CRÒNICA 3.4 – Egipte no deixa indiferent!

Vam arribar a Egipte després d’una d’aquestes nits complicades. Vols a hores intempestives i llargues esperes a l’aeroport. Des de dalt de l’avió es podia veure el Nil i tot de parcel·les, no massa grans, conreuades. La resta desert.

Les ciutats, o pobles potser, no es veien gaire altes i totes i tot era del mateix color, menys les parcel·les conreuades. A l’últim viratge abans d’aterrar van aparèixer les piràmides de Gizah. ESPECTACULAR!!!! Només una línia separava l’immens desert de la ciutat i just allà reposaven les tres piràmides imponents… Una imatge que difícilment podré oblidar!
I vam aterrar a El Caire, cansats, un divendres al matí. Tot tancat. L’Abdul, el taxista que ens va venir a buscar, i que anava massa ràpid pel nostre gust, ens va deixar en un carrer que no sabria com descriure’l… semblava que hi hagués passat la guerra fa anys i ni tant sols haguéssin retirat la runa.
L’entrada a l’edifici de l’hotel tres quarts del mateix però un cop a dalt ens vam trobar un hotel correcte amb un personal molt atent i agradable.
El down town del Caire està molt fet pols.
L’any 1992 hi va haver un terratrèmol que va deixar a 50.000 persones sense casa i a la resta els va tocar endreçar allò que quedava on van poder. Dalt de les teulades, moltes de les quals no tenen la coberta acabada i es veuen pilars i parets de distribució esperant que algun dia algú les segueixi tirant amunt, hi tenen amuntegades muntanyes de runa i trastos vells empolsinats.
Les darreres revolucions derivades dels canvis polítics que sembla que només ha servit per empobrir més la població, tampoc ajuden gaire a tenir un entorn cuidat. Quan els mínims no estan assegurats simplement la resta et deu ser igual😔.
Amb tot això, un cop vam poder veure la ciutat en funcionament, al carrer vam trobar un gran ambient comercial on no falta de res… però el carrer segueix semblant que hi hagi passat una guerra i ningú hi hagi fet res.
Ara ja fa uns quants dies que ens movem per aqui, i fins a dia d’avui, els egipcis ens han semblat curiosament tranquils i especialment amables amb la Núria. No agobien gens, són atents i els hi agrada ensenyar-nos coses (alguns a canvi d’alguna propina, però això ja forma part del joc). Realment no perden el somriure per res, tenen molt de sentit de l’humor i fins i tot quan sembla que no fan un bon negoci tot acaba amb una encaixada de mans i una bona rialla.
A Egipte, com a Turquia, Grècia, Itàlia, Jordània i tants altres països de la mediterrània que encara no hem anat, hi han passat tantes coses de la història que hem estudiat que quan hi ets és emocionant .
Els primers dies ens vam centrar en les religions.
El 90% de la població és musulmana i les mesquites són especialment boníques, però hem pogut trobar el pou i la cova on van estar la sagrada família en una ciutat amagada dels cristians coptos, i també ens ha agradat emplaçar-hi a Moises i fins i tot ens hem referit a l’arca de Noe.
Ara després de conèixer les civilitzacions grega i romana ens toca gaudir de l’egípcia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.