CRÒNICA 21 – BALI, l’illa de les ofrenes, els temples i el turisme…

Ja som a Bali. Qui no ha sentit mai parlar de Bali. Paradís del turisme ….
Bali a diferència de Java s’ha fet seu el turisme. Han arreplegat totes les tradicions folklòriques, les han conservat ben boniques i les han deixat apunt per als turistes (danses balineses: Legong,Bayong, Kecak, Wayang kutik o dansa dels titelles, tallers de cuina, tallers de fusta, batiks, pintura …)

A banda, a l’illa també s’emmaravellen de les platges paradisíaques (que nosaltres hem descartat i que d’algunes en tenim males referències), d’esculls de corall i peixos de colors, de bones onades per a fer surf, de paisatges espectaculars d’arrossars(alguns fins i tot declarats patrimoni de la humanitat), de salts d’aigua i volcans, i de temples i templets i celebracions i ofrenes …. Bali és tot això i molt més, i ells que viuen d’això s’han dedicat a deixar-ho tot bonic perquè vinguem els turistes a gaudir-ne.
Nosaltres hem decidit fer el nostre campament base a Ubud, la capital cultural de l’illa on pots trobar de tot i més i on s’han gastat molts calerons en construïr “villes” per allotjar-nos als turistes. Per uns preus prou raonables, la nostra “Pondok Buda Merta” no arribava a 80€/dia, tens una villa amb piscina i un assistent que s’encaparra a fer-nos els llits i fregar els plats, per nosaltres sols enmig d’uns camps d’arròs amb un ganesha a la porta per cuidar-nos una mica més si es que això és possible!!!
L’illa de Bali no s’assembla per res a la de Java, ni en el paisatge ni en la devoció per als temples i les ofrenes. De temples diuen que n’hi ha aproximadament uns 10000. Evidentment n’hi ha de totes les mides i tamanys, però gairebé tots són d’ús exclusiu per als balinesos (tant els públics com els privats)Només hem pogut accedir a 4 dels més turístics. Pel que hem entès hem coincidit amb la setmana dels casaments. Durant 5 dies l’any sembla que es concentren el nombre de casaments. Hem vist boniques decoracions de portalades tant a les entrades dels temples com a les entrades d’algunes cases o barris. Ben bé no hem pogut veure res perquè tot ha sigut passant amb cotxe sense poder parar perquè és privat.
I la devoció per les ofrenes és gairebé exagerada!!! Jo suposo que les dones que fan les ofrenes, sempre elegantment vestides, es dediquen a alguna cosa més durant el dia, però n’hem vist moltíssimes carregades amb un cistellet al cap deixant petites ofrenes a base de fulla de palmera amb floretes, alguna cosa de menjar i incens, a cadascun dels racons i temples d’arreu. Passejant pel carrer, fins i tot al centre d’Ubud, has d’anar en compte de no trepitjar-ne cap!!!
Bali és un lloc curiós. Suposo que el tarannà dels balinesos permet que malgrat ser un lloc molt turístic et sentis còmode i relaxat. Viuen del turisme i el valoren moltíssim perquè diuen que gràcies al turisme el nombre de nens escolaritzats és més elevat que en d’altres llocs. És una dada que no hem contrastat però ens n’alegrem que sigui així i els agraïm que ens tractin tant bé.
Tot i això no és dels països on he estat que més m’ha agradat, basicament perquè no hem pogut interactuar amb res de la vida d’ells. Al no haver-hi transport públic i haver d’anar sempre amb taxi a tot arreu, al no haver-hi voreres per on passejar i badar i potser al allotjar-nos en cases privades (per logística familiar aquest primer mes d’escola hem decidit fer-ho així) no hem pogut participar de la vida balinesa. De fet no hem après a dir res … només gràcies ! …
En qualsevol cas ens ha agradat. Hem estat als salts d’aigua de Sekumbul i Munduk espectaculars enmig de la jungla. Hem visitat els temples de Tanah Lot, Ulun Danu, Gunung Kawi i Ulluwatu. Hem dormit en el cràter del volcà Batur en un cottage d’allò més rústic acompanyats pel sò ensordidor de les “chicharras”, recorrent les carretes d’asfalt tirat sobre els projectils del volcà(ni tant sols s’han molestat a aplanar una mica els desnivells !!! ). Hem vist aparèixer i desaparèixer com aquell qui res el diluvi universal a Munduk on la vida ha continuat com si no hagués passat res. I hem passat un dia acompanyats només d’australians al parc acuàtic de WATERBOM ( És clar, amb un paradís com a aquest tant aprop d’Austràlia qui no hi vindria si fós australià!!!).
Bali és una illa de contrastos bonica perquè si on res no és car però tampoc barat.

D’Indonèsia ens ha cridat l’atenció:

  • Ofrenes per tot arreu.
  • Temples a casa, al barri, al poble …
  • Portes d’accés als temples tallades. Sense dintell
  • No hi ha voreres
  • Autobusos amb portes molt altes, pocs i petits, i les parades a joc.
  • Barret de gala masculí fa riure
  • Moltes motos i no hi ha tuktuks
  • Benzineres petites a vegades amb ampolles d'”absolut”
  • CEDA PASO: va diferent és ‘yo paso y tu cede’
  • Java: budista
  • Bali: induista animista
  • Condueixen per l’ esquerra
  • Hi ha moltes coses que valen milions
  • Per canviar de sentit o creuar ho fan creuant la mitgera pel carril ràpid. Si hi ha algú controlant ho fa amb un xiulet i una banderola i li donen propina.
  • Els taxistes sovint no tenen canvi 😦
  • Són amants dels ocells engabiats
  • Hem descobert que ens encanten els mangos
  • Ens hem recordat que la sindria es pot menjar a cullerades com un senyor que vam veure a la ciutat prohibida.
  • Menjars típics: Mie goreng/nasi goreng/mie ayam/ mie bakso
  • Hem après a dir: Mie-fideu/Goreng-fregit/Ayam-pollo/Bakso-mandonguilla/Terimagasi-gràcies/Toko-botiga/Pondok-???
  • Sarikaya …uhmmmm boníssim

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.