CRÓNICA 24 – Koh Lipe! una breu estada al paradís!

Recordo que estàvem a la piscina de l’apartament de Yogyakarta en plena crisi escolar quan li vaig comentar a l’Uri que havia trobat un allotjament especial a koh Lipe que segurament no feia per nosaltres. No sé si és perquè les crisis són oportunitats o perquè trobar un allotjament a Koh Lipe que ens encaixés m’estava resultant complicat però vam decidir que ja que ho haviem trobat… hi haviem d’anar!!!
No sabiem ben bé com funcionava tot plegat, però els anfitrions, com a tots els llocs on ens hem allotjat, ens van orientar i ens van fer l’estada d’allò més inoblidable.
La nit anterior la vam passar en un hotelet prop del walking street, perquè no teniem clar si després del viatge en tren i el transfer al port i el ràpid boat fins a l’illa i tot plegat ens permetria arribar a l’hora a Koh Lipe.
De bon matí en Pavel ens va venir a buscar a la platja del sunset amb el dinghy (a casa li diem una Zodiac… una barca amb flotador, vaja!). Amb un viatge, maletes i tot, ens va portar fins al MAHI-MAHI, el catamarà que seria el nostre allotjament durant 4 dies!!!
Que xulo, que emocionant … només arribar ja ens vam tirar a l’aigua!!! com si fóssim de la Jet-set 😛
El catamarà estava ancorat a la platja del sunset. Només teniem contractat l’allotjament i l’esmorzar, a càrreg de l’Oliver, i per la resta teniem al Pavel a la nostra disposició per anar a l’illa quan desitgéssim ( bé, quan la marea ho permetés ).
Estàvem tant exitats i tant descol.locats que ben bé no sabiem què fer. Després de la remullada vam anar a terra ferma a fer un dinar-berenar-sopar amb posta de sol fantàstica en una de les platges de l’illa. El Pavel ens va recollir a quarts de vuit. Vem arribar a la Sunset beach fosc … no el veiem … però ell ja ens esperava! Només pujar al dinghy es va posar a llampegar … aix … sort que aviat vam ser dalt del catamarà.
Mentre decidiem si ens feiem una dutxa a l’aire lliure ( era una shower de 5 estrelles !!!) el capità i el grumet-cuiner ens van comunicar que ells anaven a l’illa a sopar – Molt bé! nosaltres ens quedarem a bord!!!- i que poséssim els aparells electrònics al forn – Al forn?- Calia una gàbia de Faraday extra per als aparells importants. Ells ja hi havien posat els seus!! i van tocar el dos … amb aquells llamps i nosaltres a bord !!! Sort que el capità s’ho va repensar i va tornar amb nosaltres !!! va caure la del pulpo i allò es movia tant que els 2 adults vam agafar un globo del carajo … i les nenes estupendes… Sort que la nit es va calmar i vam poder dormir bé!!
Que xulo! des del llit veiem el cel i entrava una brisa marina molt refrescant !!!
Vam contractar dues excursions per les illes del voltant per anar a veure peixets. Wuau, la primera immersió va ser com entrar a un gran acuari…que bonic! Ens van agradar totes … sembla increïble però totes van ser diferents … unes multicolors, altres amb peixets petits i coralls, altres amb peixos grans, platges de sorra blanca i per sort no vam veure cap serp verinosa … ens va explicar el Pavel que són més perilloses les de mar que les de terra … i això ens ho diu un cop dins de l’aigua amb la única opció de sortir-ne pujant dalt del dinghy (de la manera més digne possible 😛 ).
L’Oliver ens va fer uns esmorzars de lujo. No l’enteniem gaire perquè era anglès i parlava molt ràpid i amb tants detalls i tanta riquesa lingüística … ( I need to improve my poor english).
Va ser una experiència única. Tornant de nit després de sopar amb el dinghy era tota una aventura. Primer anar fins a la sunset beach gairebé a les fosques. Després pujar al dinghy que amb les marees tant aviat estava en un lloc com en un altre, i finalment arribar al catamarà, que s’identificava amb una llum intermitent verda i vermella. Com va dir l’Oliver en un dels trajectes: anem a qualsevol, ja estarà bé!!!! jajajajaja
Una experiència inoblidable, segur!!! potser a priori no semblava fet per nosaltres (som més de terra ferma) però viure noves experiències sempre està bé!!!
El dia que marxàvem ens vam llevar amb una mica de mal temps. Nosaltres com a bons minyons i com a inexperts del mar sempre seguiem les indicacions del capità, per això no ens vam preocupar massa. A les 10h. era el check-out per tant anàvem fent … com que ja ho teniem tot apunt … De cop en Pavel ens diu que hem de marxar que ve una tempesta i no sap com evolucionarà. Aquesta vegada farà dos viatges. La mar està una mica remoguda i serà millor. Primer marxen l’Oriol i la Nurieta amb les maletes grans. El trajecte fins a la platja es veu remogut però van bé. Els veiem arribar però estan massa lluny per veure cap detall. Passa força estona i no veiem tornar en Pavel. L’Oliver agafa els binocles. Es veuen tres persones dretes a la platja però no conseguim veure cap detall. Passa més de mitja hora abans no torna el dinghy a buscar-nos. Quan arriba, el Pavel que sempre ha sigut de poques paraules i bastant reservat ens diu que tot està bé, que els ordinadors estan bé. Només ens diu això i a l’Oliver li explica que gairebé volca la lanxa, que hi ha unes onades molt grans i que haurem d’anar fins a la platja del sunrise amb el dinghy. Fa cara de “mai m’havia passat”. Es posa el xubasquero gran i agafa el mòbil amb dues bosses de protecció a l’aigua. L’Aran i jo directament anem amb el banyador … ja ens dutxarem quan arribem.
Ens toca marxar … tampoc hi ha tanta mala mar, es veu que el problema són les onades que arriben a la platja. Fa un intent de tornar a recalar a la sunset beach però no s’hi veu en cor. Anem cap a la sunrise beach. No hi ha cap barca ni ningú.
Dalt del dinghy sense saber res de l’Uri ni de la Nurieta, amb l’Aran al costat i un capità que sap el que es fa, un pren més consciència de la por que deuen passar totes aquelles persones que creuen el mar en barcasses, amuntegats i sense la seguretat que qui els porta vetlla per la seva integritat.
Nosaltres vam arribar bé. Seguint les instruccions fil per randa vam saltar a la vegada de la lanxa i vam arrossegar-la un bon troç per poder-la amarrar.
Al nou hotel ens esperaven l’Uri i la Nurieta ja dutxats. L’Uri gairebé extenuat ( va haver de carregar 3 maletes i la Nurieta després d’haver-li passat una lanxa per sobre). Es veu que al moment de baixar la lanxa gairebé volca omplint-se tota d’aigua.
Vam estar 2 dies recuperant-nos en un hotel molt comfortable prop dels restaurants de peix.
Koh Lipe ens ha encantat. Tot va a un altre ritme. No hi ha ni ISO ni EMAS ni sistemes de qualitat, només bona voluntat i ganes de viure feliç.
Per acabar-ho d’adobar des de Koh Lipe sortiem del país. A bell mig de la paradisíaca platja de Patthaya hi ha un garitu que és la oficina d’immigració. Una hora i mitja abans d’agafar el ràpid-boat has de deixar-hi els passaports que a priori et seran retornats a l’entrada de Malaysia. Carreguem les maletes com aquell qui va a passar un dia de pesca dalt d’una barca per després pujar al barco que ens portarà a la nova destinació. Per si de cas ara portem totes les màquines que han quedat vives embolicades amb tots els plàstics que hem trobat, i amb els peus plens de sorra i els pantalons molls fins als genolls, ens sorprèn que un senyor no gens identificat (doble negació!!!, jajajaja) tregui de dins d’una bossa impermeable feixos de passaports, que dóna al primer de la fila perquè busqui el seu i passi els demés … INCREÏBLE!!!! Al cap d’un quart d’hora encara hi havia passaports donant voltes pel barco !!!

 

 

4 pensaments sobre “CRÓNICA 24 – Koh Lipe! una breu estada al paradís!”

  1. Ostres família, quina passada!!! Poder seguir el vostre viatge amb aquest blog és una de les millors històries d’aventures que he llegit mai 😛
    Quins bons records i vivències tindreu per sempre.
    Una abraçada ben forta.

    M'agrada

  2. Ostres jo també m’esperaria en un lloc així… jeje
    una crònica fantàstica Neus, molts petons. No us escric perquè tot el que passa aquí no és tant bonic, però estem bé.
    Vaig a seguir llegint-vos, és tant interessant!
    Molts cariñus per a tots,
    Sílvia

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.