguna coseta per picar en un dels molts convenience-stores 24h que hi ha per tot arreu (i és que encara que no venim de gaire lluny notem els afectes del jet-lag).
A Tokio a part de mullar-nos molt vam veure l’ASIMO, el robot d’última generació de HONDA, el rellotge dissenyat per Miyazaki a la façana de TOKIOTV, vam tornar al temple de Senso-ji(on les nenes van descobrir els temples xintoístes i les seves fonts per rentar-se), vam anar al parc de Ueno on vam topar-nos amb un grup de caçadors de Pokemon GO que semblaven zombis amb paraigua, ens vam deixar perdre pels centres comercials de Tokio station, vam anar fins a la cruïlla més famosa del món a conèixer la història del Hachiko, vem anar a veure neons i varis a Ahikabara i vam degustar totes les delícies culinàres que vam trobar: sushi, okonomiyaki, ramen, terayaquis, peix globo, boles de pop …tot, tot i TOT, però no vam poder anar al museu Ghibli … es veu que s’ha de reservar amb uns quants mesos d’antel.lació … snif, snif …
I després de Tokyo, Kyoto. Amb shinkansen (tren bala). Perfecte, com no podia ser d’una altra manera. Arriba puntual i marxa puntual. S’hi pot anar amb o sense seient reservat i només cal fixar-se amb la llargada del comboi per saber a quin lloc t’has d’esperar a l’andana perfectament senyalitzada. Tot organitzat perquè tot pugui funcionar correctament.
A Kyoto vam allotjar-nos a una casa típica japonesa a una zona residencial aprop del centre. Una caseta per nosaltres sols. Al pis de baix, a banda de l’entrada on cal deixar-hi sempre les sabates, hi havia la sala d’estar amb terra de tatami, la cuina i el bany, amb banyera programable que només parlava japonès!!! A dalt l’habitació. Bé un espai amb terra de tatami amb quatre futons per dormir … com van dir les nenes, només faltava en Doraemon dormint a l’amari!!!
Kyoto és més tranquil que Tokyo. De fet és molt més petit, un milió i mig de persones mentre que a Tokyo en són 13 milions.
Ens va agradar. Ja hi haviem estat però ens va tornar a agradar. No vam veure cap geisha però si moltes dones vestides amb kimono pel carrer. Que elegants, que ben posades, quina delicadesa, que xulo! Vam trobar un mercat de kimonos de segona mà infantils i no ens vam poder resistir!!!
Vam tenir sort d’arribar a Kyoto diumenge 25. No sé perquè però gairebé sempre ens coincideixen els trasllats en diumenge quan a priori no és una bona idea. En qualsevol cas, aquell diumenge a la tarda el vam passar al santuari Kitano Tenmangū on es veu que tots els dies 25 entitats de la zona hi fan representacions. Unes noies molt enèrgiques van fer una mena de ball-arts marcials que després ens van fer coreografiar als assistents i després un grup de taiko ens van meravellar amb el seu sò, i ens els van deixar tocar!!!
A Kyoto vam anar al temple Kiyomizudera, al barri de Gion, al jardí del Temple Ryōan-ji i al temple dels toris vermells (santuari Fushimi Inari), que no sabem perquè no hi haviem anat l’altre vegada i a més a més estava a deu minuts caminant des de casa. Ens va encantar!!! està al mig del bosc. Vam comptar 6000 toris però segur que ens en vam deixar algun.
Des de Kyoto vam aprofitar per anar a Nara. Nara va ser la primera capital de Japó i té un temple budista preciós en un edifici de fusta fantàstic que com alicient té en una de les columnes de fusta un forat tant gran com el nas del buda, on s’hi pot passar per dins. Tota una atracció!! que juntament amb els cérvols del parc del voltant ens van fer passar un dia molt entretingut fora de les grans ciutats.
A Japó hem hagut d’ajustar el pressupost a l’alça. De fet només dormir i el Japan Rail Pass ja consumien el nostre pressupost diari, per això hem intentat, en la mesura del possible, ajustar les despeses. Ens hauria fet gràcia poder fer un taller de pintar ventalls però vist que era caríssim, ho vam resoldre en un Daiso (un tot a 108 yens) que per casualitat vam trobar al centre de Nara. (Realment 108 yens es barat per ser Japó i la qualitat no era d’un tot a 100).
Vam deixar Kyoto amb un contratemps al tren de rodalies … NO FUNCIONAVA! ( però he de reconèixer que la nit anterior havia plogut tant que se’ls hi pot perdonar ).
Següent parada Hiroshima. L’Uri i jo ja haviem estat a Nagasaki i ens va semblar una bona idea aquesta vegada anar amb les nenes a Hiroshima … sobretot perquè tot forma part de la història. Va ser una tarda especial, tranquil·la, de reflexió, de preguntes … Vam recordar la història de la Sadako (la nena que volia fer mil grulles) i vam veure’n fotos i vam fer grulles i vam respondre mooooltes preguntes d’escolars fent treballs de recerca. I després vam anar a fer el ninja al castell d’Hiroshima ( Himeji aquesta vegada ha quedat fora de la nostra ruta … ja hi aniran si un dia tornen a venir).
Miyajima, bonica amb el seu tori dins del mar, és una illa prop d’Hiroshima molt turística però molt bonica. Vam esperar que baixés la marea per apropar-nos al Tori i les nostres dues “gaijins” ( traducció literal: salvatge … així és com ens veuen als turistes els japonesos, però ens ho diuen amb respecte i “carinyu”), com dues “loquitas” ( així és com els hi dic jo a les nenes amb respecte i moooolt de “carinyu”) es van passar mitja tarda recollint monedes que hi havia als peus del tori, que després van portar als monjos guardians amb barret de llana del temple de de l’illa que està ple d’estatues de monjos divertits fent poses i caretos.
I pel final vam deixar Takayama. Vam trobar un allotjament a AIRBNB acabat d’estrenar, regentat per l’Octavio ( un japonès que havia estat a Sevilla aprenent guitarra i flamenc, amb un nom tant complicat que el seu professor el va rebatejar com a Octavio … i Octavio es va deixar, jajajaja) Vam estar de fàbula ( de fet a tot arreu hi hem estat). Ens va tractar superbé. Vam gaudir de la hospitalitat japonesa i vem provar els banys onsen que van ser una experiència genial. És ben bé que la cultura japonesa, pel motiu que sigui, és coneguda… si més no nosaltres en sabem força coses. De fet, les nenes que són unes grans fans de Miyazaki, van guadir de moltes coses gràcies a haver-ne vist moltes pelis (Totoro, Shihiro, Ponyo, etc..). I l’onsen va ser una més d’elles. Amb aquella naturalitat que les caracteritza es van dutxar assegudes a la banqueta i cara la paret i després es van posar a la banyera comunitària. Jo pensava que estaria ple de guiris ( perquè Takayama és molt turístic) però només hi havia senyores del veinat que hi anaven a dutxar-se com aquell qui va al gimnàs cada dia. I el més sorprenent és que la única que vaig fer servir la guixeta per deixar les coses vaig ser jo. Elles ho van deixar TOT als cistells que hi havia als vestidors i tant tranquil·les … quina sort poder viure així!!!
A Takayama, però, vam passar una mica de gana … i no perquè haguéssim ajustat el pressupost, no …se’ns van resistir els llocs d’anar a sopar. El primer dia van trigar més d’una hora per servir-nos un sopar de pica-pica. Vem arribar a la conclusió que es van oblidar de nosaltres, i destacàvem una mica :-(, i el segon dia, que era diumenge, resulta que tot tancava aviat … total que vam acabar menjant unes gioses en un garitu amb un xicot una mica excèntric que ens va regalar tot de cachibaches que va trobar per entretenir a les nenes.
I ja està, quinze dies passen molt ràpid. Vam tornar a Tokyo.
Com que el nostre avió no sortia fins a les 23:55h del dia 5/10/16 vam decidir que l’allotjament dels dos últims dies a Tokyo a un youthostel que solen tenir un guarda equipatges que necessitariem per l’últim dia. El que no contàvem (de fet no ho podiem saber)és que l’últim dia estariem en ple centre d’un tifó … aix … La idea de no tenir on caure’ns morts durant tot un dia amb la previsió d’una nit llarga (Haneda-Kuala Lumpur 23:55-6:00; Kuala Lumpur-Jakarta 9:30-10:30) sempre fa una mica de mandra. Ens va costar treure informació de l’estat del temps ( els japonsesos no són gaire avesats a donar males notícies ) els ho haviem de treure en compta gotes exposant nosaltres l’estat de la tragèdia i sempre rebiem la informació de “no se sap res segur encara … amb cara de compromís”… aix…
Doncs res, nosaltres buscariem una activitat d’interior per fer durant el dia i a mitja tarda ens plantariem a l’aeroport i ja fariem pel que trobariem.
Al final el tifó es va quedar més temps del previst a Korea del Sud i nosaltres vam passar el dia a Legoland a la zona d’Odaiba, que coincidint amb l’aniversari dels nostres 100 dies de viatge va ser una altra bona excusa per passar un dia fantàstic.
I ja està, marxem de Japó. Curt però intens. Com ens ha agradat japó!!!!
Anem cap a Indonesia. De nou ens haurem de tornar a posar en mode “alerta”. Caldrà vigilar amb l’aigua i els mosquits. Volem amb AIRASIA i hi volarem unes quantes vegades més. Hem sortit tard a cada vol, ens han tocat els nassos amb el pes de l’equipatge tot i quedar molt per sota del màxim permès i les hostesses ens han semblat d’allò més xabacanes despertant-nos a mitja nit per vendre’ns alguna cosa que no voliem. No sé de quin país és aquesta companyia però segur que japonesa no deu ser!!!!


Comentari de l’Oriol: Japó no deceb mai i com diu la Neus seria un lloc fantàstic per viure… tranquil, armoniós, divertit, culturalment molt ric i la gent fa la feina el millor que pot i contenta… o això és el que sembla després de 2 viatges a aquest fantàstic país, sabem que tenen els seus peròs.. i quin no!!!

Si algú no hi ha anat mai, per poc interés o ganes de viatjar que tingui hauria de fer l’esforç per anar-hi un cop… i flipar. Si feu números, tot i ser un país car, no ho és tant com sembla. Nosaltres amb AirBnb i menjant amb cap, ens n’hem sortit.

  • Coses que ens han cridat l’atenció:
  • Hi ha Wc per tot arreu, netíssims,i gratuits i tenen un espai ple de miralls perquè les noies es puguin retocar el maquillatge
  • wc amb molts botonets i aro calent i un estractor d’aire per eliminar olors mentre estas assegut.
  • Restaurants anb menú amb figuretes de plàstic
  • Sempre saluden
  • Es disculpen per a qualsevol cosa que pugui ser una molèstia
  • Està ple de gent pendent que tot estigui bé.
  • Sempre estan contents i orgullosos de fer la feina ben feta
  • Els supers estan amagats a les plantes soterrani
  • Banys onsen, primer et dutxes en una zona comú amb un tamburet i un cubell i després ben net i sense sabó et poses a la banyera
  • Temples shintoistes amb monjos amb barret de llana.
  • Als restaurants dónen aigua fresca amb glaçons gratis
  • Els cotxes són petits i cuadradets
  • Tot el transport és superpuntual
  • Al tren i al metro ningú corre per entrar, hi ha un vigilant i t’esperen i tot Així sempre va puntual.
  • Tenen zones molt restringides per fumadors, fins i tot als shinkansen
  • Cap més gran
  • Són molt i tradicionals i també molt friquis … tenen maquinetes expendedores de qualsevol xuminada per tot arreu
  • A les cases tradicionals o hotels riokan dormen a terra i mengen asseguts a terra.
  • La pica de la cuina és molt gran per lo petit que és tot en general … hi.posen una mena de fusta de tallar alta i així treballen allà i el que cau es recull en un escorredir que ja va incorporat al desaigua.
  • Les ciutats tenen una city però en general les zones urbanes no són gaire altes i s’enganxen les unes amb les altres.és una gran area metropolitana.
  • Hem après a dir:conichiua, arigato gosaimas, sumimasen

6 pensaments sobre “CRÒNICA 17 – JAPÓ, JAPÓ, JAPÓ !!!i”

  1. Genial!!!
    A la que podem, anem cap allà. Fans del Totoro i l’univers Ghibli, el Doraemon, les frikades, els temples, els tatamis, els futons, etc…
    Un món per descobrir

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.