CRÒNICA 30 – Outback (1a part) Uluru, katajuta i Kings canyon.

Ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora després de la nit del diluvi universal, deixem el YHA per agafar el vol cap a Alice Spring. Tant d’hora que hem de deixar les claus al “key return”però ells no ens retornen els 10$ de dipòsit de les claus. I es que el recepcionista de la tarda no ens ho ha recordat quan li hem demanat el taxi per les 5 del matí. Era un senyor amb cara de pocs amics, res a veure amb el del matí que era la alegria de la huerta!
Aquí desseguida tot puja diners, 40$ per aquí 60$ per allà. Només dormir ja val 100$ als YHA (cèntrics, amb piscina … és que sinó hem de llogar vehicle perquè a Austràlia les distàncies són enormes i sinó estàs al centre i et desplaces caminant no ets ningú o et surt per un ull de la cara

L’outback, després de mirar i mirar i remirar, hem decidit explorar-lo amb una furgoneta amb una tenda de campanya dalt del sostre. És la opció més barateta però se’n va a 180$ diaris.
La veritat és que explorar-lo pel nostre compte ha estat més bona idea que no pas fer-ho amb els tours organitzats! hem pogut veure els sunsets des d’on ens ha semblat, els sunrises des d’on hem volgut i ha estat fantàstic! Hem hagut de matinar molt, sort que la tenda del sostre és de bon recollir, però hem matinat molt perquè les temperatures són infernals. A partir de quarts de 12 ja no es pot estar al sol. És insoportable i una mica perillós. Sort que aquesta gent són molt conscients dels perills del sol i tenen ombres addicionals per tot arreu, punts d’aigua als llocs més inimaginables, punts d’auxili a qualsevol ruta per curta que sigui i rangers vigilant les temperatures per senyalitzar-ho tot adequadament.
A Uluru només hem pogut fer una caminadeta pel voltant perquè la volta sencera estava tancada. El dia de nadal va ploure molt 300litres/m2. Això només passa un cop cada 50 anys i esclar, com que no tenen pressa perquè es repeteixi i la seguretat preval per sobre de tot, doncs encara no han reobert part de la ruta. Tampoc es podia pujar a dalt, però això eren restriccions pel vent.
De fet els aborígens demanen que no es pugi. Per ells és un lloc sagrat. Des de l’orígen dels seus temps han celebrat cerimònies als peus de la muntanya de Uluru i totes les seves llegendes i tradicions tenen orígen o s’emmarquen al voltant d’aquest monolit majestuós. N’és tant d’imponent que no m’extranya que el tinguin com a un lloc especial. Al mig d’un immens desert hi ha plantificada aquesta roca de formes arrodonides. S’imposa especialment a la sortida de sol. Es pot veure tot el cel de color taronja i Uluru a la penombra esperant ser il.luminat per començar a oferir un espectacle de formes i ombres espectacular. No m’extranya que els aborígens el tinguin com un lloc sagrat i tampoc m’extranya que els nou vinguts en volguéssin treure un profit econòmic.
La relació entre uns i altres és una mica extranya. Sembla que hi ha un respecte mutuu i una convivència respectada, però és una mica extranya. Hem vist pocs aborígens treballant. Més aviat n’hem vist molts asseguts pel carrer o per les ombres sense fer res. A Kakadú hi havia una zona del poble on no s’hi podia anar perquè estava reservada per a ells, sembla que tenen aquest sistema de funcionar, però va ser allà on els vam veure fent vida com nosaltres, anant a la gasolinera a comprar, utilitzant els caixers automàtics … però sempre van tant mal garbats i sense sabates i són de parlar fort i cridar i no interactuen amb ningú que un té una sensació extranya quan està al seu costat.
A Katajuta vam fer una excursioneta que salvant les distàncies recordava una mica Montserrat, però feia tanta calor que vam haver de marxar aviat.
I Kings Canyon. Més lluny del que recordàvem. 400kms d’anar i 400 de tornar!!!( És que l’altre vegada que vam venir ho vam fer amb un tour organitzat i jo em vaig enterar de la missa la meitat. Tot el dia corrent cap aquí i cap allà amb el Hi guys non-stop-chico-para-todo!!! però això si, dormint en un hotel de 1000*****)
Diuen que avui venen pluges. Espero que la nit no sigui molt complicada. Dormint a dalt a la tenda no sé com serà si fa molt vent i plou, però dins la furgo tots 4 no crec que hi capiguem gaire bé, més que res perquè la fusta que fa de plataforma del llit no és gaire estable i es dorm una mica tort. De fet la furgo és bastant asquerosilla. Ens la van donar en un estat deplorable. A part de tenir tots els utensilis de la cuina bruts i un pot i una paella inservibles els matalassos estaven asquerosos. Però en fi, hem recuperat el nostre esperit hippie i fem el cor fort. Sobretot avui, que estem en un càmping-resort on els WC estan farcits de la fauna autòctona de la zona, on caminar és un perill perquè està ple de punxes i perquè corre algun dingo suelto per dins les intal.lacions. Demà veurem si seguim vius i com continua la nostra aventura per l’outback australià!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.