CRÓNICA 26 – On la selva va posar-se el nom… Taman Negara a tutti plen!

Quan et planteges un viatge d’aquest “calibre” et passes molts dies llegint, pensant, programant, parlant, ajustant, reservant… abans i duran el viatge, i això acaba passant factura. Per sort amb la Neus ens hem repartit les feines de planificació, ella fa les grans coses (vols, hotels, reserves, etc…) i jo busco el dia a dia (que fem, on anem, etc…) però a Kuala Lumpur hem blanquejat la ment i ens hem deixat portar… però tant, que hem acabat contractant un tour per visitar Taman Negara (la selva més antiga del món), que inclou trasllat, menjars, guia i excursions… un pack que està dins el nostre pressupost i ens permetrà no pensar durant 4 dies. Doncs res cap a l’agencia de viatges Han que té el monopoli de transport cap a la selva i té un ressort just a l’altra costat del riu davant la selva.
Primer dia, ens passen a buscar per l’apartament de AirBnb on hem tingut unes fantàstiques vistes de les torres Petrones i ens porten cap a l’agència, que és el punt de sortida. Abans de marxar ens diuen que és estació de pluges (com si no ho sabéssim!) i que no podem anar els 4 dies, que només podran ser 3 perquè hi ha activitats que s’han cancel·lat i ens ho faran tot en 3 dies només (cachis! el quart dia haurem de pensar). El trajecte en microbus fins al moll de 4 hores hauria estat fantàstic si no ens hagués tocat a última fila on no es veu res i botem més que els cangurs (Nota mental: a la tornada posar-se a la porta just quan arribi el bus). Al moll una senyora molt amable ens diu que anem a pagar l’entrada al parc i després ens dóna tot un reguitzell de xecs a bescanviar en cada àpat, passeig o transport. El dinar en el moll ofert per l’agencia Han, crec sense cap dubte, que és el pitjor que hem menjat en 6 mesos, fideus salsits, arròs insípid, l’única que s’ha salvat ha estat la Núria amb un pollastre amb patates que dubtem que hagin fet allà… esperem que hagi estat només un mal començament. El viatge amb barca llarga fins a l’entrada al parc és fascinant, blauets, poblets de rivera , i algo que tothom pensa que són cocodrils, encara que tots sabem que no n’hi ha. També algún esquitx per acabar d’animar-ho… per sort el guia (que deu saber que som els únics que ho tenim tot pagat) ens ha col·locat a la barca on no et mulles (el pack també inclou una baixada per ràpids que segur que ja ens mullarem). En arribar al moll ja ens clitxen de seguida amb tot pagat i ens porten directament amb una pickup al ressort, que ens hem d’instal·lar i sopar que després ja tenim la primera excursió nocturna… sols per la selva amb un guia!!! Les habitacions senzilles però correctes, el menjar senzill però correcte i a l’hora del tour ens espera la pickup per portar-nos al moll i creuar el riu per anar per primer cop a la selva més antiga del món!!! si, si, anem amb el guia i un parell de xilens cap a la selva amb llanternes noves de trinca… sort que veiem animalons perquè l’excursió és d’una hora per sobre passeres de fusta, així que ni ens embrutem els peus per la selva més antiga del món! Després de veure moltes aranyes camuflades, ens fascinen els escorpins fluorescents, el guia porta una llanterna ultraviolada i quan enfoca a algún cau, que ja es coneix de fa díes, els escorpins s’il·luminen, sobretot quan enfoca un monticle just al costat del camí i brilla tot fluorescent, son els caus dels escorpins i allà hi ha les cries… si volia que les nenes no baixessin de les passeres de fusta ja ho ha aconseguit. També veiem algú slowlory, un mico que es mou molt a poc a poc i també un mussol que fa les delícies de la Núria (li fascinen). Esperàvem més aventura però ja ha estat bé, sobretot per la mare patidora que portem al grup 😉 … per cert, hem trobat gent que ho feia pel seu compte i han vist el mateix, llevat que no duien llanterna fluorescent i “xupaven” de la nostra.
L’endemà toca excursió i canoping pel matí, ràpids pel riu amb visita a un poblat “nómada” indígena per la tarda. L’excursió és tot el que es pot esperar d’una excursió amb guia i amb grup, però tampoc em rasgo les vestidures doncs els que van independents també fan el mateix recorregut doncs en època de pluja no hi ha gaires opcions. El canoping (passeres i ponts per sobre els arbres) correcte però curt, es veu que s’ha trencat un arbre de suport de l’últim tram i l’han hagut d’escursar. Dinar senzill però correcte i corrent que a la tarda ens toca mullar-nos amb la canoa. Si que ens mullem però tampoc no és superemossionant. L’arribada al poblat “nomada” si que és … curiosa, per dir-ho d’alguna manera. El guia ens fa seure a tot el grup en una tenda mig permanent al costat de cases que palla i fusta plenes de nens i dones, vestides amb roba “occidental” i tots ben asseguts ens fa una xerrada sobre la tribu (nomades, no utilitzen diners, treuen el que els dona la natura, etc…) quan acaba només fa que demanar-nos si tenim preguntes… preguntes? si el que volem és anar a visitar el poblat!!! bé, quan ja no dóna per més el “más preguntas por favor” crida a un indígena que ens meravella amb la velocitat que fa foc amb quatre pals i fusta de balsa (segur que porta un encenedor a la butxaca pel dia a dia). Després acaba el show amb la fantàstica punteria que té amb la cervatana contra un pobret osset de pelux (crec que a la Núria això li pot crear un trauma!), després quan ho provem nosaltres no ens hem sortim gaire, però ja és normal ja que no ens hem d’alimentar del que cacem així… i tinc els meus dubtes que l’indígena tampoc. Segons el guia no ens ho ensenyen per diners, sinó perquè se senten orgullosos de les seves tècniques… curiosa aquesta filantropia. Si ja teniem la petita suspicàcia que era un muntatge tot plegat, ja ho confirmem quan donem una volta pel poble… hi ha 4 o 5 llocs més amb tendes improvitzades per encabir-hi grups de turistes amb els seus 4 o 5 ossets de peluix corresponents i el més sorprenent de tot, les cases on “viuen” estan buides, no tenen ni pots ni olles, ni matalassos ni mantes… L’útim dia és de tornada i que serà un dia llarg doncs en arribar a Kuala Lumpur hem d’agafar un bus cap a Melaka. El dinar torna a ser al moll inmunde on no tornem a caure i tots demanem pollastre amb patates, i també som els primers en pujar al microbus per pillar els primers llocs, mode expert ON.
De tornada a Kuala Lumpur ens ve al cap si hem fet bé el tema d’anar amb tot organitzat, està clar que no és la nostra manera de fer però precisament aquí, a Taman Negara en època de pluges, els que anaven pel seu compte acabaven fent el mateix, o menys. Potser ens hauria sortit més barat, potser no hauriem fet la turistada dels ràpids i la tribu indígena, però per sort ho hem fet en un país baratet i ens ha servit per recordar que poc que ens agrada anar en tours organitzats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.