CRÓNICA 25 – Langkawi, l’illa de l’Andorra malaya

Un cop recuperats els nostres passaports seguim amb el vaixell ràpid fins a Lankawy. En aquesta illa hi ha dos ciutats principals (vaja només n’hi ha dues) Kuah i Cenang, la primera és més tranquil·la i la segona és com Lloret. Seguint les recomanacions d’en Pavel (el nostre ex-capità) hem anat a Kua directament amb el ferry. La sensació en arribar es que arribes a un aeroport portes d’embarcament i fins hi tot duttyfree on vénen des de xocolatines fins a neveres! Puf quin xoc després de Koh Lipe! Veniem d’una illa sense gaire vida de centres comercials i botigues, a un port amb un cenrte comercial i només sortir un MacDonalds i un Pizza Hut! Vaja aquesta ella esta molt més lluny del que teniem en ment. Ja haviem llegit que hi havia ressorts, platges blau turquesa, un Lloret i manglars, però a Kua no ens esperavem aquest nivell. Doncs res, com l’hotel és a 10 minuts caminant agafem els bartuls i hi anem caminant per un parc una mica estrambòtic que fins hi tot té una estàtua d’un àgila pescadora gegant! (emblema de la illa), caminant caminant passem pel parc infantil més gran que hem vist fins ara! Sembla que han comprat totes les atraccoins que donava el pressupost i després van pensar on posar-les, molts gronxadors, castells, etc… a la Nú se li fa la boca aigua! Però anem carregats així que primer l’hotel i després ja veurem…. que encara no hem dinat! L’hotel tot i tenir les habitacions molt correctes fa por… està en uns blocs de pisos que fa 15 anys eren “lo más” interconnectats amb escales entre pisos amb 3 pisos amb ple de locals comercials i on l’hotel es va guardar l’últim pis per les habitacions o les va recomnvertir… ara només queda l’hotel al 3er, reixes a les escales perquè la gent no pugui passar i a la planta baixa un patio de comidas de lo més popular…sort! que l’habitació és nova i està bé, el país és molt segur, és baratet i prop del centre… bé, prop del centre si saps com creuar a la carrera una carretera de 4 carrils! Conseguim dinar una pizza prou bona i ens posem per les botigues del centre… botigues o supers de xocolatines, alcohol, tabac, només hi falta el sombrero de copa per transportar-nos a l’Andorra dels anys 80! On veies per primer cop Toblerones gegants, pots de Nutella XXXL, cartrons de tabac de 8 cartrons… doncs igual igual, la gent comprant com si el món s’acabés demà! Recordem que el Pavle ens va dir que tenien un tracte especial d’impostos i per això ells tenien la seu allà…ah! és un port franc!!! Doncs res, ben dinats aconseuim llogar un mini cotxe per poder visitar l’illa que com ens han dit amb 30 minuts ets a tot arreu, així que de 30 en 30 veurem l’illa en un parell de dies.
Una altra cosa curiosa, bé tampoc tant, és que cada dia de la setmana hi ha un mercat nocturn en una població diferent de l’illa, que li diuen mercat però és més una mostra culinària que atreu a tots els locals i turistes de la zona. Doncs res avui que és diumenge toca a Kua… així que no hem de fer gaires kilòmetres per menjar el bó i millor de les paradetes malayes… desde una crep dolça amb coco dolç i blat de moro (que no ens podem acabar de dolç que és) fins a unes fritures de pollo on cada safata el preu et marca la quantitat de xixa que hi trobaràs… com més barat més fregit i menys carn, obviament! Sense oblidar unes gofres rodones tipus japonés amb crema o mongeta vermella de farcit. Ens posem les botes! doncs s’ha de tastar tot! ah! i també unes fantàstiques creps salades amb pollastre picant, bé li diem creps però ells li diuen pancake i no són ni una cosa ni l’altra, és una massa molt prima i oliosa que jo diria que el primer cop que la vaig veure va ser a turquía que l’extenen a la planxa tirant-la…. i cap a dormir amb el minicotxe…bé dormir… resulta que darrere el hotel hi ha posada una fira (també gastronòmica) plena de botigues de tot i res en concret i al fondo uns quants “puestus” de menjar. Tot molt maco (tot hi que ens ha costat trobar lloc per aparcar el bòlido) anem cap a dormir fins que… txant! comença el Karaoke… OMG! (mare-de-Deu-senyor en anglès) com desafinen, i com criden… ara entenem perquè era tan barat l’hotel (és broma)… però és insuportable i això ens va acompanyar els nostres sons fins passades les 3…
L’endemà al matí, vinga llevat que hem d’anar a veure els manglars més espectaculars de l’illa. A tot arreu fan referència a Geoparc, doncs tota l’illa té aquesta categoria, tot i els ressorts amb platges privades del nord de l’illa. Esmorzem de “traje” en unes taules que trobem al mig del no res amb estovalles i res més i ens disposem a anar cap al nord a veure els manglars… Arribem al lloc i sense preguntar gaire ens venen el pack complet de la visita als manglars de 3 hores i sense ni dir ni piu ens rebaixen els preus marcats a la meitat, low season diuen… per sort en Pavle ja ens havia dit els preus reals que són els que ens deien sinó ja hauriem dubtat de l’honradesa d’aquest tour… el tour prou bé, ara manglars, ara una barca alimentant les àligues, ara una cova amb forma de cocodril, una visita a una cova amb ratpenats, llàstima de l’intent de vendre’ns un restaurant com si fos una piscifactoria… però bé ens escapem com podem i acabem en una platja paradisíaca al costat d’un ressort Four Seasons on els seus hostes distiguits(4) es codegen amb els pocs que ens quedem allà (4 també). Per dinar acabem en un fish&chips que resulta que és el recomanat per TripAdvisor… no sé com ens ho fem però molts restaurants on acabem parant, sense saber-ho (ja que no el mirem gaire per evitar el sectarisme que acaba implicant), sempre tenen de 4 a 5 punts d’excelència d’aquesta coneguda web d’opinions… començo a sospitar que els resturants s’ho editen i s’ho imprimeixen!
Ben dinat enfilem la carretera cap al cim més alt de l’illa per veure el sunset…. bé hi arribarem 2 hores abans pensant que podrem estirar una mica les cames… res més lluny! arribem a dalt i entre una base militar i un hotel han copat tot el cim, així que si vols veure tota l’illa has de pagar per pujar un ascensor a un mirador de l’hotel, sort que el conseje ens avisa que en 5 minuts es taparà de nuvols i que no val la pena que pugem… ah! tot això que ens estalviem! tot hi així, les vistes de l’illa valen la pena… als 10 minuts queda tot tapat i anirem a la búsqueda del nostre nou sopar al mercat nocturn…però estem tan cansats que decidim que demà ja serà un altre dia.
L’endemà toca caminada i platja! dins d’un prospecte per casualitat hem trobat que hi ha una caminada curta per la costa (que ara té un nom de moda amb anglès i tot!) que surt just de l’única platja no privada (encara) de la part nord… doncs res ens plantem al parquing de la platja i comencem a buscar per on començar… res, a l’app de mapes Maps.me diu que hi ha un panelll d’informació però res, al final preguntem en una paradeta que ben fritures i tampoc res… llevat d’un client que aixeca la sella i diu – Si home! allà abans d’entrar al parking hi ha algo del nom que dieu- apa! a buscar on comença i també dona la sensació que fa 15 anys era una passejada bucòlica i ben marcada i ara està poc mantinguda… el terra esta mig encimentat al principi i encara es pot caminar prou bé, despres algunes escales fins arribar a les roques i després… res, doncs res seguim endavant entre les roques esperant que el camí torni a enfilar una mica doncs si puja la marea no sabrem com sortir d’aquí (com es nota que la gent del mediterrani no tenim mai en compte les marees).. en fi després de l’ensurt de la serp i ara això, el cap de família femení arrufa el nas i no veu clar com acabarà tot plegat – ah! que no us havia dit lo de la serp? doncs res just abans d’arribar a les roques una serp verda molt verda s’ens va quedar mirant des d’un tronc deixant-nos molt poc troç de camí a una distància prudencial d’una serp desconeguda… però res fer el cor fort i a fer passar 3 valentes a metro i mig d’una serp erda molt verda. Al final, tot acaba bé i ens acabem banyant en una platja on en temporada alta tot deu ser d’un blau turquesa però ara es d’un blau turquesa blanquinós de tota la sorra en suspensió… però això no treu la diversió (amb rodolí de franc). El seguent punt del dia és una platja negre que no li trobem la gràcia, ni de la llegenda que amaga d’uns vaixells cremats entre el bé i el mal… tampoc ens acostem a les cascades que diuen que estan bé per mandra (ja hem vist un munt de cascades!) i per evitar temptacions (ara viatgem amb nens)… es veu que abans la gent es tirava per les cascades com si fossin tobogans entre gorg i gorg però que ara està mig prohibit després d’uns quants accidents.
En fi, Lankawy ens ha sorprés perquè no és gens com ens pensàvem després d’estar a Koh Lipe, però té el seu punt… llevat de Lloret (que tampoc n’hi ha per tant) i la quantitat de ressorts amb platja privada…ah! m’oblidava! es veu que la gent gran de països rics es ve a retirar aquí i que hi ha uns quants ressorts especialitzats en “aquells meravellosos últims anys”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.