CRÒNICA 33 – NZ, a 12 hores de diferència i 18839 kms de distància

Som a les antípodes de casa. A New Zealand arribem a alguns dels récords del nostre viatge … 12 hores de diferència horària, 18839 kms de distància i més de 7 mesos fora de casa (mai haviem estat tant de temps fora de casa!!!)
L’arribada va ser tant o més surrealista que a Austràlia. Després d’un vol no gaire llarg (3h) on vam aprofitar per cruspir-nos uns entrepanets de sobres en previsió de no trobar res per sopar al Jucy snooze, però sobretot en previsió de no poder entrar res al país, arribem a l’aeroport de Christchurch. La tàctica de la policia d’aduanes em va semblar curiosa. Ens van tocar totes dones amb un somriure profident però amb un parlar per mi incomprensible.A la cinta de recollida de maletes, mentre les anàvem agafant, una policia com si es tractés d’una colega va interrogar a l’Uri i a les nenes com si ens conegués de tota la vida i quan va tenir tota la informació que necessitava es va quedar allà palplantada amb cara de pocs amics i ja no va dir ni ase ni bèstia. Després a l’escàner de l’equipatge mentre colocàvem les maletes i ens deien alguna cosa, el gos policia ens va ensumar tant sigilosament que sense voler gairebé el trepitjo. I per acabar una altra policia amb un somriure, si es pot més gran, ens va tornar a interrogar sobre el que portàvem de menjar i sobre les nostres sabates … Suposo que és una mesura de protecció contra els efectes de la globalització però em va sorprendre la manera com ho van fer. Et fan sentir còmode i tot molt amigable però si alguna cosa no va bé aleshores no estan per bromes … sinó que li diguin a l’Uri que sortint d’Austràlia el van portar a una sala de xequeig per comprovar que no portava res extrany a la bosseta dels passaports.
Vam passar la primera nit a un backpacker prop de l’aeroport. Hi vam arribar xino-xano després de fer una volta de reconeixement de l’entorn jajajaja (els localitzadors de booking mai han anat bé). El lloc era nou i molt xulo. Es veu que li vam caure bé al recepcionista, un uruguai que estava enamorat d’Spain o això ens va dir, i ens va posar en una habitació de capsules compartida a nosaltres solets!!! llàstima que vam arribar molt tard i el checkout era molt aviat perquè el lloc era molt xulo. Les habitacions tenien una càpsula per a cadascú amb llums, ventilador i carregadors de tot tipus. Comodíssims. Vaig dormir fantàsticament! Però la sala comú encara era millor hamaques, coixin-sofà, jocs …
A primera hora del matí l’Uri i l’Aran van anar a buscar la campervan que serà la nostra casa durant 36 dies i oh sorpresa … YO PARA SER FELIZ QUIERO UN CAMIÓN!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.