CRÓNICA 27 – Melaka o Malacca o Melacca … amb les nyonyes i els babas

Llegint la guia sembla que a Malàsia has de triar en veure o Georgetown o Melaka, com si no valgués la pena visitar les dues. Totes dues són ciutats on els xinesos van assentar-se per obrir els seus comerços cap al món, i tenen moltes coses en comú, temples xinesos, cases-magatzem i totes dues patrimoni de l’humanitat. Però després del “fiasco” de Taman Negara ens han sobrat un parell de dies abans d’anar a cap a Singapore. Així que com Georgetown ens va agradar tant decidim donar-li una oportunitat també a Melaka. Arribar-hi va ser cansat, empalmar el bus dels Han amb anar a l’estació de busos de Kuala Lumpur, on tot estava organitzat com si fos un aeroport, amb taquilles de venda unificades, portes d’embarc i cartells de Departures… tot molt maco, però després de varies hores de minibus i bus urbà, l’energía i la paciència se’ns esgoten fent cúa… en fi, un altre bus de luxe i arribem a l’estació de busos de Melaka que ja és tard, la primera estació de busos que veiem que per entrar-hi i sortir-hi els cotxes i busos fan una mena d’espiral al voltant, sort que aquí no conduim… sembla de bojos. El taxi ens porta fins al nostre allotjament. Hem trobat per Booking un cafè prop del centre on tenen habitacions. El cafè és tancat quan arribem i la noia més ben intencionada que eficient, ens fa ensenyar-li com sabem obrir i tancar la porta del cafè… només hi ha la porta del cafè per entrar i deixar-la mal tancada pot fer perillar el negoci. Les habitacions del pis de dalt són senzilles i els labavos són a l’altre punta, però per 2 dies en tindrem prou. Ens mig instal.lem i sortim corrent doncs avuí fan el mercat nocturn semanal i es quan la ciutat pren vida. Definitivament, el turisme ho esta transformant tot, mercats nocturns que fa 10 anys durien fer patxoca ara s’han convertit en simples mercats de records per turistes que dónen més diners, però en fi, el mercat està relativament bé. Amb un pati de menjars que ens dóna l’oportunitat de provar les especialitats nyoyes. El terme nyoya ens costa desxifrar-ne el significat, ho posen per tot i al final deduim que els babas i les nyoyes són la fusió de malayos/es amb xinesos/es i que ara es fa servir per tot lo relacionat amb Melaka. L’endemà, ja mig recuperats del viatge, baixem al cafè per esmorzar. És tancat al públic per descans setmanal sembla, esmorzem casi en pijama casi a les fosques doncs no volen obrir el llum i que es pensin que està obert… mentre esmorzem la noia del cafè obra la porta i de tant en tant surt gent distreta i que ens mira com si estiguessim d’exposició en un museu… que raro… tot resulta una mica extrany fins que sortim i veiem que just al costat hi ha la casa-museu dels babas i les nyonyes (un dels highlights de Melaka) i que la sortida és pel cafè on estem hostatjats! clar que ens miràvem com a objectes d’exposició!!! Melaka és xulo tambè, té un castell portugués i tot! Però el que més ens crida l’atenció són els tuktuks tunejats amb Helo-Kitties, Doraemons, etc… de colors llampants, fluorescents de colors i músiques xumbaxumba fins a altes hores de la nit… segons diuen era per renovar-se o morir… tampoc cal a qualsevol preu, és d’un cutre deliciós (la Haydee de Chiang mai per sort ja ens havia avisat). Donant voltes acabem a una pizzeria (que de tant en tant no fa mal) lluny del centre prop del moll, the fat bee, pizzes com la millor pizzeria de BCN amb estil i el millor segons les nenes uns pastissets de la millor reposteria… amb la panxa plena pugem a la fortificació i a l’esglèsia del turonet, evidentment ni xina ni malaya… portuguesa on les nenes es distreuen amb un artista que pinta, elles són així veuen algú pintant i s’hi podrien passar hores mirant-lo. Per sopar calamar empalat arrebossat com només saben fer a asia…boníssssssim i de postres les postres nyonyes per excelència: granizat amb xarops varios, mongetes dolces i algo verd que no sabem que és… deliciós, però no ens hem atrevit amb el topping de dúrian. Els 3 dies per Melaka ens cundeixen amb passejos, mercats i algún museu, però anar a una piscina pública en aquests paisos també dóna per molt… són barates, refresquen i veus l’estil tan original que tenen alguns per nedar, suposo que fins fa poc no tenien el costum de nadar amb estil 😉 això si, trobem uns nens i nenes que ja porten pocs anys nedant amb espatlles de metro i una velocitat punta esfreidora… s’ho prenen en serio.
Finalment, deixem Melaka per anar a Singapour amb bus. L’espiral per entrar a l’estació de busos em continua encuriosint. Trobar la taquilla d’on hem comprat els bitllets per internet ens costa un xic (si pels cotxes posen espirals, pels humans posen un laberint de botigues…). Pugem al bus de luxe i ens dirigim de nou cap a un nou destí, un nou país, una nova ciutat, una nova city… però abans haurem de passar el perible de la frontera….Primer a mig trajecte el bus para en un benzinera i el xofer ens diu que si volem guanyar una hora de trajecte ens canviem de bus, a un altre de la mateixa companyia però que no para a 2 ciutats intermitges. OK, agafa maletes i canvia de bus. Arribem a la frontera amb Singapur, filferros amb punxes per tot arreu i una cua de busos que espanta… després de la cua, el xofer ens fa baixar amb les maletes i ens diu que les hem de passar nosaltres, fins aquí cap problema, el que ens deixa més parats es que si triguem molt no ens esperarà… com???? en fi, qualsevol li diu res ja que no tenim ni bitllets per aquelll bus… entrem i ens posen a la cua dels tontos per passar inmigració,files i files de gent esperant i nosaltres a la cua que no avança, segur que el bus ja deu ser lluny… Quan arribem a inmigració ens fan passar d’un en un, obviament aleguem que anem amb una nena petita i que si podem passar de 2 en 2 però ens ho neguen. Ja veus passant sola a la Núria amb el passaport a la mà i que no arriba al mostrador… el senyor li pregunta el nom i tot! la nostra doneta contesta Núria i el senyor satisfet la deixa passar… aquestes noies ja podríen anar a qualsevol lloc! als papes els hi cau la baba. En sortir veiem un parquing de busos i no tenim ni idea que hem de fer… el nostre bus evidentment ja no hi és… s’ens acosta un senyor xofer i ens pregunta si som els 4 españols i ens recita el número de matrícula del bus… diem que sí tot i no saber-nos la matrícula, però si ens pugen a un bus i ens porten a la ciutat tant ens fa!!! després de tots els peribles arribem sans i estalvis a Singapur, on haurem de trobar el nostre apartament AirBnb per passar el Nadal. Un taxi ens hi porta encantant, per sort és aprop de la parada de bus (ja vam triar la companyia de bus entre unes 15 amb aquesta intenció). Al pis hi arribem com si fos un joc de pistes en un barri que se suposa “vermell” mentre anem trucant a la mestressa… al final resulta que la porta del pis està oberta amb les claus a dins… això és la tranquil·litat i seguretat asiàtica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.