Diari de l’Aran – Takayama…Un lloc molt bonic de veritat

Takayama…Un lloc molt bonic la veritat, no té grans coses, però és un lloc agradable…Vam anar en un hotel-aparament, molt guai una casa típica de Japó. Tot de tatami , shurikens i grulles de paper, però de les coses de la casa que eren xulis, eren els shurikens de plàstic i el porexpan on tirar-les eren molt divertits…(un shuriken és un objecte de lluita que feien servir els ninjes***) a més a més del super-hotel, el senyor li agradava molt la guitarra espanyola, i va anar un any a estudiar guitarra a Sevilla i el mesrte com no sabia pronunciar el seu nom li va posar Octavio, mira per on. Parlava espanyol, i a la mini-biblioteca , tenia llibres que eren en castellà!!! La Núria i jo vam agafar “One Piece”. Era l’únic que coneixiem… A més a més de l’hotel, el lloc era molt xulo… hi havia el carrer principal on hi havien totes les botigues i restaurants. Però llavors entre carrerons, (TAKAYAMA ÉS PLE DE CARRERONS) doncs entre carrerons hi havien les botigues de sake (un alcohol que veuen els Japonesos),garrafes, garrafes de sake… però també hi havien ponts vermells, tòris,estatúes y la nina típica de Takayama, una nina que feien les àvies a les seves netes amb la part de dins dels kimonos. Vam anar a fer una excursió, ja que allà hi han els alps Japonesos… Estava ple de temples, parcs i prats verds, verds… i la Núria li van regalar un globo i ens el passavem per l’aire…Va ser molt divertit… Jo era la guía de l’excursió, portava el mapa i tots tres m’anàvem seguint… al final vam arribar a casa, perquè no hi havien gaires creuements, perquè sinó ens haguesim perdut… Abans de anar a casa, vam anar a fer una cosa especial, com surt a la película del totoro… ANAR A LES BANYERES PUBLIQUES!!! no hi haviem anat mai… a les banyeres, a les normes d’ús posava:

1er. treures la roba i posar-se assentat en una cadira.

2on. mullar-te i ensabonar-te sentada en unes dutxes baixes a la pared.

3er. treures tot el sabó sense que quedes ni una gota.

4rt. posar-se a la banyera de color.

5è. posar-se a la banyera gran.

6è. disfrutar del moment…

Ho vam fer així però no ens vam posar gaire estona a la gran perquè estava, BOLLINT!!! El que vam fer més estona va ser la norma 6èna: disfrutar del moment!!! Després de assecar-nos el cos i el cabell… Ens vam trobar amb el papa. El de nois i el de noies anaven separats, i ell ens va dir que els senyors d’el seu vestuari, ho feien diferent… ennlloc de primer netejar-se es posaven directament a la banyera de color, després es rentaven i després a la graaaaan!!! Quan vam anar de camí cap a casa, estàvem baldats, cap aquí cap allà, el camí se’ns va fer més llarg i tot…sort que no hi havia gaires cotxes… Bé, ja veieu com és tranquil, bonic, curiós. Takayama, es pot descriure de moltes maneres diferents, però segur que ningú en diu cap de negativa.

5 pensaments sobre “Diari de l’Aran – Takayama…Un lloc molt bonic de veritat”

  1. Hola Aran estic amb la Laura Exposito mirant el blog i ens encanta. T’estimem molt .
    Ens vaiem i hos seguim tots 4 de la familia Casadella Carrique.
    Mil petons i 4 abeaçades super fortes.

    M'agrada

  2. I què tal el menjar? Ja el coneixíeu, el menjar japonés? S’assembla al que pots trobar als restaurants de Barcelona?

    L’altre dia vam anar amb la Lola a un restaurant japonès i només es va menjar les gambes i una mica d’arròs amb sèsam. Tot un èxit 😦

    Miquel

    M'agrada

    1. En general, el menjar que arriba si s’assembla (no val restaurants xinos disfressats) però a japó la varietat és espectacular i hi ha moltes coses diferents amb molt de mimo i “cuidadu”! Menjar peix globus, carn de kobe, milers de varietats de sopes i sushis, complements i encurtits, restaurants especialitzats en un sol plat, menjars suposadament ràpids deliciosos (okonomiyakis a Hiroshima que tomben d’esquena)… res que s’hi ha d’anar!
      Amb la Lola insisteix, les nostres ara mengen de tot; curries, peix cru, els encanten totes les fruites i ja comencen a trobar poc picant algun menjar que abans ni el tastarien… clar que tenen els seus plats preferits, però ja menjaven de tot i ara encara més.
      Oriol

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.