Arxiu d'etiquetes: India

CRONICA 19 – Taj Mahal – Agra

Agra es massa gran. No estem parlant d’una ciutat gran on et canses passejant-hi, sino que ni tan sols pots passejar. Kilometres de carrers per anar d’una banda a l’altre i hectareas de terrenys erms enmig de la ciutat. I en una ciutat tan gran com aquesta es on el rei mongol Sha-Jahan va fer construir la tomba per a la seva esposa preferida: el TAJ MAHAL (la dimensio de la qual es adient amb les mides de la ciutat).

Ens despertem a les sis del mati per veure com la sortida de sol es reflecteix al Taj Mahal. En arribar a la guixeta ens fem els ornis per veure si podrem sortir a dinar i tornar a entrar a la tarda per veure la posta de sol. No tan sols ens diuen que no, sino que avui excepcionalment ens fotran fora, sense indemnitzacions, a les deu del mati perquè ve no sabem quin ministre a tocar els nasos. I es clar, tot ha d’estar ben bonic i no hi poden haver intrusos. Que dius? i aquest senyor no pot venir divendres que es el dia que esta tancat i tambées laborable si el que vol es no pencar… com podeu veure l’emprenyada va ser monumental (com el Taj!). No voliem perdre un altre dia ni perdre’ns la sortida de sol, per tant, vem pagar com a tontos les 750 Rs per cap, que venen a ser unes 3000 ptes (de les antigues, que es cutre quan diuen això !). Que dius? Barato no es, i a sobre els Hindus nomes paguen 20 Rs, unes 80 ptes, això encara ens fa sentir mes impotents. En fi, gaudirem mentre duri!
Emprenyamenta a part, el Taj: espectacular, solemne, majestuos, blanc i fred… me l’imaginava mes brillant! que no mes gran, tothom diu que sembla tan petit!
Vem estar passejant amunt i avall pel jardins, per les fonts, pels bancs de marbre, però feia tan de fred que nomes s’estava be a dins del recinte de la tomba, que tot hi que era fascinant… cal passar-hi el mati? De fet, ens vem entretenir forca estona veient com els japos es feien fotos. Suposem que de ben petits ja els fan un curset accelerat de com s’han de posar. Es que s’hi posen tan be! i tots tan iguals! i de tantes maneres! i tantes fotos de cadascun! i amb tantes camares digitals! Res, que son JAPOS!
Cap a les 10 un desplegament policial retira tots els guiris. Ja ens fem de pregar ja, tothom vol fer la foto del Taj de dia i sense turistes. I HO VEM ACONSEGUIR !!! No hay mal que por bien no venga…IMG0199

CRONICA 20 – De Delhi a Kathmandu … un viatge en mal estat!

Tant esforcar-nos a vigilar de no menjar el mateix i vigilar a quin local ho feiem en el casc antic d’Agra, arrel d’un timo a les assegurances per intoxicacions i … PATAM ! arribem a Delhi i en el primer lloc on anem … CAGADA PASTORET, literalment i per duplicat… CAGADA PASTORET (Mes cagada que pastoret). Després d’estar dubtant una estona de si per davant o per darrera, ens adonem que ens hem intoxicat, … i ja tenim comprats els bitllets a Nepal!… i no ens podem fer enrera. Continua llegint CRONICA 20 – De Delhi a Kathmandu … un viatge en mal estat!

CRONICA 18 – El Bus

La ciutat d’Udaipur no esta gaire ben comunicada per tren, per això la unica solucio que tenim per anar a Agra es en autobús… un autobús de 12 hores! A varies agencies de viatges ens recomanen un autobús nocturn amb lliteres (Sleeper Bus), diuen que es una bona manera de viatjar… però això no es bellugara molt? no, no, es una agradable manera de viatjar. Doncs ok! dos bitllets per diumenge a la nit.
Quan ja hem desembutxacat els quartos hi han emes el bitllet, ens avancen mitja hora la sortida. No, no volem arribar mes d’hora a Agra ni molt menys fosc! Que hi farem, ja comencem a estar-hi acostumats… però de fet, l’unic que vem fer va ser el pressec, perquè ens van fer esperar mitja hora a que arribes EL BUS. Continua llegint CRONICA 18 – El Bus

CRONICA 17 – Udaipur, mon amour!

Tenim tan bones referencies d’Udaipur que decidim que sera un bon lloc per descansar-hi. Al tranquil barri de Hanuman Gath descobrim un coqueto hotel a la vora del llac. L’habitacio-suite te una fantastica galeria sobre l’aigua, on hi ha una zona de descans amb catifes i coixins. Ja ho hem decidit, el dia que tinguem una casa gran farem una sala d’estar com aquesta, on ben ajeguts poguem contemplar les diapositives del viatge tantes vegades com volguem. Continua llegint CRONICA 17 – Udaipur, mon amour!

CRONICA 16 – Jaisalmer, una ciutat que comenca a adonar-se de la devallada de turistes extrangers

No ens ve gens de gust que ens avassallin els pesats de torn amb els hotels, els tours i demes. Les guies diuen que Jaisalmer son pitjors que una plaga de llagostes, aixi doncs que “ni cortos ni perezosos” decidim anar i tornar amb el tren nocturn de les 11 i passar el dia a Jaisalmer.
Dit i fet, a les 5 en punt del mati arribem a l’estacio i com no, ja ens esperen. Finalment acabem al taxi del senyor simpaties, que condueix sense llums per una barriada que sembla de la postguerra, on a l’hora que es no han posat ni els carrers, ni tenen intencio de posar-los. Això si, quan es fa de dia la ciutat daurada llueix amb una gran resplendor. Continua llegint CRONICA 16 – Jaisalmer, una ciutat que comenca a adonar-se de la devallada de turistes extrangers

CRONICA 15 – Jodhpur, la ciutat blava tirant a descolorida

Encara amb el cul escaldat agafem un tren de rodalies amb el seients de fusta direccio Jodhpur, la ciutat blava.
Teoricament nomes els brahmans (mosens de l’hinduisme) poden pintar casa seva de color blau, però vist que el tema colors ven molt al Rajasthan entre el turistes, ara un 75% de les cases del casc antic son de color blau. Altres teories diuen que va be contra els mosquits. Tan se val, la questio es que t’has d’enfilar dalt del Fort per veure “l’encantadora” ciutat blava. Continua llegint CRONICA 15 – Jodhpur, la ciutat blava tirant a descolorida

CRONICA 14 – Camel Safari – Bikaner

Ens han dit que a Jaisalmer la plaga de turistes de safari pel desert no et deixa veure les dunes, aixi doncs nosaltres decidim d’aventurar-nos a Bikaner, i no dos dies com tothom aconsella, ho provarem amb tres, doncs el carro de suport ens fa pensar que no quedarem escaldats… res mes lluny de la realitat. De bon mati, a quarts de vuit… camel breakfast… comencem amb unes torrades amb melmelada i un parell de platans per cap. Sense perdre ni un minut ens carreguen d’alt d’un jeep ben apretujats juntament amb dos holandesos, dues eslovaques, el guia, el xofer i el jefe… cap al temple de les rates. Continua llegint CRONICA 14 – Camel Safari – Bikaner

CRONICA 13 – Shekhawati i les seves Havelis

7 de novembre de 2003. De bon mati ens acomiadem de l’exquisit esmorzar “ALL YOU CAN EAT” amb macedonia de fruites, iogurt amb cereals, pancakes de mel, torrades amb melmelada… com ho trobarem a faltar!
A les 11 en punt ens embotim a l’Express d’Ajmer a Nawalgarh… que després de passar-hi 7 hores vem arribar a la conclusio que era express perquè parava expressament a tots els pobles per on passavem. Com molts d’altres viatges que hem passat un dia sencer dalt de l’autobús, es converteix en una jornada inoblidable. Continua llegint CRONICA 13 – Shekhawati i les seves Havelis

CRONICA 12 – Qui s’afeita a la India es perquè vol !!!

Quinze anys afeitant-me solet i aqui a la India he descobert el plaer de que t’afeitin. Portava ms de tres setmanes sense passar-me la gillette i la barba ja feia por, aixi que m’he decidit a provar un del famosos barbers hindus. Segons la guia, una experiencia inoblidable que ja puc corraborar.
De bon mati li hem preguntat al recepcionista de l’hotel on era el millor lloc per afeitar-se i suposem que ens ha enviat on va ell, doncs de guiris no se’n veia cap i el barber de parlar angles menys. Primer de tot ha costat fer-li entendre que volia una perilla sense bigoti (un new look) i després dir-li que volia una fulla d’afeitar nova. Continua llegint CRONICA 12 – Qui s’afeita a la India es perquè vol !!!