Arxiu d'etiquetes: Australia

CRÒNICA 46 – 150 coses que ens ha cridat l’atenció!

Abans de sortir de cada país hem fet un recull de coses que ens han cridat l’atenció … ens n’han sortit més de 150 … però segur que n’hi ha moltes més que no hem anotat!! Continua llegint CRÒNICA 46 – 150 coses que ens ha cridat l’atenció!

CRÒNICA 32 – Cities… Melbourne & Sydney (2ª part)

Dues cities cosmopolies i elegants. Melbourne, més petita, és d’una exquisitesa fantàstica! La combinació d’edificis colonials baixets, de pedra, amb ornamentacions i floritures amb grans blocs de vidre en aquest marc de colors que de per si té Austràlia la converteix per mi en la city més encantadora que he estat. Continua llegint CRÒNICA 32 – Cities… Melbourne & Sydney (2ª part)

Vallesans per les antípodes!

Casualitats de la vida, a Sydney ens hem trobat a l’Arian, la Cristina, la Jana i la Èlia, uns granollerins que com nosaltres fan llargs viatges amb criatures… I casualitats … per què? Doncs perquè la Meritxell(cosina de la Neus) és molt amiga d’ells!

I a Sydney també hem trobat a la Mireia (la tieta Mireia) una també del Vallés que ara vol ser aussi, ha vingut per quedar-s’hi!!! La millor amfitriona que hauriem pogut tenir… li dessitgem molta sort en la seva nova vida! 

Fantàstiques converses fins a la matinada i millors companyes de joc per les nenes.

Diari de l’Aran – Kangaroo and Phillip Islands

A la illa de Kangaroo vam arribar-hi amb un cotxe de lloguer des d´Adelaide. Vam agafar el ferri que l´haviem reservat molt abans…El ferri era un catamara, vam intentar veure dofins pero no els vam trobar… Vam arribar a la illa (no haviem trigat gaire), estava ple de cartells dien: VIGILEU AMB ELS PINGUINS CREUANT!!! (BEWARE WITH THE PENGUINS CROSING!!!) Ens va agradar tant el cartell que el papa i jo vam pensar a l´hora… ¨Perque no anem a veure pinguins?¨. Pero aixo havia d´esperar, era a la nit. Continua llegint Diari de l’Aran – Kangaroo and Phillip Islands

CRÒNICA 31 – Outback (2a part) L’Stuart Hwy

Hem sobreviscut una altra nit a la furgo. La veritat és que no hem dormit gaire. La calor era insoportable i la opció d’obrir la porta quedava descartada per la presència de dingos.A dalt tampoc han estat molt millor 😦
Podriem dir que ens hem solidaritzat amb molt pares i mares que aquesta nit tampoc han dormit gaire, i és que avui era la nit de reis! Com que Austràlia està molt lluny per ses majestats, entenem que no ens hagin trobat, i nosaltres per celebrar-ho hem anat d’excursió al Kings Canyon. En teniem molt bon record perquè l’altre vegada vam fer una caminada molt xula entre les muntanyes que es va acabar amb una remullada al gorg, però ara estava prohibit. Hem fet un intent d’arribar al canyó des de dins però el camí estava tallat i la volta per dalt l’hem descartada perquè feia massa calor. Total, una mica disapointing! Ens ha agradat més l’excursioneta per el Kathleen springs perquè com a mínim explicava les aventures del vaquers per aquestes contrades. En fí, ens consolem pensant que sempre ens quedarà el gran canyó!
Comencem el camí de baixada. Estem al centre del centre i ens separen 1335 km. d’Adelaida. L’Stuart Highway és la carretera que uneix Darwin amb Adelaida creuant austràlia de dalt a baix ( nosaltres només en farem la meitat). La previsió és fer de 400 a 600km diaris per baixar en tres dies i així poder aturar-nos dues nits a Coober Pedy. Tot i ser una carretera més transitada que la Lasseter Hwy, que va de Erlunda a Ayers Rock, cal preveure que hi ha gasolineres cada 250 kms aprox, que cal porar aigua per si de cas i que no hi ha cap tipus de cobertura, ni telefònica ni internet. Malgrat que anem motoritzats ( encara que sigui a lo hippie) fa una mica de respecte, més que res perquè no hi ha cap ombra on aturar-se en cas de necessitat i les temperatures són infernals! Tot i així no considero que siguem uns eixelebrats, sabem que si passa alguna cosa cal escriure una nota amb totes les nostres dades i les del vehicle i donar-les al primer que passi per aquest informar tant bon punt arribi a algun lloc amb cobertura, i que això cal fer-ho dues vegades!, i que és costum i tradició saludar alçant 1 o 2 dits cada cop que es creua amb un altre vehicle. Potser sí que podriem considerar uns eixelebrats els primers conqueridors d’aquestes contrades. Quan te’ls imagines anant per aquests deserts en unes condicons bastant més precàries que les nostres et fas creus que s’atrevissin a fer-ho …. suposo que hi ha gent per tot i moments per tot.
El camí és molt monòton però no per això aburrit. Les nenes van bastant enxufades a la tablet però han aprofitat per practicar amb l’ukelele i ja sona bastant bé!!!
Ens aturem a cada benzinera per repostar, per fer pipi, per estirar les cames i per netejar els vidres de la furgo. És un ritual divertit!!
Després de 680kms arribem a Coober Pedy. Hem fet aquesta tirada llarga perquè algun review recomana fer-hi dues nits. Ha estat una bona idea. Crec que de Coober Pedy ens en recordarem durant temps! Un lloc surrealista i friky. Decorat de pelis com “Priscilla reina del desierto” o “Pitch black” és terra de mines d’òpal i de cases excavades a la roca. Hem batut el rècord de temperatures, 31º de mínima i 41º de màxima! Hem passat el dia del punt d’informació, al súper, al museu i a la pizzeria, fins que ens hem posat en remull a la piscina del càmping (era tant surrealista i friky com el poble però s’hi estava fresquet. Ens ha salvat de les altes temperatures!) Hem esat sucats a l’aigua com melindros al més pur estil australià fent-la petar amb una família d’Alice Spring que havien anat de vacances per l’Outback, que dius cal?
L’últim dia hem tingut treva de temperatures. De fet ha plogut i tot! La nit anterior també ha sigut complicada, no per temperatures, que han caigut en picat, sinó per vent … uff pensava que l’Uri i l’Aran sortien volant amb tenda i tot!
A Port Augusta diem adéu a l’Stuart Hwy. Ja hem arribat a la civiltzació. Ja no cal patir ni per aigua ni per benzina. Deixem l’Outback enrera per anar a explorar el sud d’Austràlia però abans farem un petit recés a Adelaida que ens convé !!!!

Continua llegint CRÒNICA 31 – Outback (2a part) L’Stuart Hwy

CRÒNICA 30 – Outback (1a part) Uluru, katajuta i Kings canyon.

Ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora després de la nit del diluvi universal, deixem el YHA per agafar el vol cap a Alice Spring. Tant d’hora que hem de deixar les claus al “key return”però ells no ens retornen els 10$ de dipòsit de les claus. I es que el recepcionista de la tarda no ens ho ha recordat quan li hem demanat el taxi per les 5 del matí. Era un senyor amb cara de pocs amics, res a veure amb el del matí que era la alegria de la huerta! Continua llegint CRÒNICA 30 – Outback (1a part) Uluru, katajuta i Kings canyon.

CRONICA 29 – Austràlia, Northern territory

Nota: Hem entrat a Austràlia sense mirar-nos les maletes ni escanejar-nos ni rentar-nos les sabates… cosa mooolt extranya doncs aquí el tema de quarentenes i productes “vius” està súper vigilat.

I arribem a Austràlia. Després de 6 mesos per àsia entrem a oceania per la capital del territori nord amb la intenció d’explorar el parc natural de Kakadú. Tot i que estan de vacances i és estiu, és temporada baixa. De fet aquí no hi ha estiu ni hivern, està molt aprop de l’equador i el que tenen és estació seca i estació humida. O sigui, és temporada baixa o el que és el mateix època de pluges. I plou molt!!! tant que quan aterrem a l’aeroport de Darwin estem dues hores parats a la pista sense poder enganxar-nos al finger perquè estem en plena tempesta elèctrica. A priori pot semblar un bon pal, però nosaltres que som uns afortunats, una vegada més estem de sort. Continua llegint CRONICA 29 – Austràlia, Northern territory