CRÒNICA 19 – Yo para ser feliz quiero un klotok!

Viatjant tant de temps hem de vigilar molt com i en que ens gastem els cuartos, però de tant en tant hem de donar-nos algun que altre luxe. Aquest cop ha estat una aventura a Kalimantan (la part Indonesia de l’illa de Borneo) per veure d’aprop (i de molt aprop)… els tiets!… si, també els tiets però els que tenim menys vistos són els homes de la selva, els orangutans… i no de qualsevol manera!

amb un klotok! una embarcació fluvial en la que remuntarem un riu fins una reserva d’orangutans en estat semi-salvatge, bé, els del marge del riu esquerre ho són i els del marge dret són completament salvatges… El terme semi-salvatge pot semblar que no té tanta gràcia com salvatge, però perseguir orangutans salvatges durant una setmana només està a l’abast d’alguns biòlegs. Els semi-salvatges són orangutans recuperats que els han deixat en una reserva tipus parc natural i cada dia els donen menjar al mig de la jungla en unes zones habilitades perquè els veiem arribar. Se suposa que de mica en mica ja no van tornant al lloc i al final són completament reintroduïts a l’estat salvatge (into the wild!)… una experiència inoblidable i més quan també l’hem fet amb els tiets! que després de 4 mesos sense veure cares conegudes ens ha anat molt bé, per desfogar-nos i tenir alguna conversa adulta.

Doncs res ens vam plantar a Semarang en un hotel amb piscina al terrat i un pati de “comidas” al primer pis per rebre els tiets… d’allà havíem d’agafar un vol cap a Pangkalan Bun ja a Kalimantan (el nom del poble encara no el pronuncio bé). Per la tarda fem visita de metge per un barri al costat d’un temple xinés i acabem en un museu (per dir-lo d’alguna manera) d’escenaris on les corresponents fotos crean un efecte 3D… ens ho passem pipa d’escenari en escenari i les nenes es disfressen per estar a l’alçada.

L’endemà ben d’hora ja volem cap a Borneo, havent sopat la nit anterior una barbacoa Koreana que en acabat de sopar jo ja hauria tornat a començar :P… allà ens va rebre el nostre guia pels següents 3 dies. Un senyor que havia perseguit orangutans per estudiar-los durant anys per una fundació que havia fundat Birute Mary Galdikas per l’estudi i la protecció dels orangutans(sí una altra dona que es va preocupar pels simis, com la Sigourney Weaver amb els goril·les… 😉 no!!! la Dian Fossey o la Jane Goodall amb els ximpanzés. En baixar del taxi, el guia (amb un nom in-recordable) va portar-nos a través d’una botiga i una vivenda fins a la vora del riu per presentar-nos al nostre klotok, una barca amb poc calatge i dos pisos, que algú podria titllar una mica “Adalt i abaix”, els senyuritus a dalt i el servei abaix, però és la única manera de fer aquest recorregut. Abaix hi havia i vivia el capità, el grumet, el guia i una cuinera… la cuinera ens va fer delícies Indonesies cada dia, una mica massa de fregit, però sempre hi havia molta fruita per compensar… però segur que tots ens varem engreixar 2 o 3 kilos!

Només embarcar-nos ja emprenem la nostra aventura cap al parc Nacional Tanjung Puting en busca del home de la jungla….ah! però abans hem de dinar. Mentre pugem pel riu, taxtan! veiem un altre klotok parat mirant un arbre a la banda esquerra del riu.. de seguit ve el guia i ens indica el que miren: un orangutan salvatge fent la migdiada dalt d’un arbre just on es separen les branques que li fan de jaç… un cop marxa el klotok, que ja ha tingut prou temps per mirar-lo com jeu, ens toca a nosaltres. Amarren el klotok, bé això d’amarrar és un dir doncs tiren una corda entre les palmeres baixes que fan de matolls de ribera i esperen que es travi. Allà esperem 5 minuts, traiem càmeres, binocles i l’artilleria pesada: el guia comença a fer el soroll d’un orangutan… no sé si per casualitat o que, però després d’una estona es gira i ens deixa veure la cara de plat que tenen els mascles adults. Impressionant… (no tinc paraules)… binocles amunt i avall… llàstima de càmera amb un bon zoom (en David va deixar-se-la en un taxi i ja deu córrer pel mercat de Jakarta i la meva no dóna per més).. però vivim el moment! quan ja fem una cua de dos klotoks, ens fa coseta i li diem al guia que ja podem continuar, tots hem vingut al mateix… A mitja tarda, ens acostem fins la primera menjadora… arribem molt aviat i encara no ha arribat cap orangutan, mentre esperem en un celobert fet pels guardes amb una plataforma elevada feta de fusta, comencem a veure orangutans com van arribant de totes direccions, els guardes comencen a fer crits per avisar a la clientela que ja venen els plàtans. En un no res ens veiem envoltats per orangutans joves i alguna mare amb cria inclosa. Tots s’acosten i esgarrapen els plàtans que poden de la plataforma sense deixar-se anar del tronc per on han arribat… es impressionant com utilitzen el balanceig dels troncs prims per arribar on volen. Trobem curiós que no deixin anar el tronc per agafar tants plàtans com els hi càpiguen a la boca i s’enfilin per menjar-se’ls, algun que estava més aposentat de sobte surt corrent i davant nostre descobrim el perquè… arriba el mascle dominant amb cara de plat i s’aposenta just al costat dels plàtans i comença a menjar com si no quedés un demà, la resta no s’atreveix ni a baixar. És la jerarquia de la jungla. Alguna mare amb cria s’acosta i el mascle alfa la deixa estar, però alguns ni ho intenten, alguna altre mare s’acosta però la preferida del alfa l’empeny i no li deixa ni tastar les peles. Veiem algun jove que s’omple la boca mentre no el miren, però tots van amb molt de compte. Emocionats no deixem de fer fotos i quedar-nos amb la boca oberta dels gestos i com utilitzen les mans… realment si els mires la cara semblen persones humanes de veritat (ja sé que persones humanes és una redundància però aquí quedava bé). Finalment quan ja s’ha cruspit tota la teca el alfa, fa mutis caminant i desapareix com si res entre la jungla. Tot seguit comencen a baixar orangutans joves dels seus arbres amb ordre a rebuscar entre les sobres si queda algun plàtan sencer… no en queden gaires doncs pel que ens diu el guia son capaços de menjar tot el que els hi posin per davant, ens parla de que en va veure un que es va menjar 5 pinyes tropicals d’una sentada… Recuperant-nos de la nostra primera trobada seria amb orangutans tornem al klotok, i tatxan! detall first class: ens esperen amb una tovalloleta congelada per treure’ns la xafogor de la jungla que és del 100%. Quan ja ens recuperat fresquets i amb fruita dolça, ens porten fins un recés del riu on farem nit. Tornen a amarrar el klotok, aquest cop s’hi esmeren més no sigui que acabem a Papua Nova Guinea i no sé com s’ho fan però deixen l’embarcació prou allunyada de la ribera perquè no ens puguin assaltar les feres ferotges (feres ferotges i humans humanitzats…uhm…) que habiten la jungla. Segur que la Neus dormirà més tranquil·la, ja que per dormir només han apartat la taula, han posat uns matalassos a terra amb llençols i unes immenses mosquiteres seran l’única protecció que tindrem contra els insectes i les alimanyes. Bona nit i tapa’t que es llunya casi plena i entre la llum de la lluna i el soroll de la jungla costarà dormir… però dormim fantàsticament gronxats pel riu i el soroll de les txitxarres a tot drap…és glòria!

El segon dia tenim un planning semblant, pugem riu amunt i pel matí veiem un altra festí d’orangutans… com el dia anterior ens quedem embadalits, la sessió igual que el dia anterior, mascle alfa imposant la seva llei i uns quants pidolaires i espavilats que fan el que poden… el que arriba tard o li fumen una guitza sembla que tingui la cara més trista que la resta, però no pot ser que les bèsties són bèsties, no? Tovalloleta congelada de nou, i tots ens preguntem d’on la deu treure aquesta tripulació!?!? no hi ha electricitat, només una coolbox (nevera de platja pels amics) i la cuinera tampoc sé com s’ho manega, o millor dit no vull saber-ho, per cuinar aquests plats tan bons i que no ens intoxiquem ja que renta la vaixella amb l’aigua del riu… que ja us puc assegurar que els rius de la jungla no són com els dels Pirineus, son marrons de la quantitat de matèria orgànica i en descomposició que transporten. En fi, fresquets dinem com a reis – he dit 2 o 3 Kilos? – Pensàvem que les caminades per la jungla serien més llargues i podríem cremar algo però cap queixa, que hem vingut a veure orangutans i no a suar la carn salada pel mig de la jungla…bé, aquest cop no. Riem, les nenes s’ho passen d’allò més bé amb els tiets i la Neus i jo podem desconnectar-nos una mica, mentre remuntem de nou el riu. A les 16h tornem a veure l’espectacle alimentici en un altre indret, algú pot pensar que deu ser repetitiu veure com mengen 3 cops seguits, però res d’això, cada cop és diferent, el comportament, es veu alguna que d’altra baralla, algun mimo, algun detall desapercebut… A més el tercer cop és especial, és on hi ha la fundació que els protegeix i els recupera dins del parc, els orangutans encara tenen molt contacte amb els cuidadors i la gent, així que només desembarcar ens trobem un orangutan enmig de la passarel·la per arribar a terra. És una femella dominant que ha perdut tots els seus fills i està sempre entre la gent, es deixa fer fotos d’aprop però tots li tenim un gran respecte, els orangutans si es veuen amenaçats poden ser molt agressius, fan bones queixalades i tenen moltíssima força als braços per anar de banda a banda penjats dels arbres, el guia ens diu que sempre hem d’estar a 5 metres d’ells i en cas de perill correr a camp obert ja que ells corren fatal. Aquí lo dels 5 metres no aplica, la passarel·la en fa 2 d’ample com a molt i l’orangutana (deixeu-me la llicencia) és en un costat… passem una mica cagadets d’entrada però a mesura que en veiem més de tan aprop els hi agafem una mica massa de confiança… però aquí tots els guies i guardes coneixen bé tots els exemplars, fins hi tot tenen noms propis i en el museu que hi ha a la fundació tenen un arbre genealògic amb tots els membres que corren per aquell indret. Veiem l’àpat, apareixen orangutans per tot arreu, dels arbres, darrera els matolls i fins hi tot apareixen d’entre el públic! que aquí ja esta un xic massa muntat i ja han posat bancs de fusta per veure com transcorre l’event. Hi ha uns fotògrafs, diguem-los Pros (de professionals) que porten un equip que fa por! però que fa por de veritat, les ràfegues de fotos que tiren sembla que estiguem en una guerra fins hi tot un comença a donar crits quan algú s’ha tret unes sabates i li espatllen la foto, bé potser els crits eren perquè no s’enduguessin les sabates els orangutans però com ens cauen tan malament direm que només era per un problema estètic. Quan el mascle alfa marxa i els joves acaben el festí, la gent comença a marxar i ens quedem nosaltres i els pros veient-ne algun que queda per pels arbres… quan comencem a tornar pel caminet una orangutana amb una cria se’ns posa davant i va fent “moneries” (els orangutans fan moneries o orangutanades?) i no ens quedarà clar si de tant en tant para la mà per si li donem algo, també ella va esperant un orangutan mascle jove, direm que un altre fill seu, que s’ha fet mal en una baralla amb un altre mascle més gran. Es un moment únic, quan els pros es cansen de les moneries marxen (no hem quedat que eren pros!?!?) i ens quedem els germans Terradas sols sense guia ni família amb la orangutana, la seva cria i un orangutan mig coix… al David es queda a un tris de fer-se un selfi amb ella però ella prefereix fer una sessió de petons amb la seva cria… el David no deu ser el seu tipus! tornem al klotok amb un somriure als llavis i unes quantes fotos per no oblidar una estona inoblidable 😉

En acabar tornem cap al lloc on hem fet la nit anterior, ens posem a proa veient com es pon el sol a la jungla amb la boca ben tancada i les ulleres de sol posades per no empassar-nos algun dels molts bitxejus que volen per allà… en aquell moment es produeix un d’aquells instants fantàstics i inoblidables quan la Neus es gira i ens sorpren amb una cançó: Yo para ser feliz quiero un klotok! (riuen només els que coneixen la cançó de Loquillo). Passem la nit com l’anterior sentint la remor del riu, i el milió de txitxarres com canten a la lluna. L’últim dia ens passegem per un poble mentre el guia compra provisions… bé, provisions de tabac per a la tripulació… la gent del poble viu cuidant els camps de palma, del que se n’extreu l’oli de palma. Aquest cultiu està destruint la jungla i l’habitat dels orangutans… cada any es duplica l’espai destinat a aquestes plantacions en un país supercorrupte on manen les multinacionals del sector (on no ho fan?) ens ha explicat el guia. En fi, esperem que la reserva continui reintroduint i recuperant orangutans al costat dret del riu i les plantacions no puguin creuar-lo. Sortint del poblat ens aparquen per dinar a la desenbocadura del riu amb un riu salobre on es poden veure dofins de riu… imagineu l’escena nosaltres menjant i veient al mateix temps com els dofins també ho feien.
Un cop tornem a Pangkalan Bun encara ens esperen dues sorpreses, la primera trobar una pastisseria amb pastissos espectaculars per acabar de celebrar l’aniversari de 6 anys de la Nú… el pastís més espectacular que bons però fan la delícia de la petita de la colla (que ja no és tan petita!!). La segona sorpresa, seguint les indicacions del guia, ens passegem per la riba del riu del poble cap al capvespre, quan la gent que viu a les cases amb “palafitos” va al riu a dutxar-se i a rentar-se abans de la posta de sol. Una posta de sol també inoblidable veien com s’acaben de dutxar i sucar el raspall de dents, just al costat de les comunes… suposem/esperem que només les fan servir pel matí! També ho acaba d’arrodonir, tot de nens amb pijama que ens segueixen i ens pregunten entre dents – whats your name is?- (transcripció literal) i es posen a riure… L’endemà tocarà acomiadar-nos dels tiets i tindrem el baixón corresponent després de 4 dies intensos i on tornarem a estar sols tots 4.

Ah! i m’oblidava, tot això ho vam estar organitzant 7 mesos, vam enviar com una vintena de mails amb una tal Novi de Jakarta per concretar dates, vols, hotels, etc… per pagar no es podia fer amb targeta i vam haver de fer dues transferències internacionals amb uns codis que no eren un simple IBAN… i després de tot això aterrar i trobar-te un tio amb un A4 amb el teu nom imprés … màgia digital pura.

I una última cosa: el dia abans d’embarcar-nos cap allà, va i surt aquest article a la Vanguardia  Viaje a Borneo en busca del hombre de la selva

(alguna foto ha estat decida “voluntariament” pel germà Terradas… el gran)

10 pensaments sobre “CRÒNICA 19 – Yo para ser feliz quiero un klotok!”

  1. Holaaaaaa!
    Ja no recordem quants dies vàrem passar junts però ens ho vàrem passat tan be´.
    El que em sorpren més de l’oriol és com s’enrecorda de tot quan no el vaig veure escriure ni un apunt….
    Sincerament, lo del 3D que no va ser preparat va ser tan divertit com la resta. Qué bé que t’ho passes quan estàs de vacances només pensant en passar-ho bé!
    una forta abraçada a vosaltres, als orangutants i a tot el món!

    M'agrada

    1. Jajajjajaa…No calen apunts… Només cal dir al vent : Neus, després de dinar que vam fer? 😀
      Aixo dels 3D esta molt de moda a asia, no sé a Europa (ja m’ho direu)… Segur que arriba aviat! Aquí n’estem trobant a cada ciutat (Kuta, Siam Rep, Chiang Mai, Tokio, Semarang,…)
      Apa! Petons als tiets! Seguim informant…
      Oriol

      M'agrada

  2. Bones!! Que bé que us veig i quina enveja que fa. M’alegro molt de que tot vagi bé i que el viatge sigui profitòs. Per cert, com feu cròniques tan llagues estarem llegint fins la matinada. Les fotos molt xules!!

    Una abraçada molt forta desde Jaén!!

    M'agrada

    1. jajaja si aquesta va sortir molt llarga però va ser tan emocionant… que ho volia escriure tot per enrecordar-me de tot d’aquí uns anys quan ja xoxegi 😉

      Una abraçada a tu també i la family!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.