CRÒNICA 18 – Indonesia, primer destí on el sol surt per la dreta!!!

30 dies no és un mes …. si no volem pagar visat, només ens hi podrem passar 30 dies. Com que no ens hem parat a llegir-ho bé ni un moment vam comprar els vols pensant en un mes… ara hem de comptar què ens surt més a compte si pagar el visat i l’ampliació, o bé canviar els vols. El cansament comença a fer-se notar. Altres vegades això no ens hauria passat més que res perquè ho havíem comentat, ho teniem pendent de mirar i tot i així vam tirar milles a l’hora comprar el bitllet de sortida. En fi, només són diners.
Però això ens fa prendre consciència que hem de parar … i és que portem 100 dies de viatge a tope i 15 dies a Japó non stop. Ara toca anar més a poc a poc… ho diem i intentem prendre’n consciència però ens costa. A nosaltres ens agrada viatjar. I encara no sabem que ens espera el pitjor !!!
Doncs res, ja som a Indonesia i si, el sol surt per la dreta!!! ja som a l’hemisferi sud!!!
Estem una mica descol·locats. El David que va arribar-hi 10 dies abans ja ens va advertir però no sé si només pel país, o perquè veníem del Japó. Arribar a qualsevol altre lloc després d’estar al Japó de per si deixa descol·locat, i arribar a qualsevol país els primers dies deixa descol·locat … jajajaja … doncs res, aquí som ben descol·locats … jajaja.
No sé perquè ens passem els primers dies comparant-ho amb Sri Lanka, però no s’assembla de res. Tant a Jakarta com a Jogjakarta hem contractat apartaments perquè per logística familiar i per preus ens va molt més bé. En tots dos casos hem acabat ens grans complexos residencials amb centres comercials inclosos i vigilància a cada racó d’on només en pots sortir-hi amb taxi …. però de fet només ens podem moure d’un lloc a l’altre en taxi. No hi ha tuk-tuks (com que tothom va amb moto els tuk-tuks han desaparegut), no hi ha voreres, les distàncies d’un lloc a l’altre són enormes… No sé, tot plegat ens ha deixat una mica descol.locats, però s’hi està molt bé, perquè aquesta gent de cara rodona i faccions agradables t’ho posa tot fàcil i fa que estiguem de fàbula!!!.
Hem vingut a la low-season (temporada baixa) o això és el que ens diuen. Sembla que per aquesta època els matins són assolellats i les tardes són plujoses … i de moment s’ha complert, però això no ens impedeix fer res … ni deixar d’anar a la piscina quan para de ploure ni que sigui per una estona… Ells també ho fan !!!
Després d’estar a Jakarta amb l’únic objectiu de descansar a la piscina, aclimatar-nos al nou país i habituar-nos a la nova moneda (aquí 100000 IDR són 7€ aprox… tot acaben sent cents i mils i fins i tot milions!!!)agafem el tren per anar a Jogjakarta. En un altre moment agafar un tren com el que anem a 1ª classe a Indonèsia ho hauria valorat de molt correcte a luxós, però venint de Japó el barem queda alterat. De totes maneres el tren va arribar puntual, els seients d’un vagó amb AC tenien coixins i alguna manta ben empaquetada i passava una hostessa venent safatetes de menjar. Tot molt correcte però res a veure amb Japó.
El paisatge ens va cridar l’atenció: camps d’arròs, camps d’arròs i més camps d’arròs … només camps d’arròs i algun poble on de tant en tant parava el tren. Ens va sorprendre la manera de batre l’arròs. Mai ho havia vist fer així. Hi havia una persona al mig del camp on d’altres estaven segant a mà, que a sobre d’un gran plàstic a l’estil borrassa hi tenia una mena de piràmide de fusta on copejava els manats d’arròs per fer-ne caure el gra.
Vam arribar a una bonica i ben cuidada estació de tren a Jogjakarta plovent a bots i barrals. Com que tot s’ha de fer amb taxi ens va costar una mica sortir-ne, però sense presses i amb aquesta tranquil·litat amb què passen les coses aquí a l’illa de Java, vam arribar a un còmode apartament on ens hi hem passat 8 dies. Ja ens estem habituant a aquesta nova manera de fer. Estem lluny de tot arreu però ho tenim tot a l’abast i sinó aconseguir-ho és molt fàcil i barat.
a Jogjakarta hi hem vingut per veure dos grans temples patrimoni de la humanitat: Borobudur i Prambanan. Tots dos del segle IX, tots dos de pedra volcànica i tots dos de grans dimensions. El primer budista i l’altre hinduísta. Jo diria, i això m’ho he tret de la màniga, que hi deuria haver alguna rivalitat per la zona en aquella època, perquè a qual mejor!!!. Hi vam anar a primeríssima hora (en aquell moment ens va semblar una deshora, però en aquest país tot comença molt aviat!!!). A quarts de sis ja érem dalt del taxi per poder veure’ls amb tranquil·litat i sense massa calor. FANTÀSTIC!!!
A banda vam aprofitar per anar al palau del sultà. Arquitectònicament parlant no tenia massa res, però va ser curiós veure l’espectacle musical en un dels molts porxos. Quina parsimònia! gairebé la mateixa dels 2000 guardians que tenen cura del palau (allà asseguts prenen el tè i fent-la petar!)
I ens vam deixar acompanyar a un centre d’artesania on feien uns titelles d’un aspecte d’allò més particular per no semblar ni res ni ningú i abarcar tots els sentits per poder representar tots els aspectes de la vida i els seus valors. Ens els van deixar manipular sense un interès desmesurat per obtenir-ne alguna cosa a canvi.
Després de passejar pels carrerons que conformaven el recinte del palau de Kraton (amb casetes baixes, plantetes pel carrer i una tranquil·litat acollidora) vam pujar als bici-tuk-tuks típics del país. N’hi ha de bici i n’hi ha de moto. Era el transport públic abans que tothom tingués moto. A diferència dels tuk-tuks d’Sri Lanka, en aquests vas assegut al davant parant el vent i ensumant els gasos. Vist així pot semblar que per això han caigut en desús, però les motos, que no utilitzen casc i n’hi ha a carretades també paren el vent i ensumen el fum.
A Jogjakarta hem après l’art del batik. Un sistema d’estampació de roba on a base de capes de cera i tiny de roba, confeccionen unes teles precioses, que ara que n’hem provat de fer valorem molt més. Jo pensava que seria molt més fàcil. Primer vam estampar amb l’ajut d’uns senyors molt professionals, uns motllos sucats a la cera. Un cop estampat el disseny principal vam acabar la composició amb una mena d’artil·lugi que s’omplia de cera calenta (tipus ploma de tinta a lo basto) per resseguir el dibuix lliure que havíem fet. Ho havíem vist fer i semblava fàcil, però calia vigilar de no cremar-se en omplir l’aparell, en refredar la cera per tal que no gotegés i en resseguir a mà alçada sense que s’escampés massa cera o s’assequés massa aviat. Sort que les senyores ens ho van resseguir per tapar algun desastre!!! El resultat molt xulo!!! Només vam fer un color i ja hi vam estar dues hores!!! … no vull pensar què hauria passat si haguéssim triat dos colors!!!
Però a Jogjakarta a banda d’anar a visitar coses super-xules, fer artesania i descobrir unes coves fent tubbing, hem començat el cole.
Uffff, això serà dur ….
Hem començat una mica malament, sobretot perquè hem començat tard. Sembla ser que els de CIDEAD van tenir algun problema amb la plataforma i van fer l’esforç de canviar alguna cosa, però el resultat és que fins a principis d’octubre no hem sabut res d’ells i les entregues no perdonen!!! En fi, ens en sortirem, però és esgotador … Si viatjar de per si cansa, …viatjar amb nens comporta una mica més d’esforç (tot i que les compensacions superen amb escreix l’esforç) … quan ja estàs cansat i el que voldries es seure a veure una peli ( juas,juas,juas una peli!!) posa’t a fer classe i en castellà!!! juas,juas,juas,juas …. Ep, que tot això ho fem perquè volem!!! ja,ja,ja.

4 pensaments sobre “CRÒNICA 18 – Indonesia, primer destí on el sol surt per la dreta!!!”

  1. Que xulo tot!

    Ja fa dies que dieu que heu d’afluixar. Doncs vinga, a descansar, i a començar a estudiar, que segurament cansa menys.

    Una abraçada,
    Joan

    M'agrada

    1. Si si ja anem afluixant però és tant bonic i interessant tot … Qualsevol es concentra! Ara ja som a Cambotja després de passar per unes ‘vacancetes’ a Bali. 😀
      Una abraçaa!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.