CRÒNICA 34 – D’autocaravaning per l’illa sud

Som a Chistchurch (pronunciar això ja ens costa, seria algo com craistchaarx) ja tenim l’autocaravana-camió i ja toca posar-se en ruta. Tenim una guia de rutes per NZ, tenim aplicacions als mobils amb tots els llocs per dormir gratis i de pago, també amb les dumps stations(on es buida el popo de les autocaravanes) i el dipòsit ple… però … per on comencem? per on és millor anar? no tenim ni idea… fins a Austràlia ho tenim tot menys o menys clar però ara serà una aventura. Tenim 36 díes d’aventura per l’illa sud de NZ i uns 20 díes per l’illa Nord. Tothom recomana l’illa sud més que el nord, doncs res com es tard i encara no ens movem gaire àgils amb una autorcabana de 6 metros busquem el primer lloc gratis per dormir en direcció als alls del sud, ja que en uns díes incorporarem el tiet Jordi adoptiu a l’aventura i per anar bé hauriem de conincidir en lloc i temps.
On aparquem la primera nit és un lloc una mica surrealista, a la app “Rankers” ens diu que es paga un donatiu de 5$NZ per nit i que s’ha de buscar una àrea d’acampada dins una urbanizació al costat del mar. Arribem i l’urbanització no esta mal, cases senzilles, un parc enorme però la zona d’acampada ja és una altra història. En un racó hi ha tot de caravanes que sembla que hi portin una eternitat, veiem un raconet on hi podem cabre però no n’estem segurs així que anem a preguntar a las campistes… gent que hi porta dècades que aguanta cerveses, una noia que li falten unes quantes dents i no se l’entén (a part de que parla anglès) entenc que em diu que si, que si, que cap problema. Puf! No estem gaire curtits amb tema autocaravana però si tot ha de continuar així ja anem bé. El lloc per dormir no està mal amb lavabo net inclòs,també coneixem una familia que ha vingut a pescar petits taurons, són superamables i fins hi tot s’extranyen que el lloc surti a alguna guia. La platja es de còdols i està plena de fustes erosionades i salades, no ens podrem banyar però ens permet fer tallers de pintura i land-art 😉
Al final ens hi quedem dues nits i encarem cap a el llac Tekapo, enorme i de blau intens de desglaç i que té un parell de passejades i les vistes nocturnes són espectaculars, per això hi ha un parell de telescopis en el lloc més fosc de NZ. Les nenes com no, es banyen, jo no passo dels cataplins doncs està realment freda freda. En un dels campaments gratis que hi ha, trobem una autocaravana Jucy (n’hi ha milers i facilment distinguibles pel seu color verd cridaner) que se suposa que són selfcontained però quan les miravem no enteniem com anava el tema labavo. [Incís: a NZ després d’anys de luxuria i disbauxa han regulat les zones d’acampada lliure i en les zones que no hi ha labavo només hi poden passar la nit les AC que tenen una autonomía d’aiguas netes, grises i negres de 3 díes, i les multes son considerebles si no portes el segell adecuat] Doncs resulta que porten un labavo portàtil, que ens l’ensenyen els llogaters i encara està precintat. Ens expliquen que se suposa que l’has d’agafar i anar al monte (i ningú ho fa) a més encara està precintat doncs si trenquen el precinto els cobren 25$NZ de neteja… tenen el segell de selfcontained però… feta la llei feta la trampa… ells van al campo! molt maco!
Després ens dirigim a un dels plats forts de l’illa sud: fer alguna caminadeta per veure el Mt Cook, la muntanya més alta de oceanía. Arribem al campament Whitehorse administrat pels rangers DOC i hi ha molt poca gent (raro raro, doncs amb la quantitat de xinos que aprofitant l’any nou xinés s’han llançat a l’aventura amb AC per NZ) i fa mal temps (que no sigui això). En fi, se suposa que és un camp autoregistrat, poses les dades i els diners en una bosseta i els tires en un bústia, que ja passarà el ranger de torn a revisar que tothom hagi pagat. Catxis! no portem just, així que ens fem els longuis i ja espererem que passi el ranger, això sí posem una nota a la finestra dient que truqui quan vulgui ja que comença ploure i molt, comença a fer vent, llampegar i la nostra AC, un camió reacondicionat fa més de 10 anys, comença a fer aigues… literalment! comença a entrar aigua per dos llocs, una gotera que ens mulla els llits de dalt i una a la zona de la taula, que mulla els coixins del llit convertible doble… res com hem vist molts capítos del McGuiver, agafem plastelina de les nenes, cinta màgica i una bossa del súper i a fem uns apanyos. El problema ha estat arribar on eren les goteres, no som gaire alts i l’AC si que ho és, res… doncs agafem una de les taules de picnic de la zona d’acampada i estira estira, que pesen com morts, fins que les posem a lloc… continúa plovent, anem xops, no ens hi veiem i les ulleres no ajuden gaire, fa vent, és fosc i l’aigua continua entrant…. trucarem a la companyia d’ACs i els posarem el crit al cel! finalment sembla que la plastelina fa efecte i tapona una de les juntes de la finestra del darrera i deixa d’entrar aigua. La part davantera superior ja és una altra cosa, no veiem per on entra, així que cinta màgica (o americana) i la bossa, tapem tota la finestreta superior però tot hi així entra aigua per la guia de la finestreta corredera… com no podem amb ella, la Neus la gestiona, li fa un caminet que acaba en una bossa amb una tovallola. Abans d’anar a dormir passa el ranger a cobrar i ens posem a llit creuant els dits perquè no vagi a més, ens adormim amb cops de vent, llamps i por per llevar-nos mullats. Nit superada, i ens llevem amb bon temps, vaig a veure el panell de les excursions per mirar les opcions i com estan i hi ha un avís de tormentes i vent pel dia anterior, que raro! Fem un parell d’excursions xules, amb ponts penjants, cascades, glaceres i finalment el Mt Cook… ah! no us ho he dit, ple de xinos variospintos- alguns superequipats per muntanya (deuen ser koreans), altres amb xancletes, altres superprotegits de cintura cap amunt i amb calça curta i sabates de taló cap avall! Ens quedarem una segona nit i tercera nit, per descansar, fer cole i per fer una caminadeta més dura amb l’Aran, 2.000 esglaons i amb 1.000 metres de desnivell positiu per arribar a un refugi amb molt bones vistes de la vall en U i d’altres glaceres. Tindrem agulletes al cul durant uns dies per com puja, però les vistes s’ho valen. Les altres nits la zona d’acampada no hi cap una agulla… deu ser que la gent consulta el temps, no com nosaltres!
Sortim de bon matí per anar a Queenstown, on trobarem al Jordi i visitarem i caminarem per una de les ciutats emblemàtiques de l’esport d’aventura de NZ… allà hi van inventar, entre d’altres el ponting!

Aquest país té coses impensables a casa nostra, primer: hi ha com uns armaris al costat de la carretera on els pagesos venen els seus productes sense intermediaris, pares amb el cotxe busques la millor mercaderia i pagues en una bústia! no hi ha ningú vigilant!! en algunes hem trobat que posa que hi ha un circuit tancat de TV… però la majoria res de res… apa! segur que a casa nostra la gent ho faría.

De camí, trobem que hi ha una senyal de cireres a bon preu… com no, amb la caravana ens hem passat de llarg i donar la volta no sempre és una tasca fàcil… aconseguim agafar el trencall cap on indica el cartell de les cireres… quina es la nostra sopresa quan ens posem dins el jardí d’una casa amb l’autocaravana i ens ens trobem una noia sentada darrera unes caixes de cireres i només ens creuem 5 paraules… hola, de 1 o 2 kilos? paguem i continuem el camí (per sort circular) cap a la sortia… evidentment patint de no tocar amb el sostre de l’autocaravana amb els arbres del jardí… i cap a Queenstown falta gent, que en Jordi ja deu haver superat el jetlag! 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.