CRÓNICA 28 – Cities .. BKK, Tokyo, HKK, KL & Singapur (1ª part)

“El meu país és tant petit, que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-l’ho vist” … Catalunya és petita, però hi ha de tot i tot està a l’abast: platges, muntanyes, sol neu, fred, estacions … és bonica, i Barcelona també!!! anem pel món i quan ens pregunten d’on som directament diem Barcelona, és que la Roca per molt que tingui el Village, la presó, el peatge, el castell i la ruta prehistòrica ningú la situa en el mapa jejejeje, però Barcelona sí. Gràcies al Barça i a Gaudí, Barcelona està situada al món però igual que el seu país és petita comparada amb les grans cities asiàtiques!!! Són brutals, impressionants!!! No hem estat a totes però m’ha agradat poder estar a Hong Kong, Tòkio, Bangkok, Kuala Lumpur i Singapur. Beijing és una gran ciutat però per mi no és una city.
M’han agradat els skylines, m’han agradat els colosos imponents, m’ha agradat l’arquitectura i l’enginyeria i m’ha agradat veure com s’organitzava.
Hong Kong, no crec que sigui perquè va ser la primera però es la city que més m’ha sorprès. Els seus edificis impresionaven, altíssims!!! i els carrers estretíssims!!! i tot luxosíssim!!! la convivència entre el trànsit i els vianants resolta amb passos elevats que teixeixen camins per damunt dels carrers integrant-se en els centres comercials em va sorprendre. Escales mecàniques per tot arreu!!! i es que Hong Kong és una illa petita on es concentren tots els edificis i es mantenen els espais verds i les muntanyes. L’illa de Hong Kong es comunica amb Kowloon per ferry i per metro. Té una població de 7 milions de persones i una superfície de 1000km2 on la major part del territori és superfície verda.
Tokyo, de totes, és per la ciutat més consolidada. Amb una població de 9 milions d’habitants el teixit de transport urbà és brutal. Hem vist fins a 4 línies de metro-tren en paralel i circulant al descobert. Ni el metro ni el tren són tant moderns com en d’altres ciutats però es que perquè en una ciutat amb una població tant elevada pugui funcionar el transport públic d’una manera tant eficient suposo que calen anys de funcionament. Personalment haig de dir que em vaig deixar portar.L’entramat de línies de metro i tren era tant recargolada que em vaig deixar portar … no vaig fer l’esforç d’entendre-ho perquè l’Uri ja l’havia fet, jejejeje … Odaiba és la zona nova de Tòquio. Terreny guanyat al mar on s’han construït centres comercials, edificis d’oficines i algun habitatge. S’hi arriba amb monorail, un tren elèctric sense conductor. Una nova manera de viatjar!! No sé si és perquè Tòquio ja és prou atractiva però la nova city no té res d’especial.
Bangkok va ser la primera gran ciutat on vem estar amb contrastos més destacats. Un business center amb grans edificis, centres comercials luxosíssims i tren i passos elevats convivint frec a frec amb barris d’habitatges senzills, amb petits comerços que venen de tot i res en concret amb llocs per menjar per tot arreu. Com diu l’Uri, a Àsia tothom munta un garitu de fideus a qualsevol lloc per així poder seguir la tradició i costum de menjar fora de casa, jajajaja!!!
La nova ciutat i el nou transport públic han deixat perdre el tragí de barques, barquetes i barcasses que històricament havien comunicat la ciutat pel riu Chao Phraya on esdevenia el comerç de la ciutat i on s’aglutinen els temples i palaus més bonics de Tailàndia. Però suposo que ha de ser així, el món evoluciona i aprèn a gestionar-se i sobreviure de diferents maneres.
Kuala Lumpur. No és la city ni més gran, ni més maca. 1,5 milions d’habitants per una superfícies de 243 Km2 però té un dels llocs del món que tenia ganes de veure. I no em va decebre. Després de buscar, buscar i rebuscar vaig trobar un apartament pel mòdic preu de 55€/nit a tocar de les Torres Petrones. Una de les bones vistes del viatge!!! La ciutat en si era rara. Semblava que s’estaven posant les piles per fer-la accessible però encara tenia l’aspecte de desangelada. Fora del city center, on hi havia grans centres comercials, el parc més gran que hem trobat a àsia i un ambient europeu que descolocava, sobretot pels preus barats de les coses, trobaves l’antiga Kuala Lumpur amb els seus barris xinesos i indús.
Singapur. Ciutat-estat. estratègicament situada a l’estret de Malaca ha estat geogràficament molt llaminera per colonitzadors britànics, xinesos i tots els que van poder-hi arribar. Amb una breu història i amb un encara més breu període de temps va conseguir situar-se al primer món convertint-se en un dels 4 tigres asiàtics on les rendes per càpita són de les més elevades del món.
Hi vam arribar expectants i bastant influenciats per l’afers exterior del Miki Moto on deia que no es podia menjar xiclet pel carrer ni beure-hi aigua. D’això res de res. La gent hi menjava de tot però això si tots i tot molt polit, molt !!! Quina passada, Singapur és l’essència de tota l’àsia que hem viscut en sis mesos però en net i endreçat. I CAR!!! aix, es feia una mica extrany passejar per little india amb aquelles olors i aquells colors i els temples i les flors i les ofrenes i veure que tenien un preu per nosaltres abusiu.La city impressionant.L´skyline bonic i refinat i els jardins del garden bay deliciosos. Singapur és bonica de veritat però per nosaltres massar car.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.